Per l'imperatiu de les vacances i el consegüent parèntesi, se'm va oblidar comunicar-vos la bona notícia amb què vaig dir adéu a l'agost. I és que tal com em van comunicar des de l'Ajuntament de Picassent, vaig resultar guanyador del Premi de Narrativa dins dels XXXIV Premis Cristòfor Aguado, un guardó que se'm va atorgar la vesprada del divendres 31 d'agost en el marc de l'inici de les festes del municipi, tal com podeu veure en la imatge que vos he adjuntat ací baix i on compartisc l'escenari amb l'alcaldessa de Picassent Conxa Garcia i el regidor de Cultura Jaume Sobrevela. A destacar, dins del breu i encertat acte de lliurament, la menció de Conxa Garcia als premis literaris del municipi com a emblemes culturals que cal seguir recolzant malgrat la complexa conjuntura econòmica. Chapeau, per la meua part: agraït no solament pel reconeixement al meu treball, sinó per la certesa de saber que la inversió en cultura -tan retallada i esmicolada en els darrers anys- és sempre profitosa, a la curta i a la llarga.
L'obra guardonada és el conte Yves, una revisió als últims dies de la vida del dissenyador i icona cultural francesa i alhora internacional Yves Saint Laurent. Aquesta història segueix l'estela de la sèrie de relats biogràfics que vaig encetar amb Rossa! (com sabreu, al voltant del mite de Marilyn Monroe) i suposa una recreació de la intimitat del popular modist, és a dir, una aproximació, des del focus diguem-ne domèstic, a la decadència física i artística del geni d'origen algerià.
Del relat no vos avance res més, ja que
en breu el penjaré en aquestes mateixes pàgines per tal que s'endinseu
en un conte fins ara inèdit; si res més no, l'Ajuntament de Picassent ha
publicat ja l'obra dins del llibre de festes de 2012 -un excel.lent i noble
format-, on també s'hi recullen l'obra local de narrativa, la de poesia,
així com la menció a l'estudi etnogràfic que cada any es guardona dins
del mateix certamen. Tal com vaig dir en rebre el premi: una lloable
iniciativa (uns històrics guardons de literatura en valencià!!!) que
és la gasolina que segueix engrescant-me a seguir perseverant
en aquesta dèria tan apassionant de l'escriptura, de la màgia de la
creació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada