Cantar i recordar: IV Festival de la Cançó Vila d'Ondara "Pepe Lozano"

El passat gener vaig dedicar-li a mon pare una entrada per recordar-lo a ell i a la seua manera d'entendre la música; que era i és també una determinada manera de viure, de sentir, la vida. Voldria agrair novament les paraules i mostres d'estima que molts li dedicàreu a partir del meu escrit i que ara he d'actualitzar per tal d'anunciar la gala que tindrà lloc aquest dissabte dia 7 de desembre a l'Auditori d'Ondara (22.00 hores) organitzada per la Comissió de Festes de la Soledat 2014 i especialment impulsada per Rosa Ana Costa Ramis, a qui la meua família agraeix de cor la iniciativa. Una nova edició del Festival de la Cançó Vila d'Ondara que enguany porta el seu nom, "Pepe Lozano", i que pretén ser un acte d'homenatge. Una decisió, la del bateig del certamen, que espere que es mantinga des d'enguany tenint en compte que va ser ell qui va idear i posar en marxa aquest projecte fa ara huit anys. Al 2005, el primer Festival de la Cançó fou un projecte que jo, per encàrrec seu, vaig presentar gala rere gala i que es prolongà durant tot l'any fins a la final que tingué lloc a les Festes de la Soledat. El mateix guió, doncs, de la quarta edició, que espere que es consolide com a cita dins del calendari cultural i fester local. A ell, com a intèrpret, li faria molta il·lusió; la mateixa que experimenten tots els aspirants que s'hi apunten per tal de provar sort. Una complicitat que ja es va assajar al 2005, a l'estudi de mon pare, el qual es va convertir de sobte en una acadèmia d'audicions, de provatures, de pessigolleigs, tant dels més menuts com dels més avesats a empunyar el micròfon. Mai no vaig veure tan feliç i trafegós a mon pare com durant aquell any, com durant aquell festival, per la qual cosa la seua repetició és una manera de reivindicar-lo a ell i a la seua visió de la música popular. Per això mateix la meua germana Marian i jo hi participarem, en aquesta primera gala, per mitjà de la cançó, que és encara l'idioma amb què ens entenem amb ell. Jo feia ja huit anys que no cantava a un escenari i ara, la veritat, em ve de gust interpretar la peça que se'm va quedar fora del repertori en el primer festival. Tant per a la meua germana com per a mi, la nostra intervenció és una manera de celebrar que, malgrat els buits, a pesar de les absències, el show ha de continuar. Un espectacle que de segur serà alegre, gojós, enèrgic i vivaç. Tal com era l'home que el va mamprendre.