dilluns, 29 de juliol del 2013

"Habitatge": Teatre per combatre la calor

Moment de la representació a Altea

Tot i que l'estiu afavoreix, de vegades un tant massa, la desconnexió -ho haureu comprovat en l'escassetat d'entrades de les dues últimes setmanes-, no podia estar-me de resumir les bones notícies que han acompanyat últimament al projecte teatral d'Habitatge i que han desmitificat el tòpic sobre la poca activitat cultural dels mesos estivals. Si més no, ahir em vaig assabentar que Teresa Ballester ha estat guardonada com a millor actriu al certamen d'Altea (Alteatre), on l'obra es va representar el passat 7 de juliol. D'altra banda, cal celebrar que el muntatge ha estat seleccionat per participar a la Mostra de Teatre de Mislata; una de les actuacions previstes per a una tardor plena de cites, entre les que ja puc avançar l'estrena de l'obra a Pedreguer. Bones dades per a una comèdia immobiliària que sembla cada dia més vigent -i això que la vaig escriure el 2010- i que la companyia L'Oracle de l'Est ha fet possible. L'enhorabona als membres del grup, pel seu talent i constància. A la propera, companys, hi seré per fer-vos costat!

Teresa Ballester, junt als membres de la companyia, en rebre el premi a Altea

divendres, 12 de juliol del 2013

18é Festacarrer a Ondara: El folk que ens sedimenta les arrels, la música que ens recorda qui som

I al final resulta que fins i tot els festivals de música envelleixen, adquireixen solatge i es converteixen en petits oasis de resistència. Vinc a dir tot açò en referència al Festacarrer, el festival de música tradicional que nasqué a Ondara fa ara díhuit anys i que torna demà a celebrar-se al mateix poble que el veié nàixer. La història del Festacarrer, al capdavall, és la mateixa història de tots aquells col·lectius i persones que partint d'un estoïcisme a prova de bombes –i tantes altres municions– han seguit defensant una idea digna, responsable, de país i de cultura. El nostre país, valencià i freqüentment atordit, necessita d'estímuls vivaços per recordar qui és i cap on va, per això res millor que les notes de la dolçaina, que les passes d'una dansada intempestiva, per tornar a celebrar la màgia del que atresorem com a poble. Malgrat la manca de suport institucional, el Festacarrer tornarà demà dissabte a reviure el miracle del nostre folk. Una bona oportunitat per als amants de la nostra cultura popular, el póster de la qual vos adjunte ací baix:


Els Laietans
La Plaça del Centre Social d’Ondara, una vegada més com en les dues edicions anteriors, serà l'escenari del festival. En relació al programa, aquest arrancarà a les 19.00 hores amb el taller de balls tradicionals i la posterior cercavila –20:30 hores– de la D’Ondara Colla de dolçaines i tabals, la qual serà l’avantsala del tradicional sopar de l’Associació Cultural Ocell, trobada que precedirá al concert que oferiran a continuació els reconeguts intèrprets del grup Els Laietans –22:30 hores–, agrupació guardonada que visita per primera vegada l’escenari del Festacarrer i que guanyaren la passada edició del Concurs Sons de la Mediterrània de Manresa, encontre on el Festacarrer participa en qualitat de jurat i que també implica l’actuació del grup guanyador del certamen a l’escenari del festival ondarenc. Pel que fa al perfil d’aquest grup del Principat, es tracta d’un projecte format per quatre joves amb l'objectiu de renovar l'àmbit graller català i difondre'l molt més enllà de l’àmbit de la música tradicional. Aquest concert suposarà un aperitiu per a la dansà popular que prendrà els carrers abans de mitjanit per a així recrear l’atmosfera adequada per al ball que conduiran després els populars músics de l’agrupació Notes Soltes.
Des de les entitats i associacions organitzadores de les quals en forme part activa, un any més es convida a tots els amants de la cultura popular a que s’apropen a Ondara durant aquesta assenyalada data per a gaudir de la música i balls que millor defineixen el nostre folclore. És un gest de suport petit, del tot festiu, però és també l'ànima d'una iniciativa tan oberta com acollidora que ja s'ha fet major d'edat i que bé mereix que li celebrem la maduresa. Feliç aniversari, Festacarrer!

dimarts, 9 de juliol del 2013

Presentació d'Últimes existències a Mallorca: de llibres, de vincles, de cales i de cabres


I a la fi, tot s'acaba, fins i tot els viatges més esperats. La darrera estada a Mallorca, però, m'ha permés presentar per fi un llibre a les Balears. Un moment cobejat sobretot pel fet de tornar a compartir conversa amb l'Antònia Vicens, qui realitzà al saló d'actes de la Llibreria Lluna -recomanable espai, acollidor ambient, generosa Maria, gerent de l'establiment- un càlid retrat dels perfils humans que deambulen per Últimes existències. A través del seu repàs de l'obra vaig apel·lar també a la importància de reflectir el nostre present per mitjà de la literatura. Estant a Mallorca, vaig recordar el paper vital d'aquest testimoniatge tenint en compte el debut literari de Vicens, la magistral 39 º graus a l'ombra, de 1967, una obra per entendre l'arrelament del turisme a finals dels seixanta a l'illa, així com l'empremta d'aquest fenomen sobre una societat en procés de canvi. 



Al cap i a la fi, com a totes les darreres presentacions del llibre, la llibertat del diàleg, de les opinions i les conclusions és una de les parts més enriquidores d'aquestes trobades. Amb tot, l'experiència ha estat ben interessant. Espere parlar-ne en breu, en un nou diari de viatge, però mentrestant vos deixe amb algunes instantànies representatives -o no!- del viatge. A l'illa espere tornar en breu, ja que encara van quedar moltes coses pendents de parlar amb l'Antònia. Per no parlar dels paratges i indrets pendents de descobrir. Cites i desitjos que demostren que el millor del nostre territori passa per les ànimes que l'habiten, l'estimen i el defenen. A Sa Roqueta, tal com he gaudit, qualla especialment aquest vincle entre literatura i compromís amb el patrimoni natural. Les lletres, una vegada més, són la millor arma per bastir la defensa.

Vista de Cala Figuera, des de la carretera cap al far de Formentor

Jo, alimentant la fauna autòctona. O és a l'inrevés?