diumenge, 21 d’abril de 2013

M'encanten els divendres: XIII Premis Ocell i, ta-ta-txan, estrena d'"Habitatge"


M'encanten els divendres. Sí, és una frase recurrent, sobretot si revisem el mur del facebook a les vespres del cap de setmana, però en aquest cas concret, si em referisc al passat divendres 19, l'asseveració es veu  més justificada. I és que, tal com vaig avançar fa uns posts, el dia 19 era finalment l'estrena d'Habitatge, l'obra meua de la que vos he anat desgranant detalls i que despús-ahir es materialitzà a l'escenari de l'Auditori d'Ondara de la mà de dos actors ENORMES: Tere Ballester i Paco Bertomeu, dirigits per Agustí Martínez Palero, cap visible de la companyia L'Oracle de l'Est. Del desenvolupament de l'estrena, fonamentalment voldria transmetre l'entusiasme de gaudir-la des de la perspectiva del pati de butaques, tot escodrinyant l'efecte de la trama en els espectadors, així com el tot el seguit de complicitats que s'establiren a partir d'un argument cru, hilarant i sarcàstic en la mateixa mesura. La fluïdesa dels somriures i la creixent proliferació de rialles em permeten dir que la representació fou un èxit, atesa bàsicament la complaença dels espectadors i l'èmfasi de les seues primeres impressions. D'altra banda, tenint en compte la valoració posterior del mateix públic, voldria remarcar la solidesa del treball interpretatiu, la qual desembocà a l'escenari en aquesta vigorosa versió final que demostra per una part la llarga i versàtil experiència escènica d'ambdós actors i, per un altre costat, el ferm compromís i fidelitat al text de l'equip de direcció. Tot un luxe del qual n'estic ben orgullós i que vull novament subratllar per tal d'agrair a Agustí, Françu, Tere i Paco la -meritòria i excel.lent- feina feta.


A més a més, el goig de veure ple un recinte no és un fet habitual, cosa que també vull agrair a tots els que ho feren possible. En temps de retalls en matèria cultural, de l'esborronador IVA al 21 % i tantes inclemències més, el somni de completar un aforament suposa des de ja una injecció d'entusiasme per tal de seguir creient i lluitant per la -nostra- cultura. Així mateix, el marc de la gala dels XIII Premis Ocell és precisament el de la reivindicació dels trets culturals que ens fan rodolar com a poble ja siga en el context local -la meua estimada Ondara- o global -aquest poble valencià nostre, tan arraconat encara, tan malmés per la conjuntura socioeconòmica-, fet que em permet assegurar que el gran triomf de la nit va ser el d'evidenciar que el potencial de la nostra cultura comença just on acaba la nostra tendència a la deserció. Sincerament, hem de començar a ser conscients de la gran vàlua dels nostres actors, músics, col.lectius, empreses, associacions i projectes: tot un món de referències i referents culturals que han estat sempre just davant nostre, esperant el nostre aplaudiment i caliu. Heus ací la bellesa del nostre millor producte interior brut. Interior, per estar encara pendent de reeixir. Brut, per contra, com els diamants.

Emulant a la gran Lina Morgan i el seu "Gracias por venir"

2 comentaris:

  1. M'encanta saber que va ser una nit gloriosa per als qui treballeu per la cultura a la Marina, i especialment per a tu, que eres la nostra gran esperança humana i literària. Hi ha una frase al post que m'ha agradat tant que vaig a difondre-la per la xarxa, amb el teu permís. I és que això és, molt ben dit, el que pensava jo també divendres, un poc abans que estrenàreu a Ondara l'Habitatge, des de Beniarjó, on la sala es va omplir igualment, en un acte amb poesia i música. La frase és aquesta: "el gran triomf de la nit va ser el d'evidenciar que el potencial de la nostra cultura comença just on acaba la nostra tendència a la deserció." Creure'ns nosaltres mateixos és fonamental, i estic segura que tot aniria molt millor si portàrem aquesta fe a la pràctica. Com fas tu ben fet, per exemple. Encara que no vaig poder estar en l'estrena, us vaig dedicar un aplaudiment mental quan vaig calcular que l'obra acabava. Jo també vull que vingueu a la Safor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Iep,Maria Josep!
      Jo també vos vaig tindre en ment, així com també vaig recordar una frase que la Begonya Pozo va escriure al seu mur fa poc sobre el creixent interés del públic per la poesia i pels actes relacionats amb el fet creatiu "nostre", de casa! Per la part que vos toca a l'acte de Beniarjó, crec que el mestissatge de gèneres i llenguatges, siga la poesia, la música, la creació en definitiva, demostra que aquest tipus de sinèrgies reforcen la idea d'una cultura re-descoberta, més valenciana i propera que mai, que comença a ser conscient de les seues possibilitats de futur i de mercat! N'estic convençut!

      Elimina