tag:blogger.com,1999:blog-53803317094085164142024-02-19T03:41:18.184+01:00Calcetins desparellats (de Jovi L. Seser)Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.comBlogger166125tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-20942216997823578342020-04-05T13:24:00.001+02:002020-04-06T12:09:03.966+02:0010 pel·lícules per a passar un confinament o per a conéixer-me millor, que tampoc està malament(e) <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEApHeTH-RNWwTrjWCpX54DguT27OQFlXrsTGze4BCJMkbiM8aDn3Xe6IPdYGPYhyNvg3JbCWJL3bi_FxI6ElL-LP7IVtE1qfvsncPBKEbaRCLjtLksB5BJif4CBRY98KGzZM65e3Pq3Y/s1600/collage.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1200" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEApHeTH-RNWwTrjWCpX54DguT27OQFlXrsTGze4BCJMkbiM8aDn3Xe6IPdYGPYhyNvg3JbCWJL3bi_FxI6ElL-LP7IVtE1qfvsncPBKEbaRCLjtLksB5BJif4CBRY98KGzZM65e3Pq3Y/s320/collage.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Seguim amb la dèria dels Top-10. En aquest cas, fílmic. M'ho van preguntar dos seguidors del blog farà cosa d'un any i des d'aleshores he anat fent els deures. Una tria molt difícil perquè tinc moltes més pel·lis favorites que no he pogut encabir dins del llistat ateses les constriccions del número deu: que bé, molt redó, però alhora molt inexacte per resumir les passions i aficions que ens atorguen una filmografia del tot personal. Supose que algunes les coneixereu, però la finalitat d'aquest post és reunir-les per bastir una oferta de propostes dins d'un confinament que es fa costera amunt. Espere que vos agraden tant com em van agradar uns films que m'han marcat i influenciat des del seu visionat. Obrim el teló. Silenci.</div>
<br />
<b>10. <i>Night of the living dead</i>, George Romero (1968)</b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipX9K_k-fEo8OLYnkNRch1OXW-_WjX3QC9BIB7pJPamGzpy1TlxPJgrXRZ1lCYfIqHBFQU7D2clkiz2FeaZmfupW7ZTzDkDJCs6vqOwjg2phZDK7hVJ0b0v9_PMQn1bvnCsVFDekU79vw/s1600/night-of-the-living-dead-movie-poster-1968-1020142678.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="804" data-original-width="520" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipX9K_k-fEo8OLYnkNRch1OXW-_WjX3QC9BIB7pJPamGzpy1TlxPJgrXRZ1lCYfIqHBFQU7D2clkiz2FeaZmfupW7ZTzDkDJCs6vqOwjg2phZDK7hVJ0b0v9_PMQn1bvnCsVFDekU79vw/s640/night-of-the-living-dead-movie-poster-1968-1020142678.jpg" width="411" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Un clàssic. I tant. La vaig veure de menut i em va marcar moltíssim tot i que en aquell primer visionat no hi vaig entreveure el rerefons polític que l'obra sempre va tindre i que tants remakes han ressuscitat posteriorment, mai millor dit. Romero mereix un monument per encetar un filó que no ha acabat mai de parir productes, però aquest és l'original i originari. El relat fundacional d'un gènere que no ha millorat des d'aleshores però que nasqué del talent i la perseverança d'un visionari.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>9. <i>The adventures of Priscilla</i>, Stephan Elliott (1994)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibb9oTYn2rS1J6gyE_QQiDrZ8RRVti6y_m-qwLuzKU7U6GNDPnVRN9k7J7Y8kec7PD3l2k9hhR-LBQ_x1rMwyP4fJc5t-yCREB2rf6bKdG7cUCAdMC0DPi04eu-ANZa-2rAy-HneqkAdA/s1600/Priscilla.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="869" data-original-width="580" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibb9oTYn2rS1J6gyE_QQiDrZ8RRVti6y_m-qwLuzKU7U6GNDPnVRN9k7J7Y8kec7PD3l2k9hhR-LBQ_x1rMwyP4fJc5t-yCREB2rf6bKdG7cUCAdMC0DPi04eu-ANZa-2rAy-HneqkAdA/s640/Priscilla.jpg" width="426" /></a></b></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Sobre com un film passa de minoritari a <i>mainstream</i> podria fer-se un congrés. El cas d'aquest film australià que fins i tot compta actualment amb un musical de ressò internacional és totalment paradoxal, però jo em conforme amb l'impacte que em va generar aquesta obra en la meua adolescència. Prodigiosa banda sonora i poderosíssim missatge central tan evocador com els escenaris naturals que travessen aquestes drag-queens en la seua odissea Austràlia endins.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>8</b><b>. <i>La boda de Muriel</i>, P.J. Hogan (1995)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvIJIfOt3sVma6u4DMNdBUdFapEVkNFkSx9gg4FJ31ResMXt3t9-__hz_b7BY2zMQlTuc3UQ2RkhJiVWalVAFMctPvsM3Pc6mjsIjUPxlxj0I1izdlgGvvfeLXjPbX9brH8q680W6f8-A/s1600/Muriel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1496" data-original-width="769" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvIJIfOt3sVma6u4DMNdBUdFapEVkNFkSx9gg4FJ31ResMXt3t9-__hz_b7BY2zMQlTuc3UQ2RkhJiVWalVAFMctPvsM3Pc6mjsIjUPxlxj0I1izdlgGvvfeLXjPbX9brH8q680W6f8-A/s640/Muriel.jpg" width="328" /></a></b></div>
<b> </b><br />
<div style="text-align: justify;">
Curiós que fóra un altre film australià el que m'amenitzara tant l'adolescència. Aquesta comèdia amb empremta de drama és una de les meues històries favorites de sempre. Un relat redó d'aquells que pots visionar una i altra vegada sense interpretar que el pas del temps li reste vigència a una narració tan senzilla com genuïna. Sempre li estaré agraït a aquesta pel·li: sobretot per descobrir-me ABBA i el seu lluminós repertori, probablement un protagonista més de la funció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>7. <i>Annie Hall</i>, Woody Allen (1977)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuXbpXorncfxt6xLcQUl4rigBPvdCKRkKHc8_wXe2Nj5ldIrlcp-0C_s4G7tuuorj-U8M1sUKO282BzTspCigT4Kc1stkIkrk8GjJLJO8G4SJFhjJbFL2cRGR270An1Qz6C2lEfEcMMFI/s1600/Annie_Hall-152977746-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="785" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuXbpXorncfxt6xLcQUl4rigBPvdCKRkKHc8_wXe2Nj5ldIrlcp-0C_s4G7tuuorj-U8M1sUKO282BzTspCigT4Kc1stkIkrk8GjJLJO8G4SJFhjJbFL2cRGR270An1Qz6C2lEfEcMMFI/s640/Annie_Hall-152977746-large.jpg" width="418" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b></b></div>
<div style="text-align: justify;">
M'agradaria saber quina classe de guions escriurien i dirigirien tots aquells setciències que diuen que tot el que dirigeix Allen des dels noranta són obres menors. Crec que la filmografia del novaiorqués és un caramel que cal degustar al ritme que cadascú considere. Per a mi, <i>Annie Hall</i> és una obra mestra per la humilitat amb què es conta i es veu una història d'amor corrent que és alhora una història (de desamor) universal. Pioner en l'alteració formal i lògica de narratives, el director i la pel·lícula mereixen els Oscars i les ovacions que reberen. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>6. <i>Lord Of The Rings.The Fellowship of the ring</i>, Peter Jackson (2001)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSsUVgAjCyORvvJrQAn_qIT5jtHghXelR24gSHPrrJqZgG1_qLD2UuAd6kYiUy1SaQPPNm9hNgsKRQFSC7HT8XhdvLChPbucxZQzkO7oxFrzp9HatUQScW9maHoGvQenCgRujbDDRL4sE/s1600/anells.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="450" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSsUVgAjCyORvvJrQAn_qIT5jtHghXelR24gSHPrrJqZgG1_qLD2UuAd6kYiUy1SaQPPNm9hNgsKRQFSC7HT8XhdvLChPbucxZQzkO7oxFrzp9HatUQScW9maHoGvQenCgRujbDDRL4sE/s640/anells.jpg" width="480" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els que som frikis a consciència sabem que un director forjat en el gore i en l'underground era la ment escollida per adaptar tal com calia Tolkien. Peter Jackson cavil·là la grandesa d'un relat que és probablement la producció més ambiciosa en la història de la cinematografia. Ara bé, el primer capítol és per a mi el predilecte. El naixement de la història i d'una ambientació que et robarà el cor durant vora deu hores. Fidelíssim al llegat de l'autor literari, el pròleg del film a Hobbiton o la travessia de les mines de Mòria són per a mi escenes majúscules dins la història del cine d'aventures.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>5. <i>120 batecs per minut</i>, Robin Campillo (2017)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA0DQRInmgJExYI1o6TIE6Aui6rPPfqPU18pt-I_owa_9LUIhUgX9C6rSA7BtLYg0nlptFen5FzUCJvCPUim7mUMb_zgNPRCyOetuZr2ZT1EEpW_0aH88KspRnuqeovw7eZH_aosoKOBc/s1600/120_pulsaciones_por_minuto-901851561-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="883" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiA0DQRInmgJExYI1o6TIE6Aui6rPPfqPU18pt-I_owa_9LUIhUgX9C6rSA7BtLYg0nlptFen5FzUCJvCPUim7mUMb_zgNPRCyOetuZr2ZT1EEpW_0aH88KspRnuqeovw7eZH_aosoKOBc/s640/120_pulsaciones_por_minuto-901851561-large.jpg" width="470" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La fermesa amb què aquest director concilia el gènere documental amb el desenvolupament de la ficció potser justificà el gran guardó del Festival de Cannes de 2017, però per a mi la gran glòria d'aquest film francés és la versemblança d'un relat que dignifica el testimoni de l'activisme de la comunitat LGTBI de principis dels anys noranta en la seua lluita contra la SIDA i la hipocresia dels governs europeus a l'hora d'abordar l'epidèmia de la síndrome d'immunodeficiència adquirida quan es considerava una ignominiosa xacra<b> </b>de maricons. Una obra crua, dura, però absolutament necessària, sobretot en temps d'una altra pandèmia. L'altra, ja sabem, continua: la SIDA ha matat ja 35 milions de persones. Hi ha tractaments i solucions, però encara no hi ha vacuna.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>4. <i>Big Fish</i>, Tim Burton (2004)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdiYJyFnC5x_sJ_UELU2fxY3yIBxYy2BSSB2LlIxvgq9DOGvy68LHGSAunFLexEUEMpmEejhhTYAm2-UuoSpAMwLn8eatJ1sAQ6Oa2OTsD5w0vb7YzOnG5VlRVxUpcxZFO5DL2RkciKkY/s1600/Big_Fish.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="755" data-original-width="509" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdiYJyFnC5x_sJ_UELU2fxY3yIBxYy2BSSB2LlIxvgq9DOGvy68LHGSAunFLexEUEMpmEejhhTYAm2-UuoSpAMwLn8eatJ1sAQ6Oa2OTsD5w0vb7YzOnG5VlRVxUpcxZFO5DL2RkciKkY/s640/Big_Fish.jpg" width="430" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b></b></div>
<div style="text-align: justify;">
M'hauria agradat afegir un ex-aequo amb <i>Edward Scissorhands</i> ja que la filmografia de Tim Burton és molt especial per a mi. No m'agrada la disneyficació del director dels últims anys, amb coses com <i>Dumbo</i> i companyia, però ara que Jack Skellington i tota la fauna burtoniana descansa en els dominis financers del tio Walt, hem de cedir a la realitat. <i>Big Fish</i> em sembla una síntesi perfecta de l'obra completa de Burton per molts motius, però l'experiència personal pesa molt i reconec que els últims minuts d'aquest film són el més emotiu i palpitant que he vist mai. I per tot això Burton és enorme, com el gran peix que guia aquest relat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>3. <i>Mulholland Drive</i>, David Lynch (2001)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYhR_ykwBNFEFtJ9rB1PAHveJy3KgWfELD1W1LhG7vhZDUjnZ6JA6PlEfWlGxUI4ZTrU1drh6Hzfwcf-uk6bgsOZiRZk9wTLjPg44xbEGO6aUYdWLOdSH6TkcIXXz3kxsAk4rGn1nMvZE/s1600/Mulholland+Drive+2001.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="500" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYhR_ykwBNFEFtJ9rB1PAHveJy3KgWfELD1W1LhG7vhZDUjnZ6JA6PlEfWlGxUI4ZTrU1drh6Hzfwcf-uk6bgsOZiRZk9wTLjPg44xbEGO6aUYdWLOdSH6TkcIXXz3kxsAk4rGn1nMvZE/s400/Mulholland+Drive+2001.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No fa falta ser fan de <i>Twin Peaks</i> ni de tot l'imaginari del director canadenc per fruir d'un film que és una suma de narratives i conceptes cinematogràfics. Nascuda com a sèrie, cancel·lada, retallada, desfeta, refeta, la història de <i>Mulholland Drive</i> com a producció és tan retorçuda com el fascinant argument que Lynch ens ofereix i que canvia a cada visionat, tot oferint una experiència fílmica única i recargolada. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b> </b><b>2. <i>El viatge de Chihiro</i>, Hayao Miyazaki (2002)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5IdrFGWsgQS3XPAqipaPNloYI9GxK9_F6J0Cz_f_zvY2srDvaLCU19mC8RsJXj8x00godN5_ZNNWq_2SVtMg2j8KsnUkwEarNHHqAGRFWtuwQxcVthpkEuJ0Iq3byl77u-7Bp0W3JxoA/s1600/Chihiro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1130" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5IdrFGWsgQS3XPAqipaPNloYI9GxK9_F6J0Cz_f_zvY2srDvaLCU19mC8RsJXj8x00godN5_ZNNWq_2SVtMg2j8KsnUkwEarNHHqAGRFWtuwQxcVthpkEuJ0Iq3byl77u-7Bp0W3JxoA/s640/Chihiro.jpg" width="451" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b> </b>Aquesta pel·lícula conté les meues escenes favorites dins tot el cinema (d'animació o no) que he vist. Quan Chihiro descansa al seu balcó, al capvespre, mentre rosega un doriyaki. Quan Chihiro agafa el tren aquàtic junt al fantasma sense cara en un trajecte cap a la redempció... La filmografia de Miyazaki em pareix una autèntica meravella que ofereix mil i una encarnacions de talent i força narrativa. <i>La princesa Mononoke</i> o <i>El castell ambulant</i> són els exemples que puc afegir, encara que l'odissea de Chihiro em sembla un prodigi de conte que mai no envelleix i que m'estime d'especial manera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>1. <i>Dracula</i>, Francis Ford Coppola (1993)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcWlwUU6p5IhgjohyphenhyphendXQhgwoXDVZYQic9IMhXgrZn2MtP-9ogPuoKGAgN2yP7HoagcX7DlFQCKqbMDabJGJrMS73GuAc6vKNhboqxV6itk15vp4nWzLvzbpaoa7LkAwt9CMC0V8jeMnIg/s1600/dracula.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1123" data-original-width="580" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhcWlwUU6p5IhgjohyphenhyphendXQhgwoXDVZYQic9IMhXgrZn2MtP-9ogPuoKGAgN2yP7HoagcX7DlFQCKqbMDabJGJrMS73GuAc6vKNhboqxV6itk15vp4nWzLvzbpaoa7LkAwt9CMC0V8jeMnIg/s640/dracula.jpg" width="330" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És molt curiós que aquesta siga també la pel·lícula favorita de moltes persones que m'estime i que tinc a prop i que, tot d'una, configuren una lògica de coincidències estètiques i vitals. Pel que fa a aquesta pel·lícula, sempre he dit que és molt més que un film. El Dràcula de Coppola és un homenatge a la història del cinema i de la literatura i fins i tot de totes les arts de representació. No debades, la novel·la original de Bram Stoker es publicà l'any que naixia el cinematògraf i el director ho reflecteix de manera magistral en una de les seqüències d'una obra que, tot i denostada pels fans més ortodoxos del mite vampíric, supera la llegenda originària per articular un relat majúscul que no té res a veure amb les anteriors reencarnacions de Vlad. Pel·lícula d'amor, sobretot al cine i a com nasqué, vos la recomane fervorosament.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj65kaNnJjhnBwegCr-yilqKDmycajAStLw36hFWanhUHfkCeewibyv_xxU1F4ezjPLhgmVoD2UJNqeVz0fhTyRiBdrO029c6SchM4ApBatoJDJATgJbHqBD9ju4giJNABr_S8hOFwNzok/s1600/tumblr_mvim9yJy1k1sx2zfgo1_500.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="676" data-original-width="500" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj65kaNnJjhnBwegCr-yilqKDmycajAStLw36hFWanhUHfkCeewibyv_xxU1F4ezjPLhgmVoD2UJNqeVz0fhTyRiBdrO029c6SchM4ApBatoJDJATgJbHqBD9ju4giJNABr_S8hOFwNzok/s640/tumblr_mvim9yJy1k1sx2zfgo1_500.jpg" width="472" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un encertadíssim Gary Oldman sobre les seues vampiresses, entre les quals destaca una jove Monica Belluci (dreta)</td></tr>
</tbody></table>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-24490297231098220212020-03-29T12:46:00.003+02:002020-03-29T15:01:42.392+02:00Música, vivència i experiència: Les 10 cançons de la meua vida<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVEb9TbqY-Pq4r_b4q1PFkCr2ZQvWvS2bXLWWom7FnnP9T7Ohj3MPTWYe8jYhZxejlpbgpTVj8lh1dKGcwT5WiOglmwOefY01OJWb2uBpy1DQlXUJxSheKy-9alVN4qUdbx66BwBDm-po/s1600/IMG_20200329_131256.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1564" data-original-width="1564" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVEb9TbqY-Pq4r_b4q1PFkCr2ZQvWvS2bXLWWom7FnnP9T7Ohj3MPTWYe8jYhZxejlpbgpTVj8lh1dKGcwT5WiOglmwOefY01OJWb2uBpy1DQlXUJxSheKy-9alVN4qUdbx66BwBDm-po/s400/IMG_20200329_131256.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Si hi ha una cosa bona del confinament forçat que encetàrem el passat divendres 13 de març, la possibilitat de recuperar el temps perdut és una de les principals. En el meu cas, reconciliar-me un poc amb el meu bloc, endreçar una casa que sempre em troba a faltar i connectar més amb mi mateix. Mentre feia les tres coses, fa uns dies, em vaig adonar de la importància que té la música en el meu dia a dia. M'és impossible fer res a casa si no és amb música. Netejar. La dutxa. Fer el llit. Parar taula. Els auriculars són una prolongació més del meu cos perquè, no ho negaré, m'agrada escoltar les cançons a un volum alt, fins i tot a nivells no recomanables. Aquesta intensitat té molt a veure amb una entrada que tenia pendent des que vaig encetar aquest bloc i que resumeix els motius pels quals vaig engegar els <i>Calcetins</i>, és a dir: parlar de tot allò que no és literatura i que al remat la condiciona, la nodreix i la complementa. Tot seguit, compartisc amb vosaltres les deu cançons de la meua vida. És un lloc comú molt anglosaxó, el dels Top-Ten, però vos recomane que feu el mateix exercici que jo aquests dies: tanqueu els ulls, penseu en el que heu viscut fins ara i tracteu de resumir-ho en deu cançons. No és fàcil, veritat? Aquest captiveri del COVID-19, tampoc. Però això és una altra història. Arranquem:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<b>10. PARÁLISIS PERMANENTE, <i>Autosuficiencia </i>(1981)<i><br /></i></b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/bv9-aB0dZgc/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/bv9-aB0dZgc?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Si Eduardo Benavente no haguera mort tan precoçment, hauria sigut l'hòstia saber què haurien enregistrat en el futur. Pioners del post-punk i del rock gòtic, els Parálisis Permanente sempre em sonen frescos i actuals. Tal com estipularen els Ramones, es poden fer grans cançons en menys de dos minuts i aquesta obra mestra n'és la prova. La vaig descobrir encetada ja la vintena. La vaig sentir per primera vegada en un pub del centre de València que ja no sé si existeix. Entre calimotxos i litrones, la bona música naix als antres cutres i bruts. Des d'aleshores és un himne per a mi. És un llampec de vida, rebel·lió i autoafirmació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>9. MARILYN MANSON, </b><i><b>The Beautiful People </b></i><b>(1996)</b><i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/Ypkv0HeUvTc/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/Ypkv0HeUvTc?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb aquesta cançó vaig entrar al nou mil·lenni en una nit de cap d'any mítica que no oblidaré mai ni tampoc les amigues i amics que m'hi acompanyaven. Què dir de Marilyn Manson? Em sembla una de les figures més interessants que ha donat el rock des dels '90 encara que el més interessant de Brian Warner és la seua maduresa com a artista polític i polifacètic. <i>The beautiful people </i>és també un himne post-grunge que defineix molt bé el rupturisme que suposava passar de Kurt Cobain a un híbrid entre Alice Cooper i Iggy Pop. Així mateix, m'agraden més els seus treballs actuals que els primers, amb una producció un poc tosca.<i></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<b>8. THE DARKNESS, <i>Last Of Our Kind </i>(2015)</b><i><br /></i><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/4Hi_kzzSXhY/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/4Hi_kzzSXhY?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els britànics The Darkness són la banda que més ha oxigenat el meu mp3 en els últims anys. A més de ser el meu grup de rock internacional favorit del moment, tenen un repertori que tomba d'esquena i que gaudit en viu és un espectacle de primera magnitud tal com vaig presenciar a la Sala Gamma de Múrcia el passat mes de gener. <i>Last of our kind</i> és el primer single del disc homònim publicat el 2015 i és un èxit que resumeix tot el que ells són i ofereixen: energia i vida pura, sense artificis. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>7. DEPECHE MODE, <i>Enjoy The Silence </i>(1990)</b><i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/aGSKrC7dGcY/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/aGSKrC7dGcY?