divendres, 25 de maig de 2012

Premi Príncep d'Astúries a Shigeru Miyamoto, l'incombustible constructor de somnis


A la tercera va la vencida, se'n diu en castellà. En valencià normatiu, potser es diria al final l'escuradents cau en l'escurabutxaques. Tant se val: Shigeru Miyamoto ha estat finalment distingit amb un honor que, més enllà de suspicàcies, també ha alçat els ànims de tots aquells que creiem fermament en els origens interactius de la cultura digital. Que es guardone al geni japonés en aquests moments té una especial significació, sobretot ara que donem per assumida la dictadura de les xarxes socials i la tecnologia de consum dins la nostra vida quotidiana. I és que, per a ser exactes, ni la majoria de les aplicacions dels smartphones, ni tantes altres andròmines hi-tech existirien sense el poder visionari de Miyamoto, qui a principis dels huitanta canvià les prioritats de Nintendo -fins aleshores la firma nipona fabricava baralles de cartes!!!- per passar a encapçalar projectes com les primeres maquinetes de doble pantalla: la llavor del primer Super Mario Bros., el qual veuria la llum el 1985.


25 anys després, Super Mario és la icona més coneguda dins la cultura occidental, sobretot en el món infantil. Fa uns anys, superà ja Mickey Mouse en popularitat i el mite, com el seu catàleg d'aparicions, no deixa d'augmentar. Cal dir, a més, que el talent de Miyamoto no s'ha limitat a la figura del valerós fontaner, sinó que ha parit també altres criatures estimadíssimes com Donkey Kong o Link, l'heroic protagonista de The Legend of Zelda, probablement el millor videojoc de la història. Que finalment la seua llarga i meritòria tasca s'haja vist reconeguda en l'àrea d'Humanitats i Comunicació no solament certifica que la indústria del videojoc ja és considerada una art més, sinó que a més la seua empremta ha influenciat la resta de disciplines quant a oci i cultura.


En aquest sentit, s'ha de dir que potser el llibre electrònic no hauria existit mai sense el precedent de les consoles i dispositius portàtils, així com s'ha de constatar que la interrelació entre formats i llenguatges sembla ara més vigent que mai. Ben mirat, qui haja cavalcat les planures d'Hyrule a lloms d'Epona recordarà per sempre l'experiència a l'igual que les destarotades passejades de Madame Bovary per Rouen o les corredisses de Rick Deckard a la recerca de replicants en un Los Angeles mutant. El videojoc, tal com la literatura o el cinema, ja forma part de la nostra cultura i, d'això, Miyamoto en sap molt. Per no dir tot. La seua trajectòria és una contribució majúscula al món de l'entreteniment i a la concepció -ja iconoclasta- de concebre la tecnologia com un mitjà integrador i no alienador. El seu darrer èxit, la Wii, ha triomfat precisament per aquest motiu. Ara sols ens falta saber si el seu nou projecte, la Wii U, deixeble de la consola familiar per excel.lència, sabrà emular el mateix patró amb el mateix encert. Mentrestant, estimat Miyamoto, no deixes mai de somniar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada