D'estoïcisme, esperança i empenta: El repte de Leo Montero contra la ELA (Esclerosi lateral amiotròfica)

D'ençà vaig posar en funcionament aquest bloc, tenia pendent apropar-vos el perfil de la dianense Leo Montero, de qui de segur haureu sentit parlar els qui viviu a la comarca, però que no coneixereu tots aquells de fora de la Marina Alta. De Leo Montero vaig tindre constància per primera vegada a través d'un article al periòdic comarcal Canfali. En tal apartat, ella mateixa com a autora del text plantejava les dificultats de conviure amb una malaltia tan complexa com difícil de tractar. De l'ELA (Esclerosi lateral amiotròfica) n'havia sentit parlar abans, però no des del punt de vista de qui la pateix, des del punt de vista de qui la viu. En qualsevol cas, de l'article em va cridar l'atenció la perspectiva de Leo, omniscient i valent en la mateixa mesura, enfocat a difondre la causa i a fer del seu discurs una interessant i pedagògica eina de reivindicació.

Poc després em vaig adonar que els seus articles no eren una intervenció aïllada, sinó que formen part d'un espai fixe amb què la deniera expressa setmana rere setmana al mateix mitjà quins són els seus pensaments, els seus estats d'ànim, així com tots els seus projectes i idees. Ben analitzada la seua peculiar proposta informativa, em va sorprendre molt gratament la capacitat de l'articulista a l'hora de dipositar en els escrits els seus anhels, pors i somnis, jerarquitzats tots ells per un esperit de lluita exemplar, que no decau ni que tampoc oscil.la cap a sentimentalismes: la seua és una aposta seriosa, tan constant com esperançadora, per donar a conéixer el seu cas i, al mateix temps, el de tots aquells que pateixen aquesta malaltia degenerativa de tipus neuromuscular que si bé paralitza el cos en un primer estadi, no afecta ni a l'enteniment ni al potencial intel.lectual; si més no, Stephen Hawking, probablement un dels pacients més coneguts de l'esclerosi lateral amiotròfica, ha desafiat per mitjà de la seua brillant i ja històrica trajectòria els designis de la malaltia, tot demostrant un potencial extraordinari a l'hora de sortejar els obstacles que la vida (i el nostre propi cos) ens posa per davant.

L'empenta i força de Leo Montero ha implicat aleshores infinitat d'activitats i iniciatives destinades a difondre la seua causa i a recaptar fons per a una operació amb cel.lules mare que es realitzarà a Lima, Amèrica del Sud. En aquest sentit, el passat 10 d'agost Leo aconseguí recaptar 1.810 euros amb un rastro benèfic en el qual col.laboraren moltíssims veïns i veïnes de Dénia. Des de dolços i salats a articles de llenceria, tot incloent donacions particulars, la cita fou tot un èxit que evidencia la capacitat dinamitzadora de Montero. De fet, i avançant-nos a la seua dilatada agenda, la seua nova proposta és un  festival solidari que tindrà lloc el proper dissabte 29 de setembre a les 21:00 hores a l'Auditori del Centre Social de Dénia. Des del seu actiu Facebook, la deniera ha congregat a artistes i actors -hi ha confirmada l'Escola de Teatre de Dénia així com tota mena de cantants i grups de ball locals- per tal de conformar un espectacle de gran ressò. El preu de l'entrada és de 10 € i, d'altra banda, tots aquells interessats en participar-hi (o simplement col.laborar en la causa) poden contactar-la a l'adreça mleonormf@gmail.com.

Leo Montero, en un dels seus actes de recaptació solidària

Mentrestant, Leo seguirà amb el seu afany de lluita i superació, així com amb els preparatius per a aquesta cita de setembre, sense oblidar tampoc els seus escrits semanals. En el darrer article al Canfali-Marina Alta, però, em va fer gràcia que ja no signara amb el seu nom i cognom complets, sinó amb un apel.latiu que s'ha guanyat a pols i que la defineix perfectament: Superleo. Sona bé: Superleo. Ben mirat, la tria ens remet indubtablement al món dels superherois i a la grandesa dels seus dons sobrenaturals. Sense saber-ho o no, Leo, que supose que estaràs llegint aquestes paraules, ja ens ha demostrat que els superherois existeixen. No volen, ni llueixen capa i antifaç, ni molt menys: els vertaders superherois són els que desafien les circumstàncies adverses de la vida per tal de trobar llum i virtut allà on altres trobarien desencís i tristesa. Els autèntics superherois són els que mouen el món solament amb un somriure, sense massa escarafalls ni acrobàcies. Els superherois de veritat, sens dubte, s'assemblen molt a tu.