M'encanten els divendres: XIII Premis Ocell i, ta-ta-txan, estrena d'"Habitatge"

M'encanten els divendres. Sí, és una frase recurrent, sobretot si revisem el mur del facebook a les vespres del cap de setmana, però en aquest cas concret, si em referisc al passat divendres 19, l'asseveració es veu  més justificada. I és que, tal com vaig avançar fa uns posts, el dia 19 era finalment l'estrena d'Habitatge, l'obra meua de la que vos he anat desgranant detalls i que despús-ahir es materialitzà a l'escenari de l'Auditori d'Ondara de la mà de dos actors ENORMES: Tere Ballester i Paco Bertomeu, dirigits per Agustí Martínez Palero, cap visible de la companyia L'Oracle de l'Est. Del desenvolupament de l'estrena, fonamentalment voldria transmetre l'entusiasme de gaudir-la des de la perspectiva del pati de butaques, tot escodrinyant l'efecte de la trama en els espectadors, així com el tot el seguit de complicitats que s'establiren a partir d'un argument cru, hilarant i sarcàstic en la mateixa mesura. La fluïdesa dels somriures i la creixent proliferació de rialles em permeten dir que la representació fou un èxit, atesa bàsicament la complaença dels espectadors i l'èmfasi de les seues primeres impressions. D'altra banda, tenint en compte la valoració posterior del mateix públic, voldria remarcar la solidesa del treball interpretatiu, la qual desembocà a l'escenari en aquesta vigorosa versió final que demostra per una part la llarga i versàtil experiència escènica d'ambdós actors i, per un altre costat, el ferm compromís i fidelitat al text de l'equip de direcció. Tot un luxe del qual n'estic ben orgullós i que vull novament subratllar per tal d'agrair a Agustí, Françu, Tere i Paco la -meritòria i excel.lent- feina feta.

A més a més, el goig de veure ple un recinte no és un fet habitual, cosa que també vull agrair a tots els que ho feren possible. En temps de retalls en matèria cultural, de l'esborronador IVA al 21 % i tantes inclemències més, el somni de completar un aforament suposa des de ja una injecció d'entusiasme per tal de seguir creient i lluitant per la -nostra- cultura. Així mateix, el marc de la gala dels XIII Premis Ocell és precisament el de la reivindicació dels trets culturals que ens fan rodolar com a poble ja siga en el context local -la meua estimada Ondara- o global -aquest poble valencià nostre, tan arraconat encara, tan malmés per la conjuntura socioeconòmica-, fet que em permet assegurar que el gran triomf de la nit va ser el d'evidenciar que el potencial de la nostra cultura comença just on acaba la nostra tendència a la deserció. Sincerament, hem de començar a ser conscients de la gran vàlua dels nostres actors, músics, col.lectius, empreses, associacions i projectes: tot un món de referències i referents culturals que han estat sempre just davant nostre, esperant el nostre aplaudiment i caliu. Heus ací la bellesa del nostre millor producte interior brut. Interior, per estar encara pendent de reeixir. Brut, per contra, com els diamants.

Emulant a la gran Lina Morgan i el seu "Gracias por venir"