Ara ja va de bo: Últimes existències, demà dijous dia 21 a la Casa de Cultura d'Ondara -20.30 hores-

Tomàs Llopis, introductor del llibre en l'acte de demà

Com diu la cançó de la Maria del Mar Bonet, Aqueixa ja és sa darrera. O, millor dit, no l'última, sinó la més esperada i desitjada per mi. Demà dijous 21 de febrer presentaré a la Casa de Cultura d'Ondara, el meu poble, -20.30 hores-, el meu nou llibre Últimes existències. Em plau especialment en aquesta ocasió el fet de comptar amb la càlida companyia de l'amic Tomàs Llopis, qui precisament diumenge passat va presentar a Dénia el seu nou i guardonat llibre Hi ha morts que pesen cent anys -feu-li una ullada a l'excel.lent crònica que en va fer al seu bloc Carles Mulet, també introductor d'aquell acte-, el qual tindré l'ocasió de presentar-li igualment el proper 22 de març, també a Ondara. Pel que fa a l'acte de demà, i com si es tractara d'una estranya conxorxa astral, gairebé coincideix amb la presentació, ara fa dos anys, d'Efectes Secundaris. Així mateix, és també ressenyable que Tomàs Llopis torne a acompanyar-me en una presentació, tal com va fer amb el meu primer Sis Contes i Una Novel.la Incerta, sens dubte un dels moments més bonics i memorables de la meua vida, literària o no. El fet de la nova coincidència, tal com li vaig comentar al company Tomàs, és summament curiós. Si més no, com si se seguira l'argument del meu llibre, les persones -companyes generacionals i de professió- que en un principi havien de presentar-lo han hagut de cercar fora del nostre país, a mercè d'aquesta crisi ja tan dilatada, tot allò que mereixen i que ací, de moment, no els arriba. El fet de no poder comptar amb ells suposà un contratemps en un principi, però alhora un reforçament davant d'allò que Últimes existències denuncia per mitjà del seu tramat d'històries. Hi seran, per tant, presents; d'alguna manera, en algun format més o menys perceptible, però n'estic convençut que compte amb ells. Per tant, sols convidar a l'acte a tots aquells a qui encara no he tingut l'ocasió de fer-ho i manifestar-vos novament que sense el recolzament de tanta i -tan valuosa- gent, ni aquest acte ni tan sols aquest llibre hauria estat possible.