Bandolejant per la història: La senda de Manel Arcos

Fa ara dos divendres, i coincidint amb els preparatius del IV Premi Tomàs Espí, vaig assistir a la Casa de Cultura d'El Verger amb motiu de la presentació del darrer treball de Manel Arcos, Acabaren com Camot, presentació emmarcada en les Jornades Culturals de la localitat. Pel que fa a l'obra de l'investigador, de la seua labor ja me n'haureu sentit parlar en altres ocasions, però cal dir que en la darrera presentació del saforenc, com que vam tindre l'ocasió de conversar prèviament, he considerat escaient retratar la interessant tasca de Manel, sobretot per aquells motius, que des del meu punt de vista, més caldria destacar.

D'una trajectòria intensa, ben recents són igualment La Senda dels Lladres i El Tio Joan de la Marina, Manel Arcos ha escorcollat en els arxius del segle XIX per tal de recuperar aquell tipus de vivències i esdeveniments que normalment solen quedar-se fora dels marges de la Història. Jo, que he de confessar que la Història, sí, la que va en majúscula, continua fent-me un poc de por -sols heu de llegir Esbós per a una improbable novel.la històrica per a saber què en pense-, he de reconéixer alhora la importància pedagògica de tasques com la que el saforenc ha dut a terme. 

A la nostra comarca és ben viva l'empremta de Pep de la Tona com a bandoler icònic però cal subratllar que el bandolerisme, com a fenòmen i com a episodi històric, no havia estat mai tan ben recollit com als tres volums que Arcos ha recopilat fins ara. Sobre l'ampli ressò dels seus estudis en vam parlar distesament, assabentant-me també que el ressò no solament s'ha quedat en el món acadèmic sinó que també s'ha vist reflectit en unes notòries vendes que legitimen l'interés dels lectors per aquest àmbit sens dubte apassionant.

Com que el meu àmbit és la cultura, ja siga en la parcel.la professional o en la personal, puc dir sense temor a equivocar-me que part d'aquest èxit rau fonamentalment en l'afany del mateix autor per comunicar el seu objecte d'estudi: un interés que es veu evidenciat en la incansable gira de presentacions i conferències que l'autor du a terme, tot democratizant l'accés a aquestes àrees de la història per mitjà d'un model comunicatiu on el pes de l'anècdota com a font informativa no capgira la balança de seriositat del camp en qüestió. Manel ens trasllada amb eficiència el rerefons del món bandoler, sacsejant alhora el fantasma de l'intel.lectualisme com a procediment, com a dogma cultural. El resultat és un llarg i profitós camí de coneixements que tant de bo s'animeu a redescobrir de la mà de l'autor d'Oliva.