dimarts, 26 de febrer del 2013

Els "Efectes secundaris" de la glucosa: per què és tan difícil negar-se al sucre?

Una amiga meua em confessava fa uns dies la impossibilitat de dur de manera més o menys recta una dieta de proteïnes. Deia que no podia fer-se a la idea, sobretot després de la ferma i consabuda promesa post-nadalenca, de prolongar fins a l'estiu la restricció calòrica, sobretot en relació als dolços. Supose que a tots ens ha ocorregut alguna vegada això, tret d'aquells dotats amb un famèlic metabolisme d'aquells que s'empassen les calories abans de consumir-les. El cas és que aquest no és l'únic testimoni que he escoltat últimament respecte a la rendició davant les temptacions que els dolços encarnen, les quals em remeten alhora a un dels relats per mitjà dels quals vaig intentar copsar eixa realitat tan enrevessada: la de l'addició, més que al sucre, al repte d'haver de prescindir-hi. Es tracta de La caloria no està feta per comptar vides, el conte que obri Efectes Secundaris i que reflecteix el patiment, la profunda congoixa, de sobreviure al sedàs dels carbohidrats. Sobre aquest curiós fenomen que sintetiza el conjunt de cabòries que conformen el llibre, els amics de Bullent van realitzar el passat novembre -amb motiu del #TirantDeLlibres- aquest suggerent video que ací us enllace. Espere que vos agrade, a vosaltres i al vostre apetit, per poc o molt golafre que siga:


I és que crec que els efectes secundaris de la glucosa a tots ens sacsegen aquests dies l'enteresa per seguir el dogma de l'alimentació sana fins a l'arribada del bon temps. Si més no, i pel que fa a Efectes Secundaris -en aquest cas el llibre- aprofite l'avinentesa per informar-vos que el proper divendres 8 de març tindré l'ocasió de presentar-lo a l'Institut Maria Ibars de Dénia -12.00 hores-, ja que els alumnes del centre se l'han llegit aquest curs. Una altra bona ocasió, sens dubte, per seguir escoltant l'opinió dels lectors que també han fet seues vivències com la d'Aurèlia, la desesperada administrativa que un dia perdé el nord -o sols la línia?- davant de l'atraient aparador d'una pastisseria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada