dissabte, 22 de desembre de 2012

De crisi i retrobaments: Presentació d'Últimes existències al Club Diario Levante, València


I a la fi, tal com ocorre a la literatura, la vida és cosa d'atzar, d'estranys i esperançadors designis, de màgia al capdavall. Dimecres presentava finalment i oficial Últimes existències, tal com vos vaig avançar al darrer post, al Club Diario Levante, acompanyat de dues companyes de professió -i de promoció- amb les quals el destí m'ha tornat a reunir. La circumstància, però, calia saber interpretar-la dins del conjunt de fenòmens que guien el mateix llibre i que tant Miriam Civera -cap de producció de Levante TV- com Marta Estrelles -cap de comunicació de Bromera- van assenyalar en la seua intervenció. És del tot ressenyable, doncs, que tots tres coincidírem a abordar la situació del nostre gremi precisament en aquests moments tan crus en què EROs, retalls i comiats es contorben malèficament entorn a les flames de la desfeta del nostre mapa mediàtic. Hi hagué, per tant, un cant a l'optimisme, a l'ànim de celebrar que malgrat tot, hem de seguir lluitant pels nostres mitjans, que són, a més del nostre mitjà de vida, la medul.la de la nostra democràcia.

Per això em fa feliç haver comptat amb la professionalitat de Miriam i Marta en aquest acte, principalment per subratllar que els límits de l'anomenada generació perduda acaben just on comença la nostra intenció per superar-los, per allunyar-nos-en. Que la situació actual és dura ja ho sabem de bon tros, tal com vam debatre en el torn de preguntes que tingué lloc després del nostre torn de paraula. Berlusconi, Madoff i tots els mites que guien el llibre, doncs, són com una lletania redundant que sembla encara inesgotable, tal com la indignació dels que quedem al marge, com mers espectadors de la destrossa. Tanmateix, supose que l'art és el motlle ideal per delimitar i retratar l'abast de la barbàrie, per fer-ne finalment un exorcisme. Almenys, és això el que he intentat assolir amb tota la humiltat de la meua perspectiva com a periodista, amb tot l'emprenyament de la meua visió com a ciutadà. Per això vaig acabar la presentació del llibre amb la síntesi que en va fer en l'acte de lliurament José Vicente Peiró, apel.lant al caràcter reivindicatiu d'Últimes existències, "al seu crit per recuperar la dignitat col.lectiva". Un argument que també ha recuperat el company Josep Lluís Galiana en l'article de hui a Levante http://www.levante-emv.com/cultura/2012/12/22/madoff-berlusconi-protagonizan-ultima-novela-jovi-lozano-seser/961817.html, el qual resumeix tot el que vam abordar durant l'acte de presentació. Distesa i alhora analítica, una trobada que tindrà continuïtat amb la primera presentació que faré a la Marina del meu nou treball el proper dissabte 29 de desembre -Centre Cultural, 19.30 hores- a Beniarbeig.

2 comentaris:

  1. M'alegra constatar que la teua energia optimista continua ferma i activa, com sempre.

    Jo crec que he tingut una il·luminació diabòlica llegint-te. Ha sigut al primer paràgraf; concretament a les dues últimes línies. T'adones que, allò que són per a tu (per a mi també) motius per a seguir lluitant pels nostres mitjans, podrien ser, igualment i terroríficament, els motius que han dut les forces del mal a fer-ho tot pols? Peguem la volta a aquelles línies, com si interpretàrem en veu alta les intencions malèvoles de Rajoy, o de Fabra (i abans Camps), o de Torró: "hem de seguir [dinamitant] els nostres mitjans, perquè són, a més del vostre mitjà de vida, la medul.la de la nostra [ehem...] democràcia." El malefici de la mòmia...!

    ResponElimina
  2. Efectivament, companya!
    Tal com dius, el dret a la informació, a l'igual que el dret a la cultura, sempre perilla quan cau en mans ensabonades. Jo a la presentació -on es va parlar d'EROs del sector que desconeixia i que em van posar els pèls de punta- vaig apostar per l'optimisme i l'esperança, motius pels quals vaig escriure aquest llibre que per a mi és un manifest. No hi ha res que eclipse més la foscor que la llum; i jo, quan he de triar, sempre em decante per la llum. I l'art, en efecte, és llum!

    ResponElimina