Paraules en silenci: la ràdio que destil.la literatura

Un dels grans debats que sovint s'enceta durant les sobretaules junt als amics del gremi de les lletres és la presència (de vegades mínima, de vegades inexistent) de la literatura als mitjans de comunicació. De la poca representació moltes vegades me'n faig creus, sobretot tenint en compte que a països com França, per exemple, els programes de televisió sobre literatura gaudeixen de l'adhesió de milions d'espectadors, a més de l'avantatge d'un prime-time que demostra que, en matèria d'entreteniment audiovisual, alguna cosa estranya ocorre més enllà dels Pirineus. Com que no vaig a parlar de les ulleres amb cordellet de Sánchez-Dragó ni d'altres glòries mediàtiques de la Ibèria més anquilosada, vull dedicar aquesta entrada a una de les sorpreses que més m'han engrescat en els darrers mesos i que demostren que la voluntat personal, i sobretot l'estima per aquesta cosa tan intangible de la literatura, pot donar pas a projectes tan prometedors com estimables.

I és que des de fa un mes els dimarts a la nit es vesteixen a Ràdio Pego de lletres. Es tracta de Paraules en silenci, un espai radiofònic que s'encarrega d'assolar en un sol minut els arguments pessimistes que he esbossat al primer paràgraf. Un temps de ràdio on la inspiració, l’art, la bellesa i les emocions murmuren dolçament a cau d’orella, tal com resumeix el responsable del projecte a l'entradeta del programa (i alhora al blog amic Paraules en silenci). I és que a l'encarregat de tal inèdit espai, un Manel Arcos que explota ací tot el seu bagatge quant a comunicador i a més amant del mitjà radiofònic, hem d'agrair-li moltes coses, entre elles la gosadia d'enriquir les ones amb una matèria tan etèria com la que composen els contes, els relats i tot eixe grapat de vivències que dormiten entre els fulls per prendre vida després a la nostra imaginació per mitjà de la lectura o, com és el cas, per mitjà d'un programa com aquest. Tot i que ja duu tres setmanes de singladura, ja han passat per les Paraules en Silenci les obres de Vicent Andrés Estellés, Pere Calders, Martí i Pol o, al darrer programa, Màrius Torres. Entremig, però, una selecció musical heterogènia i agradívola, tal com la veu d'Arcos, suggerent a l'hora d'enllaçar cada història, cada tram del programa, per tal de composar una proposta inspirada que no sols destil.la literatura, sinó també l'afany i la il.lusió per fer-ne pedagogia.

Paraules en silenci, al cap i a la fi, no s'ha d'explicar, sinó escoltar. Un petit plaer, entre el xiuxiueig i la melodia, que podeu escoltar els dimarts a les 22.00 hores a Ràdio Pego (107.8 per als de la Marina i a http://www.radiopego.com/, els que no abasteu el senyal). En tot cas, res millor que seguir les passes del programa al blog Paraules en silenci, si voleu gaudir dels programes ja emesos o si voleu compartir les sensacions que cada emissió vos ha suscitat. En qualsevol cas, sempre és terapèutic delectar-se amb una veu assuaujada que ens regala poemes, petites històries, potser per aïllar-nos de l'enrenou de titulars que ens esguiten la quotidianitat de catastrofisme i brutesa. Davant l'adversitat, l'art és el millor paraigua.