Ara que ja heu vist la coberta d'Últimes Existències i que el llibre ja ha pres forma (tot i que el seu llançament oficial no tindrà lloc fins al novembre), continue amb la tasca que vaig encetar el passat mes de juny pel que fa a les pinzellades promocionals amb què he anat desgranant l'obra. Res de teasers, doncs, ni floritures; sols d'anar analitzant una obra que no s'assembla a res del que he escrit fins ara i que vull anar introduint a mode de filtracions, com si d'un Wikileaks casolà es tractara.
Quan vaig començar a escriure aquest llibre, em guiava la finalitat de plasmar al paper el que per a mi, com a ciutadà i alhora com a periodista, ha suposat aquesta crisi ja no sé si sols econòmica o de tantes altres coses més. Aleshores em vaig adonar que la crisi se'ns ha contat realment com un gran relat. Boirós i enrevessat com un enorme cabdell de males notícies, però un gran relat al capdavall. Els mass media (la veu de l'amo), així ens ho han volgut vendre i és així, poc dalt poc baix, com ens ho hem empassat. El meu humil objectiu amb el text, doncs, passava per deconstruir la madeixa i fer-me la meua pròpia versió dels fets. Últimes Existències, per tant, és un llibre a mig camí entre la ficció i el periodisme que tant s'abeura dels mites moderns com dels antics, dels públics com dels anònims, tot cosint un tapís de vivències extremes que és el que per a mi ha consolidat la vigència de la crisi.
La importància d'algú com Bernard Madoff dins l'obra és del tot comprensible, si s'até al caràcter primigeni de les accions de l'inversor estatunidenc dins del llarg i ja dilatat calendari de la crisi. Tot i que no vaig a recapitular les gestes de tan honorable prohom de Wall Street (són vox populi i, a més, cal llegir el llibre per obtindre un punt de vista fins ara inèdit en l'aproximació al món Madoff), continua atraient-me de Madoff i dels seus socis més pròxims la seua habilitat per fer de la mentida un credo i de la falsedat, tota una religió.
És l'esfera privada el que més m'atreia, però, a l'hora d'aproparme a Bernie, tal com els seus l'anomenaven. I és que tant la seua dona com els fills formaven part, d'alguna manera, d'una enganyifa universal que suposà, almenys de manera simbòlica, l'encesa d'aquesta traca tan poc festiva que ha acabat esclatant-nos a tots a la cara. Ruth Madoff, gran dama de Wall Street i exemple d'ambició i bon posicionament, tal com podeu veure-la a la foto de dalt, sabia el que era la senzillesa i sabia també el que significava passar de la humilitat absoluta a posseir-ho tot, en béns i propietats, en efectiu i en targeta. Els somnis ràpids, és clar, també es dil.lueixen de pressa.
Molt més esborronador és el destí dels fills, Mark i Andrew (en aquest ordre, a la foto de dalt), també relacionats amb son pare no només pel llinatge, sinó en qualitat de brokers de la firma Madoff Securities: eixe gran imperi de la mentida que propicià a l'economia mundial una de les mossegades més intenses de la seua història. Un buit de 65 bilions de dòlars no és qualsevol cosa. Que li ho diguen als petits i grans inversors que van encetar la davallada cap a l'infern després de la descoberta de les fal.làcies de Madoff. Hi hagué, per tant, un moment en què els somriures dels membres d'aquesta burgesa nissaga es congelaren per sempre. Un instant en què s'adonaren de la gravetat d'una malifeta que suposaria l'arranc d'una gran condemna per a les butxaques d'aquest món. I és aquest parèntesi, de penediment o no, el punt de partida, l'autèntic inici d'Últimes Existències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada