Redescobrint la immigració: Valencians A Nova York

Capbussar-se en la Història, aquella majúscula, aquella que no parla de relats mínims, suposa moltes vegades una immersió en àmbits desconeguts, dels quals havíem escoltat poc o fins i tot ben poc. En el camp de la immigració cap als Estats Units, sempre n'he estat sabedor no solament perquè tinc amics i coneguts -més que família per a mi, posats a dir- que en són protagonistes directes d'aquest fenomen poc estudiat que ara es veu de ple focalitzat en l'estudi de Teresa Morell, Premi 25 d'abril Vila de Benissa d'Investigació de 2010.

Escaientment editat per Edicions 96 junt a l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta, el volum és un document fonamental que ve a emplenar tot un seguit de buits que ara, tot d'una, prenen un altre matís. Pocs en saben, més enllà dels límits de la Marina Alta, de l'important flux d'immigrants que abandonaren els nostres pobles a principis del segle passat. D'això en sabem prou els que coneixem gent que no solament té encara avis, oncles i cosins a Maryland o a Connecticut, per posar sols un exemple, sinó que a més va nàixer en els esmentats estats per retornar després a la Marina. Com si no haguera passat res, com si l'Atlàntic no fóra un bassal el suficientment ample, la seua vida ha estat un continu desafiament contra l'enyor i l'adversitat, una aventura inèdita a la recerca de prosperitat.

Sobre aquest tema vaig fer un poc de recerca junt al company Vicent Ortuño amb motiu de les I Jornades d'Estudis d'Ondara, centrant-me específicament en el prodigiós cas de l'artista ondarenca Trini Reyes, de qui en breu vos parlaré. Tot i amb això, estic il.lusionat per la publicació de l'estudi de Teresa Morell, ja que em sembla un fons documental imprescindible a l'hora d'apropar-se a aquest fenomen migratori. Com del llibre, per descomptat, no puc encara avançar-vos res, res millor que convidar-vos a la presentació del mateix que tindrà lloc aquesta vesprada de dijous a la Casa de de Cultura de Dénia -20.30 hores-: una oportunitat ineludible per conéixer de mà de l'autora -tan americana ella com d'Orba- un dels episodis més interessants pel que fa a la història de la immigració des de la Marina Alta.

PD: Aquestes paraules vull dedicar-li-les a Pepica, a la nostra estimada Pepica "La italiana", que ens deixà fa uns dies. Això sí: uns ulls i un somriure com el seu no poden marcir-se amb facilitat. Dóna gust saber que la seua bondat semprè restarà amb nosaltres. Una forta abraçada, Pepica. T'estimem.