Com que pel Facebook, almenys a nivell local, se n'ha parlat una mica massa, no mencionaré ací, ni que siga en llengua de Mordor, l'amplificada visita de la Geperudeta al meu poble: viscuda per uns com una benedicció divina i maleïda per altres com una autèntica putada de carrers tallats, murta escampada i infinitat de testos/obstacles disseminats per les voreres. L'únic que em resulta colpidor és l'elasticitat de conceptes com el de la llibertat religiosa, en clar perill d'extinció quan s'aprofita la visita d'una mare de déu peregrina per muntar un megapollo d'aquells solament comparables al sexenni de Morella, ruixat de pètals inclòs. Il·lustre l'esdeveniment amb la foto que va difondre via Twitter, l'acidíssim Paròdia_Ondara sota el títol Ondara, 1939. No cal afegir-hi res més. Com diria Ana Pastor, suyas son las conclusiones. Al cap i a la fi, jo he redactat aquesta entrada per parlar del que passava a l'Auditori d'Ondara mentre a la Plaça de Bous del mateix municipi una enfervorida comunitat congregada passava el rosari durant més de tres hores (amb discurs xenòfob de bisbe de torn) davant la ja mencionada Geperudeta on tour. Doncs això, mentre uns elevaven l'esperit, altres alçaven el Premi Ocell, almenys per matisar que hi ha gent que, més enllà de la fe i el melic, treballa per fer més bonic, més just o simplement més habitable aquesta terreta que ens pertoca habitar. I com en vaig ser testimoni, en qualitat de mantenidor del lliurament, en compartiré la crònica.
Trini
Reyes, Vicent Ballester i la Plataforma per la Sanitat Pública, Premis Ocell
2014
Ahir diumenge l’Auditori d’Ondara acollí
una nova gala dels Premis Ocell, els quals han celebrat enguany una nova
revetlla fonamentada en el reconeixement dels personatges i entitats que els
membres de l’associació han escollit per mitjà de les seues votacions. Pel que
fa al premi dedicat a l’àmbit comarcal, aquest enguany s’ha concedit ex aequo
donat l’empat de vots entre dues candidatures. En aquest sentit, Francisca
Lorenzo Rodriguez, Javier Ruiz Cenzano i Francisco Sanchez Garcia, en
representació de
la Plataforma per la defensa de la Sanitat Pública de la Marina Alta, foren els
primers en pujar a l’escenari per recollir el guardó concedit atesa la
trajectòria cívica d’un col·lectiu compromés contra el que suposa la
privatització dels serveis públics.
El següent premiat comarcal fou el
guitarrista de Dénia Vicent Ballester, de qui l’associació no sols ha valorat
la seua mestria com a intèrpret sinó la importància de la seua tasca docent i
de difusió de la guitarra. Ballester agraí el guardó per mitjà del llenguatge
que millor coneix, és a dir, el de la música. Amb la interpretació d’una
selecció de temes de Joan Manuel Serrat, el solista agraí al públic el
reconeixement a la seua carrera professional
D’altra banda, pel
que fa al premi local i tal com ja s’havia avançat, el premi local fou atorgat
a l’artista estat-unidenca d’origen ondarenc Trini Reyes, qui rebé molt
emocionada la distinció del guardó extraordinari de la nit. Reyes, que ja
visità el municipi el passat mes de novembre amb motiu de la presentació de la
seua biografia D’Ondara a Broadway
(editada per l’Associació Cultural Ocell dins la col·lecció Personatges i fets d’Ondara) no
s’estigué de valorar la immensa alegria que li ha suposat aquesta sèrie
d’homenatges per part dels ondarencs, el quals han reconegut la tasca de
l’artista per la divulgació de la dansa espanyola en l’escena nord-americana i,
en prolongació, mundial.
Tot seguit,
l’espectacle que amenitzà la gala de lliurament fou la comèdia Metrosexual, de Farfullit Teatre, de
l’ETC Pego, un espectacle protagonitzat per Cèsar Monsonís i guardonat a la
darrera edició de la mostra de teatre de Dénia. Moltes rialles i un sonor
aplaudiment certificaren l’acceptació d’una obra que tancà amb èxit l’edició
dels Premis Ocell 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada