dimecres, 8 de maig de 2013

Recuperant un instant de goig: Premi Ocell 2013


Amb el comprensible tràfec de l'estrena d'Habitatge del passat 19 d'abril, vaig aparcar per a un altre moment -una altra entrada, al remat, en llenguatge blogaire- l'esment al guardó que se'm va concedir el mateix dia per part de l'Associació Cultural Ocell, de la qual en sóc membre i la qual atorga des de fa ja tretze anys unes distincions destinades a reconéixer la contribució/trajectòria de personatges rellevants tant a nivell local com comarcal. La votació la realitzen els membres d'Ocell a partir de les propostes prèvies que els mateixos integrants suggereixen i els vots s'enregistren i es recompten per correu electrònic. Ara bé, tal com vaig dir en recollir el guardó -una reproducció de l'obra L'ocell cantautor, de Joan Castejón-, no deixa de ser impagable el fet de rebre un premi que no depén de la qualitat d'un conte, ni de la gràcia d'una novel.la, ni tan sols de l'enginy d'un guió teatral, sinó que es basa en l'afecte, la incansable estima i valoració de la gent del meu poble -i també de la resta de la comarca-, que ha volgut fer-me aquest inesperat regal. 


Parle també de la Marina ja que una altra de les sorpreses de la nit fou el premi d'àmbit comarcal a Xaro Cabrera, professora, prolífica escriptora i estudiosa a qui m'uneix un gran vincle des de l'adolescència i a qui els membres de l'associació també guardonaren en la vetlada. A més, és ben curiosa l'anècdota i el fet que Xaro i jo ens reunírem dos setmanes abans, sense saber res del futur veredicte, per tal de contar-nos projectes i inquietuds, després de molt de temps sense veure'ns. En resum, he volgut recuperar aquest instant de goig no solament per tindre'n constància al blog, sinó per reconéixer l'estoïcisme d'una associació que ha fet de l'activisme cultural el seu propi codi de resistència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada