divendres, 27 d’abril de 2012

Benvinguts: El nom de la cosa (I part)

En primer lloc, moltes gràcies per entrar a aquest blog novell que naix precisament quan moltes de les persones que em coneixen i/o em llegeixen s'havien cansat ja de preguntar-me per què no tenia un blog o una web ja no en condicions, sinó simplement accessible. Fins i tot pense que ara, amb l'aclaparadora invasió de les xarxes socials, els blogs semblen un model conservador, unidireccional, més enllà de la possibilitat d'interactuar amb el gestor del lloc en qüestió. Malgrat tot, què és el que em motiva a encetar aquest espai digital i què és el que m'ho havia impedit fins ara? Ho explicaré breument, començant per la segona qüestió. Per una part, si no m'hi decidia de totes totes, era per la gran admiració que em despertaven tots els blogs i dietaris que he seguit des que sóc internauta i que m'han demostrat que hi ha una manera distinta de nodrir-se d'informació -i de tantes altres coses-, precisament en un àmbit mediàtic tan complex com el del País Valencià. D'altra banda, si inicie aquesta singladura ara és perquè m'he adonat de l'essència efímera del Facebook, que no és un factor necessàriament negatiu però que sovint desllueix moltes de les aportacions que llegisc de companys i companyes que hi tinc agregats. El meu blog naix, doncs, davant l'excessiva transitorietat de les xarxes socials i, a més, com a espai de difusió no solament de la meua literatura, sinó de les meues cabòries i ocurrències. Permeteu-me així doncs, amb tota la humilitat del món, densificar un poc més el volum d'informació que farceix la xarxa.Vos avise ja que no serà un blog que s'actualitze cada dia -a catorze fills i dos més en camí no se'ls cria fàcilment-, però almenys hi haurà la intenció. Ah, se m'oblidava: si voleu saber per què li he posat aquest nom al blog, haureu d'esperar a la següent entrada. Coses de l'intriga com a recurs fàcil... Vinga: us espere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada