"Un país de llibre", una geografia necessitada de literatura

 A la passada Nit de Contes al Palau dins la Setmana Literària de Gandia, una de les qüestions que vam debatre els escriptors convidats fou el de la presència de la literatura dins el nostre mapa mediàtic. Hi ha maniobra per a poder parlar de referents mínimament sòlids? No n'hi ha, de cap manera? Existeix la literatura com a contingut audiovisual, més enllà dels reductes televisius ja consolidats (Punt 2, La 2, i... ?) Tot i que el gruix de valoracions fou del tot agredolç, cal remarcar que l'espectre televisiu sempre ha amagat sorpreses d'última hora i aquestes, per més amagadisses o minoritàries, bé mereixen el nostre recolzament.

Esperança Camps i Xavier Aliaga, entre d'altres, al capítol 1

Per això, entre tants altres motius, em sembla una molt bona notícia l'arranc de l'espai televisiu Un país de llibre, nascut gràcies al recolzament de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Asssociació d'Editors del País Valencià, el Gremi de Llibrers de València, i la productora Barret Films, els quals han sumat esforços per tal de confluir en un innovador espai televisiu que té com a objectiu principal promocionar llibres, autors i editorials exclusivament en valencià. El programa, que constarà de tretze capítols d'uns vint minuts de durada, s'emet per internet cada quinze dies a través de la plana web del programa (http://www.unpaisdellibre.com/) i d'alguns canals de televisió privats, com ara Levante TV, Información TV, Comarcal TV i Vilaweb TV.

Eugeni Alemany

 Per si voleu fer un tast del primer capítol, centrat en l'escriptora Esperança Camps, podeu prémer l'enllaç http://www.unpaisdellibre.com/2012/11/un-pais-de-llibre-capitol-1.html. El format, com veureu, és de documental i està conduït per eixe presentador en estat de gràcia anomenat Eugeni Alemany, qui com bé sabreu condueix també amb encert un espai tan digne i necessari com Trau la llengua. El resultat, un producte audiovisual de qualitat que ve a dignificar el nostre gremi amb una fórmula tan humil com efectiva que demostra que el futur de la televisió -fixeu-se en el fenòmen Salvados, amb Jordi Évole- està al carrer i no als platós. D'altra banda, pel que fa a un àmbit com és el literari, potser aquest format suposa el motlle ideal per desintelectualitzar-lo i desmitificar l'allunyament d'una gran part de la societat respecte als llibres en valencià. De fet, segons les dades de l'AEPV, només un 3% dels lectors habituals del País Valencià ho fan en la llengua pròpia, dada que ens demostra que encara hi ha un llarg camí per (tornar a) recórrer pel que fa a la normalització de la nostra indústria cultural. Un país de llibre mereix, sense més, un (gran) programa de llibres. L'aposta que hui presentem, doncs, ens encamina sens dubte en la senda correcta. Sumem-nos-hi!