dijous, 7 de febrer de 2013

Relectures d'emergència per a temps crítics: El primer glop de cervesa, de Philippe Delerm

Un amic lector em preguntava l'altre dia si podia recomanar-li algun llibre lleuger, per baix de les 500 planes, que li recordara un poc l'art o la discliplina, ara tan desplaçada pels fets que ens ocupen els titulars -i les parts baixes-, del plaer de viure. De novel.les i pel.lícules boníssimes sobre la matèria n'hi ha un fum, però el primer text que em va vindre al cap davant de tal prec fou el recull El primer glop de cervesa, del prolífic escriptor francés Philippe Delerm, el qual vaig llegir fa un grapat d'anys, coincidint amb la publicació d'aquest volum que tan bé va saber adaptar a la nostra llengua l'escriptor català Jordi Llavina. El llibre pertany a la categoria de petites joies narratives on no hi ha gènere específic o categoria on situar-lo. A més, no és un llibre que puga contar-se, sinó que és un llibre per cruspir-se'l, per assaborir-lo. El primer glop de cervesa -reeditat ara per La Butxaca- s'abeura així dels petits plaers quotidians que nodreixen el nostre dia a dia i que amb el pas del temps conformen l'òptica de la nostra existència. Per a Delerm, com si fóra un Pla domèstic, disfressat de bon vivant, la fita és retratar els instants de goig que cusen la nostra vida per mitjà de capítols temàtics que aborden des del plaer de desfullar el periòdic del diumenge, al gaudi de mordicar un croissant acabat de fer. Passant això sí, pel moment cabdal que titula el llibre, i que crec que resumeix de manera exemplar la gran trascencència que adquireixen en la vida, i sobretot en la memòria, aquells moments intrascendents que després, comptat i debatut, són els més importants en el nostre bagul dels records. Rescate, doncs, aquest primer glop de cervesa per celebrar que hi ha marge per a la -bona- existència, lluny del femeral que ens envolta i que put, cada vegada més, a desvergonya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada