Digressions, aproximacions: "Una història de ficció" no és una història de demagògia

Què tenen a veure una hamburgueseria i la Guerra Civil? Filem més prim: què tenen en comú la cuina d'una hamburgueseria cutre i el desenllaç accelerat de la nostra guerra més recent? Potser, poc. Potser, alguns detalls. Potser, res de res. Quan vaig escriure el relat primerenc d'Una història de ficció, fa ara més de tres anys, em vaig plantejar aquest dubte inicial arran d'un titular que esguitava els rotatius i els telediaris dia rere dia en la plena i roent crisi econòmica de 2010: "Som la generació més malaurada desde la Guerra Civil". Una frase concisa, certament qüestionable, que fa que ens plantegem moltes coses, sobretot si encetem comparacions més o menys fructíferes amb el nostre passat. L'origen d'aquest conte era, si més no, formular aquesta contradicció: confrontar passat i present en un joc de gradacions, alhora narracions, que ens permeta arribar a un punt en comú. Després, és clar, el conte se'n va anar un poc de mare i es convertí en una novel·la. Jo continue pensant que les novel·les són simplement contes que se'n van de mare, que s'enjogassen paràgraf rere paràgraf fins a arribar allà on calga i que és precisament eixa manca de previsibilitat allò que més fascina a l'escriptor; més que més quan aquest creu que ha quantificat l'abast i possibilitats del text original.

Ben mirat, la història de Manel i Lluna, els protagonistes d'aquesta història (tot i entrellaçada amb la dels avis del primer) és una història ben actual. Generació perduda. Il·lusió, ídem. Estalvis mínims. Ocupacions i vivendes precàries. Sous i esperances minvants. Somnis aplaçats. Frustració latent. Rebuts pendents. Un catàleg que en un principi pertanyia a l'estoc temàtic d'Últimes existències però que va acabar descavalcant-se'n per la llargària excessiva. M'interessava aprofundir, així doncs, en l'odissea d'un jove llicenciat valencià que treballa a destall en una desangelada cadena d'hamburgueseries per poder sobreviure i anar maquinant esdevenidors plans. Un fàstig vital que el jove Manel combat per mitjà d'un projecte literari en construcció: la història dels seus avis. Un bàlsam contra la pesantor dels dies i de l'aire oliós que no s'escola per l'extractor de la sutjosa cuina del local. Una història que l'escriptor amateur aborda en les poques hores d'esbarjo que li queden sense saber que tal vegada la maniobra de narrar una aventura tan íntima i propera és el camí més factible cap a l'escapatòria. Mental i, més endavant, corpòria.

De l'argument, això sí, no desgranaré més detalls perquè aquesta és una tasca que li pertany al lector i sóc del parer que els escriptors ens hem fet un poc pesats ja amb les litúrgies introductòries. Després, cal remarcar que si heu llegit Esbós per a una improbable novel·la històrica (la novel·leta que tancava Sis contes i una novel·la incerta) sabreu que aquell text era un manifest meu contra el totalitarisme de la novel·la històrica entesa com a mera escenografia o com a carn de best-seller, a més d'un avís sobre la meua incapacitat de fer narrativa partint dels esmentats termes. En aquest cas, però, he fet una lleu excepció. I és que sempre m'havia captivat la llegenda de l'Stanbrook, el darrer vaixell salvador que partí des d'Alacant a les acaballes de la guerra convertit en l'última esperança del bàndol republicà. Doncs bé, heus ací la meua humilíssima i petita aportació a un símbol llibertari que precisament aquest dies commemora el seu 75é aniversari. Una coincidència curiosa que m'ha fet gràcia i que a més se solapa amb la publicació del llibre. El popular mercant il·lustra igualment la coberta tot i que el temps predominant de la novel·la és l'actual. Així mateix, m'interessava l'abast metafòric d'aquesta imatge que no pretén ni molt menys fer demagògia a l'hora d'intercalar la crisi econòmica amb la Guerra Civil. Són molt espanyoles, l'una i l'altra, per descomptat, però crec que mereixen tal anàlisi encara que siga amb riscs. L'explicació a l'instint de supervivència de l'individu. La necessitat de començar de zero. L'anhel de salvació. El concepte de fugida. El gest de la revolta. Ingredients que es barregen a Una història de ficció, en aquesta versió final que ha supervisat Josep Palomero, autor també de la guia didàctica que complementa el treball i director de la col·lecció Tabarca Narrativa de l'Editorial Tabarca on s'emmarca l'obra. Vull des d'ací agrair-li a Palomero la tasca realitzada, sobretot en l'esforç de focalitzar aquesta ficció cap al públic juvenil. Una història de ficció que he volgut que fóra una reflexió sobre l'escriptura i sobre els estímuls que ens motiven a practicar-la; una reflexió alhora sobre la simultaneïtat de la Història, la majúscula, de vegades tan distant, sovint tan recognoscible.