dilluns, 11 de juny de 2012

Els "Efectes Secundaris" de la cirera



Tal com vos vaig anunciar, sobretot mitjançant Facebook, dissabte passat presentava a La Carroja, a la Vall de Gallinera, Efectes Secundaris dins del marc de la XII Festa de la Cirera, una celebració ja consolidada on els fruits s'agermanen amb la cultura i les cireres, ben gojoses elles dins la seua temporada, amb els llibres. De l'encontre, que ja ha assolit la dotzena d'edicions, sols poden dir-se coses bones: l'entorn és immillorable i la seua gent, afable i festera. A més, s'ha de destacar l'encert de fer coincidir la promoció del fruit -tasteu les cireres de la Gallinera i després formategeu la memòria si n'heu tastat alguna vegada de més saboroses- amb el marc festiu: una demostració del valor potencial del nostre territori com a actiu cultural.


Pel que fa a l'agenda completa de la Festa de la Cirera, si l'heu visitada anteriorment, sabreu que els amics d'Edicions del Bullent hi assisteixen, per mitjà del seu estand, a la tradicional fira que enguany se celebrà diumenge i que trobà en la presentació d'Efectes Secundaris de dissabte la perfecta avantsala. En aquest cas, això sí, en un emplaçament ben peculiar que ja sé que ha despertat algunes controvèrsies sobretot en els que heu ataüllat la imatge de sota al Facebook. No sé de què s'estranyeu, sabent com m'agraden les litúrgies, siguen quines siguen, al cap i a la fi. Davant la paradoxa, he de mencionar la simpàtica salutació del rector de l'esmentada església, qui minuts abans se'm presentà interessant-se pel possible contingut anticlerical de l'obra:

-No, no hi ha continguts pagans al recull de contes -vaig respondre-. Tot i que en altres contes meus, sí.
-Així doncs, endavant -permeté ell, entre rialles, abans de reprendre els seus quefers.


La curiosa conjuntura no afectà, per descomptat, el desenvolupament de la presentació, per mitjà de la qual vaig tornar a compartir amb els assistents les enrevessades històries que completen el llibre i que a cada dia em semblen prou més versemblants front a les anècdotes que s'hi donen a l'altre costat, el de la vida mateixa. Si Efectes Secundaris m'ha permés alguna cosa, aquesta ha estat la de  redescobrir en els contes del recull, en la vida dels mateixos, tota una sèrie de vincles amb les vivències dels lectors. Aquesta fenomenologia, a la que dedicaré en breu una entrada al bloc, demostra que tots, en major o menor mesura, patim els mateixos efectes secundaris tot i que jo, de moment, em quede amb els de la cirera i el seu dolç i relaxant poder asserenador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada