dilluns, 14 de gener de 2013

Zero Dark Thirty: La nit més fosca és també la nit de la veritat

Si fa poc vaig dir a aquest mateix bloc que la millor televisió s'està fent al carrer -Salvados, Callejeros, Un país de llibre...-, sobre la indústria del seté art  un podria dir que el millor cinema és el que s'està abeurant de la realitat més immediata, del mateix carrer que trepitgem dia rere dia amb major o menor fortuna. Almenys, aquesta és la sensació que em va envair en visionar Zero Dark Thirty -batejada a les nostres pantalles com La noche más oscura-, la darrera pel.lícula de la directora Kathryn Bigelow, oscaritzada per la intensíssima The Hurt Locker -ací, En tierra hostil (?¿?). Sobre el seu nou film, una infal.lible crònica de la llarga operació d'espionatge que conduí a la CIA a interceptar Bin Laden, n'hem sentit parlar aquestes últimes setmanes arran de la polèmica nascuda en relació a l'obtenció de les fonts documentals que han nodrit el complet i primmirat guió; així mateix, cal dir que més enllà de les controvèrsies oficials, el film destil.la una versemblança que no renuncia al ritme cinematogràfic, ni a la consolidació arquetípica de l'heroïna principal: un personatge tan fred com admirable, interpretat per l'estrella del moment, la pèl-roja i versàtil Jessica Chastain.


Maya, l'artífex de l'operació contra el cap d'Al-Qaeda
I és que és precisament ella, Maya, l'epicentre d'una operació que condensa el seguit d'informacions que se succeïren d'ençà que el govern dels Estats Units posà preu al cap d'Osama Bin Laden. Notícies, moltes d'elles esguitades de sang i de tortura, que Bigelow sap encadenar per tal de resumir tota una dècada d'afany de revenja. Hi ha, per tant, elegància en el retrat dels origens del conflicte -de l'11-S sols escoltem veus entretallades, xiuxiuejos, en el concís i fosc inici-, així com un escrupolós esguard a les passes de la perseverant responsable d'un projecte militar i estratègic d'alt risc. La pel.lícula reflecteix, doncs, les llums i les ombres d'una dilatada i convulsa franja de la nostra història recent, sense esvarar-se massa cap a l'auto-complaença patriòtica que guià, des de l'atemptat de les torres bessones, la principal i ambiciosa croada contra el cor d'Al-Qaeda.


Zero Dark Thirty s'abeura així d'una eficient rectitud a prova de bombes que demostra per una part el talent d'una directora a cada film més incorruptible i, d'altra banda, la tendència creixent de la nostra ficció -audiovisual o literària- a l'hora de dignificar el present per mitjà de la seua representació. Si més no, és tot un plaer -malgrat la dura temàtica- capbussar-se en un procés tan enrevessat i sagnant com el de la recerca de Bin Laden, tot seguint les passes i desencisos d'una agent imbatible. En el somni de Maya s'entrelluca també l'ànsia col.lectiva de voler interceptar el monstre: eixe antagonista gairebé invisible que aguaita, des de la seua torre/cuirassa, l'anhel d'uns enemics incansables. I com els grans villans de la història del cinema, Osama assumeix el seu rol sinistre, que no és cap altre que el que la mateixa història li ha reservat. Sense embuts ni floritures addicionals, aquesta és la realitat que Bigelow  fidelment testimonia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada