Premi Pons per a Calcetins Desparellats

Una de les alegries que comporta la tinença d'un blog, a més de la dosi quotidiana de comentaris i interaccions, és la d'abastar nous amics digitals o, fins i tot, guardons inesperats. Fa uns dies descobria que aquests calcetins rebien l'entusiasme i el diploma acreditatiu del Premi Pons per part d'una admirada i estimada –a parts iguals– amiga i escriptora. Sense més, Maria Josep Escrivà, des del seu recomanable blog Passa la vida m'atorgava aquesta distinció d'origen català que, si de cas no coneixeu, podeu descobrir des del propi espai del promotor: l'inefable Pons's Blog. Per la seua part, la Dama del Grau –tal com va ser batejada en el seu dia per l'honorable crooner pegolí En/Monsieur Salvador Bolufer– em destinava aquests adjectius que, més que enrogir, em vessen les galtes:

«I el [segon (perquè el primer que subratllà la companya fou el també recomanable i únic Me das un beso bonita?] bloc que voldria destacar amb el Premi Pons és el de l'infatigable periodista, escriptor, gestor cultural, i polifacètic en general, Jovi Lozano-Seser, valencià de la Marina ell, però amb una ment oberta, brillant, lúcida, ocurrent, àgil i encarada a tots els focus d'interès del món mundial. Per al seu Calcetins desparellats, amb admiració:»

Un diploma grandiloqüent que sols és compatible amb el gruix de complicitats que el fa possible i que, tal com manen les regles, m'insta a difondre'l per mitjà de nous i alhora talentosos destinataris. Una tasca difícil, tenint en compte les condicions del premi (els dos benaurats que el blogaire distingisca no s'han de conéixer entre si) i atesa la gran qualitat dels blogs amb què comptem dins l'entorn digital valencià. Un repte que des d'ací vull esmenar per mitjà d'aquest nou lliurament víric. I és que el primer dels meus guardons anirà a parar a Aldaia, concretament al poeta, periodista i activista en general Hèctor Serra i Cubilles per fusionar totes les seues inquietuds en el seu blog personal L'Extraradi: un compendi de disciplines artístiques que es desplega a partir d'un embolcall tan atraient com trencador. Des del cinema fins a les novetats literàries, l'estil personalíssim de l'autor a l'hora de jutjar els productes culturals que li –i ens– interessen compensa totes les carències que sotmeten el panorama mediàtic en valencià. Per tot això, i perquè cal que li feu una ullada des de ja, heus ací el primer dels meus awards:

En segon terme, last but not least, voldria també distingir l'espai del Doctor en Història i versàtil activista valencià Vicent Baydal pel seu meritori blog Vent de Cabylia: una heterogènia plataforma on la conjugació del passat respecte a l'anàlisi del present ofereix sempre sucoses i plaents perspectives. Un espai ja veterà, en pionera òrbita des de 2006, que no ha deixat mai de plantejar necessàries reflexions sobre el fet identitari al temps que abordava qüestions ineludibles com ara la llengua, la cultura i tots els altres referents que suren al voltant del microcosmos valencià. En resum, un goig de blog al nostre abast que cal celebrar:

I amb el lliurament ja esbossat només em queda donar pas a l'opinió dels nous guardonats, als quals aprofite per felicitar novament pel seu treball. Una iniciativa que tant de bo arrele per la xarxa valenciana per tal de demostrar que no hi ha panorames mediàtics deficitaris, sinó ments poc engrescades sense gana de descobrir els tresors narrats que (la nostra) Internet amaga.