"Efectes Secundaris" a Parcent: Un modèlic exemple de gestió cultural... i de tantes altres coses

Dissabte passat vaig tornar a Parcent per presentar Efectes Secundaris, vora un any i mig després de la darrera visita amb motiu de la presentació de Sis Contes. L'emplaçament escollit fou el mateix, l'acollidor saló d'actes de La Musical i la companyia, una vegada més, grata i còmplice com al darrer encontre. He d'esmentar, precisament ara que estic capficat de nou en el meu rerefons cinèfil -en breu s'estrena Chanel nº 5 i em trobe en la primera fase d'adaptació del guió de A life in the hour of Marwan Chamut-, que em sentia especialment còmode a La Musical, envoltat de cartells cinematogràfics i de l'ambient fílmic que ha caracteritzat les tres edicions del Festival de Curtmetratges Curt al Pap: una interessantíssima iniciativa que exemplifica el savoir faire i l'esforç de l'Ajuntament de Parcent a l'hora de nodrir no sols el seu municipi, sinó la comarca sencera de referents culturals.

El mèrit d'aquest festival, sobre el qual n'he parlat reiteradament al Facebook sobretot en vespres de cada edició, demostra que més enllà de nocions pressupostàries, el vertader èxit d'una empresa cultural com la que Curt al Pap representa es fonamenta principalment en la perseverança dels que hi ha darrere. I no sols perseverança, és clar, sinó voluntat de treball i esperit de continuïtat. Destaque així el model de gestió cultural que Parcent segueix, el qual s'abeura evidentment de molts matisos i valors que tant de bo s'encomanaren a la resta de l'administració pública (la d'ací, la d'allà i la de més enllà). Admire i reivindique, doncs, el model polític de Veïns de Parcent no solament pels seus èxits particulars (de tan locals, passen a ser universals) sinó per l'optimisme i esperança que destil.len a l'hora de marcar una fulla de ruta pròpia, ancorada a la veu del poble i a les seues pròpies possibilitats

Sabeu, si m'heu seguit al Facebook, com he anat celebrant les victòries de Veïns de Parcent en matèria urbanística. Si més no, el 2007 foren guardonats per l'Associació Cultural Ocell amb el Premi Ocell comarcal. El seu repte, que era alhora un repte de tots, nasqué així prou abans que aquesta crisi. Sí, la mateixa que ha permés el naixement del moviment 15-M i tantes altres -i necessàries- revoltes. Doncs bé, prou abans que férem l'exercici crític que ens ha dut a plantejar-nos l'estabilitat d'aquest sistema que no para de trontollar, prou abans de les manifestacions massives i les reunions col.lectives, hi hagué al cor de la Marina Alta una agrupació tan inèdita com trencadora dins del nostre mapa polític que dignificà el poder veïnal per mitjà d'una balsàmica majoria absoluta. De Brussel.les cap a casa, i de nou des del cor de la comarca cap al cor de la Unió Europea, la travessia de Veïns de Parcent és la demostració més palpable de l'estoïcisme com a motivació política i ciutadana: un projecte en el que seguir creient, i un projecte on emmirallar-nos per construir futures identitats.