#Valenciana o no, ja és primavera

 

Sembla un recurs prou habitual -sobretot, en premsa-, a més d'una excusa idònia, el fet d'encetar un article o una entrada aprofitant el canvi d'oratge. I hui, ara que fa unes escasses quatre hores des de l'arranc de la primavera, no m'estic de fer menció, atesa l'assolellada coincidència, al canvi estacional. Voldria aprofitar també el post per remetre a l'efemèride de la #Primavera Valenciana, el fenomen que ens sacsejà la consciència ara fa un any i que tan bé va saber batejar via Twitter el cantant Pau Alabajos. Del que va suposar la primavera valenciana, tenim principalment l'empremta activa del moviment -feu una ullada a la seua web-, materialitzada en cites com el concert que tingué lloc el passat 15 de febrer al Palau de Congressos de València. I és que la metxa que va prendre des de l'Institut Lluís Vives no sols contagià de revolta el cor de la capital, sinó que també demostrà al món que els valencians, malgrat la desvergonya d'aquells que ens representen, també sabem distanciar-nos de la mediocritat per tal de defendre la nostra dignitat com a poble. 

Hi ha, per tant, un pòsit d'entusiasme en celebrar l'aniversari d'un fet que ens ajudà a depurar moltes més coses que responsabilitats. La meua, almenys en aquest post, és la de subratllar la bonança d'uns dies on guanyarem en llum i vida tot allò que l'hivern ens va mig segrestar amb els seus dies malcarats i plujosos. Les notícies, si més no, són més afalagadores: la clàusula sòl de les hipoteques hui s'ha vist judicialment entrebancada mentre que César Alierta, president de Telefónica, ha anunciat també aquest matí que la crisi ja s'ha acabat (¡¡¡). Del primer titular, podem tirar algun coet; de la segona informació, sols podem dir que és un farol d'aquells que alcen més sarcasmes que esperances. Tanmateix, paga la pena celebrar, després d'un hivern de titulars-tanatoris, que la primavera, amarada de Corte Inglés, es vestisca d'optimisme. Jo em decante també per aquesta opció, què voleu que vos diga. I per això tanque l'entrada amb una imatge que no s'escapa del convencionalisme primaveral: sol, flors i natura. Més enllà de les obligacions i paranoies amb què se'ns ha forçat a conviure, hi ha res més bell en el món que aquestes tres coses?