Chanel nº 5 a la Marina: Petita crònica d'una estrena

 

El temps de vegades se'ns escapoleix de les mans. Tant com per no tindre temps de reportar l'acte del passat divendres 13 de setembre, l'estrena de Chanel nº 5 a Dénia, la qual va precedir una escapada a la serra de Cazorla. Un darrer parèntesi estiuenc per dir-li adéu a l'estiu i, desgraciadament, a les vacances. Per això hui faig memòria, no només per confegir una petita crònica d'aquella nit, sinó també en agraïment a tots els que feren possible l'acte. Al capdavall, tot fa falta: el descans i el ressò. O tot alhora.

I és que tal com vaig avançar a la darrera entrada, l'estrena deniera tancava el cicle que començà amb l'estrena del curtmetratge a València fa ara un any. M'hi acompanyaren, en aquest cas, Xavier Crespo, productor, i Romu Soler, personatge molt vinculat amb el que és la història del cinema a Dénia i co-director, junt a Arturo Ruiz, del documental Hollywood, capital Dénia. Cal dir que tots dos formen part de l'equip del nou mitjà digital Marina Plaza, el qual va publicar la setmana passada un complet repàs de l'esdeveniment. N'adjunte l'enllaç, que inclou igualment les fotos amb què he il·lustrat aquesta entrada. Molt agraït per la cobertura de l'acte i molt pagat amb la presència i paraules de Romu Soler, qui ens ajudà activament en la coordinació de la vetlada. Una vetlada en la que destacà l'absència de John Cabrera, qui no pogué assistir per motius de salut (aquest dijous dia 26 s'inaugura a la Casa de Cultura de Dénia una exposició fotogràfica sobre la seua carrera), així com la del director Aarón García-Sampedro, actualment immers en l'equip de rodatge d'Exodus, la nova pel·lícula que Ridley Scott està realitzant a Almeria. A tots dos vaig voler dedicar l'estrena: a John, per la seua veterana aportació -ell, que va arribar a conéixer Marilyn!-; a Aarón, per la sort d'haver-lo conegut i inspirat, tant com a Xavier Crespo, qui contà la gènesi del projecte en el col·loqui que encetàrem després de la projecció del curt. Un film que agradà als nombrosos assistents que acudiren a l'estrena. Espectadors als quals vull agrair novament el caliu d'acompanyar-me en una nit tan especial. Una nit amb el seu deix de glamour, de pessigolles a la panxa. Una nit de setembre amb cinefília i lluentons. Marilyn Monroe s'ho valia. Els professionals que han dut a terme aquest somni visual, també.