dijous, 7 de març del 2013

Paraules que encara s'han de pronunciar ben fort: Actes al voltant del Dia de la Dona


De tant en tant no és difícil escoltar una veu -o vàries: aposte més per la segona opció- que menyspreen i qüestionen la celebració dels dies assenyalats, de les efemèrides, just adduint raons de normalitat. Que si hi ha coses que ja no cal subratllar, que si el gruix de les jornades s'entela de demagògia, que si ja no és necessari alçar el puny... Curiosament, però, aquestes veus sempre s'acarnissen amb dues jornades en especial: per una part el Dia de la Dona i, sense anar més lluny, el Dia de l'Orgull Gai. Siga coincidència o no, si algun fenomen es posa de manifest en aquest cert recel cap a aquestes celebracions/reivindicacions és la pervivència d'una certa visió patriarcal i amnèsica de la vida; una mirada ben intencionada, d'altra banda, prou més pendent d'esborrar els matisos del que hem estat com a societat que no pas de remarcar els avanços que ens han sacsejat de cap a peus per tal de reformular la balança dels gèneres i, filant encara més prim, de la llibertat. Per això, i per tantes motivacions més, no m'estic d'engalanar el bloc hui amb el cartell amb què la Xarxa de Dones de la Marina Alta commemorarà hui a Dénia -concentració a la Glorieta- i a Pedreguer -Sopar a Los Arcos- l'abast reivindicatiu de la jornada.


Pel que fa a l'afany reivindicador, cal dir que els pròxims dies hi haurà molts més actes focalitzats en aquestes temàtiques. De fet, tal com vaig avançar, demà es presentarà a Pedreguer l'interessant estudi d'Irene Ballester El cuerpo abierto, que vaig ressenyar fa dos posts, i que jo, com a amic i seguidor de l'autora, tindré el plaer d'introduir. Serà a la Casa de Cultura, a les 20 hores. Així mateix, d'entre els actes que s'han preparat aquest mes a Pedreguer, volia destacar i recomanar la xarrada -Dones al Segle XXI- que l'escriptora Pepa Guardiola realitzarà el proper dijous 14 de març. De Guardiola, qui forma part activa de l'esmentada Xarxa de Dones de la Marina, ja he tingut l'ocasió de parlar-vos-en anteriorment, sobretot arran de l'entrevista que li vaig fer en abril de fa dos anys per a la revista de la Macma. D'aquella llarga conversa, recorde que vam acabar parlant sobre els entrebancs històrics que han fet de la desigualtat entre homes i dones un conflicte malaltís, difícil de cicatritzar. En un dels punts de la xarrada, quan li preguntava a l'autora de Xàbia pel reflex del masclisme i de la potència del patriarcat dins la història de la literatura, l'escriptora va fer referència als buits ja irrecuperables amb què la literatura s'ha conformat. Veus de dones que no van tindre ni l'oportunitat d'alfabetitzar-se o d'acostar-se a una llapissera. Si més no, no hem d'oblidar, per parlar d'un símbol democràtic, que sols al nostre país el vot femení existeix des de fa 75 anys. Una modernitat jovenívola, doncs, adolescent dins del pes de la història, que demostra que el gruix de les reivindicacions de hui no és gratuït, ni sobrer, ni accessori; sols un recordatori, encoratjador i ferm, per esmenar el passat i fer del futur un indret més igualitari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada