dijous, 3 de gener de 2013

Coses bones per començar l'any: Ressenya d'Últimes existències, per Hèctor Serra

A la primera presentació d'Últimes existències a València vaig tornar a parlar de la meua absoluta ingenuïtat durant el procés d'escriptura del llibre, sobretot pel que feia a la tendra creença de pressuposar que quan aquest es publicara, la crisi ja seria un fenomen del passat. Babau de mi -ui, açò sona a nom de colònia cara-, l'actualitat ens demostra que la crisi, com els texans desgastats, ha vingut per a quedar-se molt de temps. Amb això, i assumint que la recessió no és una moda fugissera, em plau en gran mesura el fet d'estar rebent durant aquests dies tan bones referències sobre el llibre en qüestió. I és que a més de la intensa valoració lectors, i de les bellíssimes paraules que li va adreçar al text l'escriptora mallorquina Antònia Vicens, volia adjuntar-vos també la ressenya que li va dedicar al meu nou treball el poeta d'Aldaia Hèctor Serra, responsable del molt recomanable bloc L'Extraradi (Corpus d'escrits per a compartir des dels encontorns), el qual vos encoratge a visitar no només pel seu innovador disseny i composició visual, sinó pel seu meritori contingut.


Hèctor Serra
De l'autor de la ressenya, dir que ha reunit en el seu article dos llibres que m'han fascinat durant 2012 i que ha copsat alhora una de les influències fonamentals a l'hora de concebre la meua obra. I és que l'ombra fílmica d'Iñárritu, és tan allargassada i sinistra com les mateixes temàtiques que guien el llibre i que demostren que sols a través de l'ull líric, poetitzador, podem traduir aquesta realitat tan abassegadora que no per més atordir-nos ha de deixar-nos totalment abatuts. Per això empraré dos adients versos d'Hèctor Serra, del seu poema Cançó de bressol per a Chloé en el seu primer aniversari per tancar aquest post:
                   
"(...) que la set per aprendre mai no t’assacie
        i el dret a caure i tornar a alçar-te mai no t’amoïne"

Doncs, això: que en aquest nou any contiuem ben assedegats de lluita i que no ens facen por les escomeses ni els bacs, per més dures les unes, per més dolorosos els altres. Benvingut 2013: mentrestant, però, la cara ben alta; l'ànima, erta i esponerosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada