dimecres, 29 d’agost de 2012

Vacances sense recances: un petit parèntesi per dir adéu a l'estiu... i a tantes altres coses

L'altre dia em preguntava un dels amics/seguidors d'aquest bloc si no anava a prendre'm un descans al llarg de l'estiu, abans d'iniciar el curs nou (o allò que més se li assembla; deixem-ho en quotidianitat a seques) amb aquell recurs tan recurrent de les piles carregades, la desconnexió (ni que fórem androids!), etc. Doncs, bé: el moment de la pausa ha aplegat. I m'arriba just ara, a les portes del setembre, que és quan em pertoquen les vacances restants com a funcionari de sèrie Z que sóc. Per això, abans d'acomiadar aquesta primera temporada que vaig encetar la passada primavera, volia dedicar-vos unes paraules a tots els que m'heu seguit en aquest nou i engrescador projecte.

En primer lloc, moltíssimes gràcies per haver accedit a aquest espai i dedicar una estona -o moltes: heu estat molt fidels i cal agrair-ho de tot cor!- a les meues dèries. La singladura que vaig iniciar a l'abril ha esdevingut una de les experiències més gratificants dins la meua vida (o millor dit mala vida, atesa la conjuntura) com a periodista i m'ha demostrat que la versatilitat del bloc com a mitjà de comunicació és una eina fantàstica en uns temps tan austers i alhora esbojarrats com els que estem vivint. Si més no, a l'igual que la literatura, Calcetins desparellats s'ha convertit en el meu paraigües particular: l'aixopluc on guarir-se de la pluja (i quina pluja!) per anar desxifrant-nos i refent-nos el món a la nostra mida, al nostre gust.

Tot el que he rebut durant aquest període d'estrena a la xarxa és, sens dubte, bo, positiu i encoratjador. Per això puc assegurar que, malgrat les tempestes que s'endevinen a l'horitzó, malgrat algunes de les desagradables qüestions que he abordat al bloc -principalment relacionades amb la crisi econòmica, eixe trending topic que no se sufoca mai-, res no entela la satisfacció d'haver compartit tantes històries i reflexions amb vosaltres. Encete així les meues vacances sense recances, sense laments, amb la il.lusió de reprendre en breu el timó d'aquest vaixell que m'heu permés capitanejar. Les vacances són un instant de felicitat, de goig, i com diu l'escriptora Almudena Grandes, potser la felicitat, en aquests moments, és també un acte de resistència. De fet, com moltes vegades deduesc, les vacances són la suma de moltes coses petites. Just com a la foto amb què m'acomiade de vosaltres, un retall del diari de viatge que vaig publicar a juliol. Doncs, això, la cosa no té massa misteris: acosteu-se cap al capvespre a la mar, contempleu com s'enfonsa el sol entre les ones i intenteu, encara que us semble una fal.làcia, ser feliços. Fins aviat.





5 comentaris:

  1. Ara a gaudir de la suma d'aquests petits moments..... Tant como nodaltres ho hem fet amb els petits moments que tu ens donas Eduard

    ResponElimina
  2. Això esperem, Eduard!Moltes gràcies per les teues paraules. El goig d'escriure al bloc és el mateix goig de saber-se llegit. Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  3. Per cert, et conec, Eduard?Et tinc al Facebook,per casualitat?Una abraçada

    ResponElimina
  4. Jovi personalment no. Va ser Maria Josep Escrivà, la meva mestra de valencià que donar-me el teu primer llibre Sis contes... i més tard l'amic Jaume de la llibreria dels Poblets amb va fer arribar Efectes secundaris, per cert signat per tu i dedicat a la biblioteca del nostre poble. Un dia vaig enviar-te un correu, crec recodar, a la teva adreça de macma. Sóc un admirador teu, perquè sabs arribar i tens devant teu un futur molt gran. Saps fer-ne de les coses complicades, coses íntimes i quotidianes. Tens aquesta sort o millor dit virtut. Moltes gràcies pel regal que ens vas donar amb aquella història de la mare i sa filla abans de ser assassinades.......... Una abraçada, ens anirem coneixent. Eduard

    ResponElimina
  5. Molt agraït, Eduard, per les teues paraules, que he revisat amb retard, donades les vacances i el consegúent viatge. Ben aviat tindrem l'ocasió de conéixer-nos ja que en breu presentaré el meu nou llibre a la biblioteca d'Els Poblets. Encara estem mirant el calendari, però ja en parlaré amb Jaume el tècnic ja que sempre faig parada a Els Poblets. Una abraçada molt forta i espere que continues gaudint del blog!

    ResponElimina