Divendres vinent es presentaran a València –Llibreria Tirant lo Blanc– els llibres de la col·lecció l’Entorn d’Edicions 96 que narren la història dels valencians que emigraren als Estats Units
Quan Teresa Morell, filla i néta d’emigrants, escrigué Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920) potser no sospitava que aquell estudi primerenc, guardonat als XXXI Premis 25 d’abril Vila de Benissa, esdevindria un document clau per encetar el debat al voltant d‘un fenomen migratori per a molts encara desconegut com és el dels valencians que feren les Amèriques a principis del segle XX per quedar-s’hi, retornar-hi i, de refilada, fer història. Nascuda als EEUU i actualment resident a Orba i professora de Filologia Anglesa a la Universitat d‘Alacant, el cas de Teresa Morell exemplifica la dualitat entre el sentiment de pertinença respecte a Amèrica i alhora l’afany de recerca dels orígens, en aquest cas, a la Marina.
Aquest interés i alhora reivindicació també s’ha vist focalitzat als tres primers volums de la col·lecció Personatges i fets d’Ondara, una iniciativa editorial de l’Associació Cultural Ocell que, tal com l’estudi de Teresa Morell, està editat per Edicions 96 dins la col·lecció L’Entorn. Quatre treballs, en definitiva, que pretenen documentar i difondre la vàlua de totes aquelles personalitats i esdeveniments –des de la perspectiva local i, com veurem, internacional– que són testimonis d’un apassionant episodi migratori, tal com explica Vicent Ortuño, autor del primer volum de la col·lecció, Fent les Amèriques, un ampli estudi sobre els ondarencs que emigraren al nou continent pels volts de 1912-1920. D’altra banda el meu estudi D’Ondara a Broadway: L’excepcionalitat de Trini Reyes és un monogràfic sobre la que fou una de les ballarines de dansa espanyola més importants dels anys 50 als Estats Units. Filla d’ondarencs emigrats a Nova York, el llibre és un repàs a la carrera d‘aquesta artista resident a Benidorm des que es retirà dels escenaris i a la qual s’homenatjà per mitjà d’aquest treball. Trini Reyes, sens dubte una de les grans estrelles de la dansa en l’època daurada de l’espectacle –actuà junt a grans figures com els Germans Marx, Sammy Davies Jr o Carmen Miranda– és, així doncs, l’exemple de totes aquelles figures que calia redescobrir dins l’imaginari valencià i, en prolongació, americà. En la mateixa línia, el darrer volum de la col·lecció presentat recentment, Valerià Gil (Ondara, 1895–Nova York, 1942): La veu de Pamis a Amèrica és un pas endavant en la reivindicació d’un ondarenc fins ara desconegut per les generacions més joves. Els autors del treball Josep Doménech i Vicent Ortuño ens descobreixen així la fulgurant trajectòria d’un intèrpret que creuà ben jove l’oceà atlàntic per abraçar la fama dins l’escena de la lírica nord-americana. Un intens recorregut d’actuacions pels Estats Units, fins i tot al mític Carnegie Hall, evidencien la meteòrica carrera d’un tenor privilegiat, tal com narra l’estudi que li han dedicat Doménech Part –compositor i musicòleg– i Ortuño Ginestar, llicenciat en Geografia i Història, així com ideòleg de la col·lecció.
Quan Teresa Morell, filla i néta d’emigrants, escrigué Valencians a Nova York. El cas de la Marina Alta (1912-1920) potser no sospitava que aquell estudi primerenc, guardonat als XXXI Premis 25 d’abril Vila de Benissa, esdevindria un document clau per encetar el debat al voltant d‘un fenomen migratori per a molts encara desconegut com és el dels valencians que feren les Amèriques a principis del segle XX per quedar-s’hi, retornar-hi i, de refilada, fer història. Nascuda als EEUU i actualment resident a Orba i professora de Filologia Anglesa a la Universitat d‘Alacant, el cas de Teresa Morell exemplifica la dualitat entre el sentiment de pertinença respecte a Amèrica i alhora l’afany de recerca dels orígens, en aquest cas, a la Marina.
Última presentació de la col·lecció a Ondara, el passat mes d'octubre |
Aquest interés i alhora reivindicació també s’ha vist focalitzat als tres primers volums de la col·lecció Personatges i fets d’Ondara, una iniciativa editorial de l’Associació Cultural Ocell que, tal com l’estudi de Teresa Morell, està editat per Edicions 96 dins la col·lecció L’Entorn. Quatre treballs, en definitiva, que pretenen documentar i difondre la vàlua de totes aquelles personalitats i esdeveniments –des de la perspectiva local i, com veurem, internacional– que són testimonis d’un apassionant episodi migratori, tal com explica Vicent Ortuño, autor del primer volum de la col·lecció, Fent les Amèriques, un ampli estudi sobre els ondarencs que emigraren al nou continent pels volts de 1912-1920. D’altra banda el meu estudi D’Ondara a Broadway: L’excepcionalitat de Trini Reyes és un monogràfic sobre la que fou una de les ballarines de dansa espanyola més importants dels anys 50 als Estats Units. Filla d’ondarencs emigrats a Nova York, el llibre és un repàs a la carrera d‘aquesta artista resident a Benidorm des que es retirà dels escenaris i a la qual s’homenatjà per mitjà d’aquest treball. Trini Reyes, sens dubte una de les grans estrelles de la dansa en l’època daurada de l’espectacle –actuà junt a grans figures com els Germans Marx, Sammy Davies Jr o Carmen Miranda– és, així doncs, l’exemple de totes aquelles figures que calia redescobrir dins l’imaginari valencià i, en prolongació, americà. En la mateixa línia, el darrer volum de la col·lecció presentat recentment, Valerià Gil (Ondara, 1895–Nova York, 1942): La veu de Pamis a Amèrica és un pas endavant en la reivindicació d’un ondarenc fins ara desconegut per les generacions més joves. Els autors del treball Josep Doménech i Vicent Ortuño ens descobreixen així la fulgurant trajectòria d’un intèrpret que creuà ben jove l’oceà atlàntic per abraçar la fama dins l’escena de la lírica nord-americana. Un intens recorregut d’actuacions pels Estats Units, fins i tot al mític Carnegie Hall, evidencien la meteòrica carrera d’un tenor privilegiat, tal com narra l’estudi que li han dedicat Doménech Part –compositor i musicòleg– i Ortuño Ginestar, llicenciat en Geografia i Història, així com ideòleg de la col·lecció.
En resum, quatre estudis que tracen les vivències d‘aquells valencians aventurers que no s’apoquiren davant l’odissea atlàntica i que ens permeten ara aquesta múltiple i sucosa anàlisi. De fet, el proper divendres 12 de desembre la llibreria Tirant lo Blanc de València (19.30 hores) acollirà la presentació d’aquestes publicacions en el marc d’un encontre que pretén abordar la riquesa d’una temàtica reviscolada i reivindicada per igual. Si més no, la gran aposta i adaptació audiovisual d’InfoTV Del Montgó a Manhattan: Valencians a Nova York –el recomanable documental de Juli Esteve que s’està presentant arreu del país aquesta tardor– ha comptat amb el recolzament dels autors dels treballs. Una presentació, la de divendres vinent, que és alhora un fòrum per la recerca i la posada en comú de diferents lectures sobre una mateixa fenomenologia: la dels valencians que feren les Amèriques i, amb elles, la llegenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada