dimecres, 27 de setembre de 2017

Diari de viatge: Com visitar Nova York sense arruïnar-se, estresar-se o engreixar cinc quilos

El sud de Manhattan, des d'Ellis Island

Just quatre mesos després de la meua estada als EEUU, reprenc els diaris de viatge amb l'ànim d'ordenar principalment i mental el desgavell de fotos que vaig fer amb el mòbil després que Iberia ens extraviara la maleta on dúiem facturada la càmera. Una entrada que naix també amb la intenció d'ordenar el gruix de vivències i sensacions que s'experimenten quan es fan les Amèriques amb la il·lusió primerenca d'aquell que ha escodrinyat desenes de fòrums per documentar-se de cara al viatge. En aquest sentit, he escrit aquest post després de comprovar amb fastigosa redundància (i sobretot en referència als viatges a Amèrica) el gran nombre de blogs de viatges patrocinats que converteixen la informació en màrqueting i les recomanacions en royalties. Advertisc, per tant, a priori, que aquest diari és una crònica personal on no trobareu cap enllaç subratllat ni cap indirecta comercial. És més: es tracta d'un modest manifest on desmitifique, a través de l'experiència personal, que la ciutat que mai dorm no és tan cara i inaccessible com solen descriure les guies. Nova York és un ésser viu, un animal urbà de primer ordre que no s'assembla a cap altra ciutat i que mereix una visita tranquil·la i reposada, als antípodes de l'estrés i agitació que sotmeten la metròpoli dia i nit.

Times Square, en una primera ullada
Per això, entre d'altres coses, he titulat l'entrada amb un nom tan il·lustratiu. I és que és totalment cert: no cal arruïnar-se per viatjar a aquesta trafegosa capital mundial on cada racó és una troballa i cada barri, un nou món per descobrir. Com que paga la pena preparar l'estada amb temps, el vol és una de les despeses més ressenyables. Podeu emprar els cercadors de vols per delimitar la combinació més econòmica tot i que hi ha consells que mai fallen: els mesos d'estiu i les dates nadalenques són cares sempre, mentre que els mesos d'hivern són prou barats. Això sí, viatjar en gener, febrer o fins i tot març pot aigualir l'estada si hi ha neu, per la qual cosa la millor opció són mesos com abril, maig, setembre o octubre durant els quals, a més de bon temps, trobareu tarifes més baixes. L'antelació en la reserva és igualment fonamental. No debades, el meu vol (València-Madrid-Nova York) entre el 27 de maig i l'11 de juny de 2017 el vaig comprar l'octubre de 2016 en ensopegar amb un preu immillorable: 340€. 

En el vol d'anada, Madrid-JFK

El següent pas bàsic és el de l'allotjament. Reconec que molts amics s'han decidit per allotjar-se dins del mateix Manhattan, però s'ha de recordar que la qualitat dels hotels no pot comparar-se als estàndards europeus, sobretot quant a preu. Una habitació sense bany privat pot arribar als dos-cents dòlars per nit, per la qual cosa cal plantejar-se quin pressupost tenim i fins on podem o no arribar. La localització és fonamental per a no desbaratar el pressupost, així que una opció com New Jersey, a l'altre costat del riu Hudson, és una bona opció, tal com vam fer nosaltres. Pràcticament tots els blogs recomanen Queens o Brooklyn com a destinació idònia, però cal dir que el PATH connecta els dos comtats en deu minuts i que a New Jersey el preu dels apartaments i hotels és notablement inferior al dels populars barris novaiorquesos. Com podeu veure a les fotos, les cases tenen el seu punt Amityville, però paga la pena l'experiència. No estava inclòs el desdejuni, però hi ha a prop abellidors Delis on desdejunar per quatre xavos infinitat de calories.

Sí, té el seu punt Hitchcock: l'arquitectura de la regió no pot negar el llegat del nord d'Europa

L'escala de fusta de l'apartament, tot un xerric a cada passa

Els Delis, tot un descobriment: entre el forn i el bar de poble, o la tendeta de barri

Encetar l'aventura de corredisses per la ciutat és un capítol memorable on una vegada més voldria ensorrar els must en què es basen les tradicionals guies de Nova York. Ja siga més o menys iconoclasta el viatger, oblideu els itineraris normatius i les cites ineludibles. Si no vos interessa la història de la immigració, no és necessari comprar l'excursió a Ellis Island i a l'Estàtua de la Llibertat ja que el ferry a Staten Island fa gratuïtament el mateix recorregut i podeu contemplar el monument durant la singladura. Per a mi, en canvi, era una primera parada imprescindible, sobretot després de treballar la matèria durant la redacció d'Ondara a Broadway: l'excepcionalitat de Trini Reyes. El museu de l'illa d'Ellis, per tant, és una magistral museïtzació d'un espai mític dins la història estatunidenca. Comprendre la immigració com a fenomen cultural i icònic, sota l'ombra de l'estàtua que els nouvinguts contemplaven des dels respectius vaixells durant el primer terç del passat segle, és una experiència recomanable que mereix un matí o vesprada completa.

L'entrada al Museu de la Immigració


Ben a prop de Battery Park, al moll del qual salpen els vaixells cap a Ellis Island, hi ha el World Trade Center amb el funest record dels atemptats de l'11S i el buit monumental que evoca l'absència de les torres bessones. Dos clots esfereïdors que compten amb la terminal de comunicacions de la Zona Zero: The Oculus, obra de Santiago Calatrava, és una catedral galàctica que commemora el dol de l'atemptat a través de l'arquitectura nívia d'un ventre de balena tan solemne com silenciós.
 
A primera hora de diumenge, poca gent per The Oculus



Amb tot, cal dir que la màgia de Manhattan són les passejades que ens condueixen cap a un barri o un altre depenent dels carrerons que ens agraden més. En aquest sentit, l'incentiu més recomanable és el de la sorpresa i, com ja he dit, la manca d'obligacions. Res de pujar a sis o set gratacels distints si realment l'única panoràmica privilegiada es la del Top of the Rock a Rockefeller Center. L'Empire State, per exemple, és bonic des de fora, però els 30 dòlars d'ascendir-lo poden ser excessius si tenim altres il·lusions dins l'agenda del dia. L'edifici Chrysler, per un altre costat, no sempre pot visitar-se. El cim del Rockefeller Center, en canvi, ens ofereix la visió de tot Manhattan i a més la postal de Central Park en l'extrem nord del mirador: una prova de foc per als que pateixen vertigen i temen assolir una altura considerable. Amb tot, una estampa màgica.

La plaça de Rockefeller Center, recurrent escenari de mil i un films



Si des de la terrassa del Rockefeller Center ens sorprén la mida deCentral Park, molt més curiosa és la visita a una zona d'esbarjo que no resulta tan artificial com va ser la seua planificació inicial. No ens enganyem: l'hem visitada ja per la memòria cinèfila que prestigia cada racó i fins i tot cada banc del parc municipal més popular del globus.



Així mateix, tot i que les distàncies semblen curtes, no menyspreeu la qualitat d'un bon calcer. Es caminen molts més quilòmetres del que sembla i el millor és vestir roba d'esport i sabates lleugeres, com si anàreu a córrer. I és que, potser, correreu per no perdre el metro o no arribar tard a algun espectacle. Així que res de mudar-se o se'n penedireu tret de si voleu endiumenjar-se amb motiu d'una cita nocturna. Broadway mateix és una fàbrica de compromisos i, no debades, és molt difícil triar un musical o una obra dins la gran diversitat d'opcions. El més avantatjós és acudir a les oficines de TKT (n'hi ha tres repartides per Manhattan, però la cua de Times Square és mítica) per saber quins muntatges ofereixen descomptes i així improvisar agenda. Nosaltres ens vam decantar per un clàssic com Chicago i cal dir que el preu de l'entrada val cada cèntim que s'hi paga. Auditoris antics que romanen tal com van ser concebuts i construïts a principis del segle XX i repertoris de música en viu que no tenen res a veure amb els musicals enllaunats que ens venen a preu d'or i rendiment de franquícia.



Amb tot, tal com ja he dit, és el viatger agosarat que trepitja barris sense pressa aquell que descobrirà més estones de gaudi, ja siga a Tribeca, a Little Italy o a Chinatown. En una època de fervent debat sobre la massificació turística, és curiós comprovar com la Big Apple és capaç de digerir allaus de visitants atesa l'ampla planificació urbanística amb què es va desenvolupar la metròpoli. És recomanable, això sí, defugir alguns indrets en determinats moments, com ara el pont de Brooklyn en el seu trajecte elevat, intransitable durant el matí i molt més bonic si es contempla des de baix.

L'encant indescriptible de Chinatown o com encabir tot un país en un barri

Postals cinematogràfiques a dojo per a una ciutat que és cinema pur

L'edifici Chrysler, el meu favorit, dins l'skyline novaiorqués

L'estació de trens, també vista en infinitat de pel·lícules
A nivell gastronòmic, a més, el ventall d'opcions és inabraçable: ja siguen restaurants coreans, xinesos o brasilers, no hi ha excusa que limite la dieta al fast food. Les hamburgueses novaiorqueses tenen orientació gurmet per la qual cosa també poden incloure's en la dieta ocasional del viatger que cremarà més calories del que creu. D'altra banda, hi ha cadenes de menjar saludable que ofereixen per preus molt moderats productes de gran qualitat, des d'ensalades a llegums tot passant per fruita trossejada o sucs naturals. Em va agradar especialment la cadena Chickpea tot i que la llista és infinita i diversa, tal com els foodtrucks que amenitzen cada avinguda per tal d'oferir-nos qualsevol cosa.

Tot i que és molt difícil trobar begudes sense sucre, les hi ha, i són ben bones

Una de les delícies que no poden obviar-se és la carn: de gran qualitat i d'exquisida presentació

El sushi que vaig tastar, impecable i als antípodes d'aquell que se'ns serveix a casa nostra

En resum, una ciutat que no dorm, tal com el viatger que no té temps ni energies per poder veure-ho tot. Cal desterrar eixa idea quan un arriba a un lloc tan emblemàtic com aquest que és la prova de foc per assajar un model de turisme relaxat on no hi ha punts ineludibles, sinó racons infinits. És el resum d'una experiència que va culminar amb una vista nocturna des de New Jersey: l'skyline de la ciutat en l'enèsima representació de pampallugues que composen sobre la nit el somni de Nova York. Recorde el calfred de contemplar per primera vegada una postal tan vívida i saber-se'n part. Emoció. Bellesa. Un petit estremiment. Sí, senyor: a la percaça de sensacions com aquesta viatgem.


Cap comentari:

Publica un comentari