dimecres, 10 de juliol del 2019

Assassins valencians: De com matem, escrivim i vivim la narrativa negra al sud



Recorde el correu electrònic de la companya Esperança Camps. Les instruccions precises amb què em convidava –a mi i a deu autors i autores més del País Valencià– a participar en una nova antologia de Llibres del Delicte: una col·lecció i editorial catalana que ja coneixia i de la qual no només m'agradava el format, sinó la versatilitat amb què recull i promou la riquesa de la narrativa negra en la nostra llengua. Uns quants mesos després, quan tota aquella negror valenciana ja està impresa i distribuïda sota una suggestiva i valencianíssima coberta, em veig amb cor de contradir la definició amb què Esperança es defineix al pròleg. No, no ens vam topar amb "la més caòtica de les antòlogues": sí vam ensopegar, però, amb l'olfacte d'una escriptora amant d'un gènere que conrea, difon i, sobretot, estima. La seua responsabilitat a l'hora de comandar aquest projecte ha estat un regal per a aquells que ja havíem reflexionat –o no– al voltant d'unes temàtiques que bé poden enfocar-se des del punt de vista de la narrativa negra o des d'altres subgèneres que la negror també encabeix. I heus ací el gran encert d'un llibre que ara aborde des de la perspectiva de lector: un amplíssim ventall de perfils i enfocaments que basteixen un recull tan heterogeni com geogràficament singular.


Presentació del llibre a la Fira del Llibre de València d'enguany

La gran virtut d'Assassins valencians és precisament la seua capacitat de verbalitzar les llums i les ombres –ai, les ombres!– amb què els valencians i les valencianes hem conviscut i convivim. Som sovint víctimes, mai millor dit, dels llocs comuns que ens condemnen a una sèrie de tòpics de descoratjadora vigència. Del crim d'Alcàsser a les trames de corrupció que ens han pertorbat uns anys de suposada bonança econòmica, el material de què disposem és tan literàriament engrescador com deplorable des del punt de vista de la consciència com a poble. La literatura negra esdevé aleshores el format perfecte per exorcitzar els dimonis que durant tantes dècades hem covat els valencians. Si més no, és curiosíssima la coincidència en els relats de Gemma Pasqual i Jordi Colonques de la figura icònica, talment la inspiració, de l'alcaldessa més controvertida en la història del Cap i Casal. Dues històries poderoses i colpidores, també estilísticament oposades, on ataüllem ja la versatilitat general de les plomes que nodreixen el volum. D'entrada, Raquel Ricart homenatja la història recent de la capital en el text que enceta el llibre i que és una gran obertura, quant a ambient i recreació, de la cara més fosca de la ciutat. Per a foscs, però, els personatges del següent conte de Núria Cadenes: una postal d'animetes marginals que l'autora sap localitzar i retratar tan bé en la foto fixa dels suburbis. Per un altre costat, històries com la de Martí Domínguez són un autèntic regal literari per a tots els que pensem que la crònica negra agrícola valenciana –amb tants notoris i sagnants episodis arreu dels nostres termes– mereixia ja narracions com aquesta. Si més no, el relat de Vicent Usó és una valentíssima incursió per materialitzar un imaginari tèrbol que, malgrat la difusió viral per les xarxes, no contava encara amb una versió literaturitzada. Una de les altres vessants que ens ofereix el volum és veure com escriptors com Àlan Greus, avesats i dedicats al format de la novel·la, s'endinsen en la narrativa curta amb el repte de sintetitzar el seu propi món literari. D'atmosferes opressives, res millor que la contribució de Pasqual Alapont amb un text de perversa recreació i de marcat dramatisme que exemplifica l'estil de l'autor. Una empremta personal que podem distingir clarament en el conte d'Anna Moner i on despunten les claus de la seua literatura nítida i analítica a l'hora d'escorcollar l'obscuritat. Una diversitat que queda plasmada en l'aportació de Mercè Climent, la qual aposta per reflectir l'infern de l'adolescència com a llavor d'una criminalitat incipient.


A la presentació i fòrum sobre l'obra que tingué lloc a la passada edició del València Negra


Pel que fa a la meua signatura dins del recull, Un assassí sota les bastides és una història escrita en homenatge a totes les víctimes de la bambolla immobiliària, però principalment a les que s'immolaren dins del bastiment d'uns imperis que només enriquiren a uns pocs abans d'assolar l'herència –i la vida– d'altres innocents. L'elecció de l'escenari, Benidorm, no és casual, tal com no ho és el fet que la història siga una cara B de Pedres que han de ser remogudes, la meua última obra guardonada amb el Premi Alfons el Magnànim que veurà la llum aquesta tardor de la mà de l'editorial Bromera. Al remat, l'experiència de participar en el volum de Llibres del Delicte em permeté així mateix enllestir el meu propi recull d'històries negres, negríssimes, que m'introduïen de ple en el món de la narrativa negra: un àmbit, tal com vam comentar amb Maria Josep Poquet al debat del València Negra a Quart de Poblet, que ens ofereix la possibilitat d'enfosquir la nostra ploma, d'ennegrir la nostra escriptura, per tal de clarificar la nostra realitat com a poble.


Assassins valencians està publicat per Llibres del Delicte