Darrers (i feliços) rituals per dir adéu a 2012: Presentació a Beniarbeig d'Últimes existències

No vaig a estar-me de dir que 2012, ara sols un record difuminat més enllà de la disbauxa de la nit de cap d'any, ha estat un dels anys més bonics de la meua vida. I vull reivindicar-ho perquè ho ha estat, malgrat tot i quan dic malgrat tot vull apel.lar al grapat d'obstacles que ens han entrebancat a tots plegats eixa fluïdesa de dies serens que algú va titllar algun dia de normalitat. Com això, a mercè d'una actualitat tan salvatge, sembla més bé una fantasia sexual, hem de saber aprendre a reformular-nos la nostra realitat segons les nostres apetències més immediates. I les meues, sense esperar-m'ho, han estat plenament satisfetes. Potser per això, paga la pena celebrar encara més les alegries quotidianes o els petits reptes que fan que cada dia prenga matisos esperançadors. Si més no, parlava de 2012 com un any feliç per a mi. Els motius, molt senzills: el fet de seguir treballant en el que m'agrada, el goig d'haver rebut el Ciutat de València o el privilegi d'estar envoltat de gent meravellosa, tant a ma casa com de portes enfora. I bé, demanant-vos que em disculpeu per aquest discurset que sembla posseït per l'esperit de Frank Capra, he de dir que el to nadalenc de les meues paraules té molt a veure amb el que va ser la darrera setmana de 2012; una setmana en què, sense haver-ho previst, vaig acabar presentant els meus tres llibres en una marató de cites que bé semblava la culminació d'una etapa, la cirereta d'uns anys tan intensos com memorables. 

I és que a més de la presentació de Sis contes i una novel.la incerta (a l'Institut Chabás de Dénia) i Efectes secundaris (Ajuntament de Teulada), el dissabte 29 de desembre vaig presentar a Beniarbeig Últimes existències, acompanyat per l'alcalde del municipi Vicente Cebolla i la regidora de Cultura Marisé Torres (a la foto superior). I si parlava de la importància -i de la benaurada coincidència- d'haver tancat 2012 per mitjà d'aquesta festa de lletres, m'alegra encara més avançar-vos que de segur que 2013 i tota la literatura que el nou any ens portarà, servirà d'antídot per contrarestar les inclemències d'un sistema que, a més d'aigües, fa prou nosa. La literatura, tal com m'agrada dir, seguirà salvant-nos. Mentrestant, les lletres, imbatibles i inesgotables, aniran fent el seu camí. I el meu, si res no falla, seran les següents presentacions d'Últimes existències al Ràfol d'Almúnia (divendres 1 de febrer, 20:30 h. a l'Auditori) i Ondara (Dijous 21 de febrer, 20:30 h. Casa de Cultura).