Teresa Morell i els ondarencs que feren l'Amèrica

 

Encara que no ho semble, aquest calor estival tan puntual no ha capgirat les agendes culturals dels nostres municipis. Com a exemple clar d'aquesta tendència a seguir celebrant presentacions de llibres, la Casa de Cultura d’Ondara acollí dijous passat la presentació de “Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta. 1912-1920”, el guardonat estudi de Teresa Morell, Premi 25 d’Abril Vila de Benissa d’Investigació, editat enguany per Edicions 96 -conjuntament amb l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta- dins la col.lecció L’Entorn. L’acte, organitzat per l’Associació Cultural Ocell, comptà amb un nombrós públic i cal destacar que entre els assistents hi havia molts descendents i familiars d’aquells ondarencs que deixaren la comarca per encetar una aventura incerta, més enllà de l’atlàntic. De fet, tal com assenyalà Vicent Ortuño en la introducció de l’acte, foren molts els ondarencs que, tal com recull el llibre, decidiren provar sort al nou continent.

Aquest mateix repte migratori, popularment conegut com fer l’Amèrica, fou magistralment abordat per Teresa Morell en una conferència que sintetitzà el contingut del seu estudi. Si més no, el camp de treball de l’estudiosa –nascuda als Estats Units però resident des de la seua joventut al poble de son pare, Orba- ompli molts buits respecte a una temàtica que no compta amb ni gaire bibliografia ni treballs previs.

Al llarg de la seua amena ponència -s'ha de dir que és un acte del tot recomanable, així que estigueu pendents de les properes presentacions arreu de la Marina-, doncs, Morell repassà a més de les raons migratòries, la complexitat dels preparatius per a obtindre els documents i els bitllets, el viatge amb vaixell transatlàntic, l’entrada als Estats Units pel port de l’illa d’Ellis, els llocs de destinació, les feines dures i els sous exorbitants, així com les conseqüències del viatge, amb les penes i les glòries. D’altra banda, l’autora parlà de la complexitat de dur endavant el còmput d’emigrats tot i que gràcies als arxius de passatgers i vaixells ubicats, s’han pogut recopilar els noms, cognoms, edats, pobles, vaixells i ports d’eixida de més de 2.500 emigrants de la Marina Alta, els quals es poden localitzar a les taules de l’apèndix del volum de manera alfabètica.

Un estudi necessari i al mateix temps emotiu que rememora, precisament en els actuals temps de crisi, les vivències dels nostres avantpassats a l’hora de desafiar el destí, i la geografia, en la recerca de prosperitat.