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els vaig descobrir durant els anys universitaris. Depeche Mode no eren aleshores el grup de moment, però a València ciutat sempre han tingut una gran base de fans i són ells els que em contagiaren. El seu recopilatori <i>Depeche Mode 86-98</i> el vaig fer batre al meu Sony Discman fins que em vaig endinsar en una seua discografia completa la gràcia de la qual acaba el 2001, en la meua humil opinió. Des d'<i>Exciter </i>no m'agrada gens el que han publicat els de Basildon. Ho trobe tot mediocre i desganat. Res arriba a l'excel·lència de hits com aquest <i>Enjoy the silence</i>: la primera cançó que vaig sentir d'ells en un interludi de l'<i>Hablar por Hablar</i> de la Ser, quan vetlava en les caloroses nits de l'estiu de 1998 escoltant testimonis no tan bonics com les melodies dels Depeche.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>6. ANTÒNIA FONT, <i>Alegria </i>(2002)</b><i></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/9E5ah27Ipvw/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/9E5ah27Ipvw?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
Poques bandes en la nostra llengua han assolit el nivell de lluminositat i excel·lència dels Antònia Font. La trajectòria dels mallorquins va ser tot un esperó per a la indústria de casa nostra i aquest èxit en particular em va enamorar des de la primera escolta. Enamorat del disc homònim i fins i tot de la coberta del treball, tan naïf i autèntica com ells, el seu ressò demostrà que només es pot ser universal si s'és absolutament local.<br />
<i></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>5. BJÖRK, <i>Unison </i>(2001)</b><i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/SilNT7pJmKw/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/SilNT7pJmKw?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seguidor de la islandesa des del seu debut, em fa ràbia que l'excentricitat de l'artista eclipse tantes vegades el seu talent com a intèrpret i compositora. Tinc una tesi pendent sobre patriarcat i misogínia musical que algun dia podré acabar. El doctorat em fa gossera, però no el projecte inicial. Björk publicà el 2001 una obra mestra anomenada <i>Vespertine</i> que, a més de ser el meu disc favorit de la cantant, conté aquesta peça, probablement una de les composicions més belles dins la història del pop. La vaig veure en viu a Segòvia l'agost de 2006 en un concert de reduït aforament a la Granja de San Ildefonso on vaig refermar la meua admiració per aquesta enorme artista.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>4. THE SMASHING PUMPKINS, <i>Landslide </i>(1994)</b><i></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/-5bznN76xRY/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/-5bznN76xRY?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
El meu disc favorit de la banda de Billy Corgan és el recopilatori de rareses i cares b que publicaren després de l'èxit de <i>Siamese Dream</i>. <i>Pisces Iscariote</i> és el disc del meu estiu de 1997. L'escoltava per la nit, al meu llit, mentre esguardava la lluna i especulava amb el canvi que suposaria, pocs mesos després, arribar a la universitat, canviar de residència i tants dubtes més. El lirisme de <i>Landslide</i> és per a mi la banda sonora d'aquell any i d'aquell moment. La versió que els de Chicago feren de l'èxit dels Fleetwood Mac és minimalista i grandiosa alhora. Stevie Nicks, de fet, n'està orgullosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>3. CORONA, <i>The rhythm of the night </i>(1993)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/b5e1ZBFVKek/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/b5e1ZBFVKek?feature=player_embedded" width="320"></iframe> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Em va encantar que el MuVIM dedicara el 2013 una retrospectiva al llegat cultural de la Ruta del Bakalao i a l'empremta d'un fenomen que mereixia aquesta reflexió. Jo no sóc gens nostàlgic i, d'altra banda, generacionalment no vaig viure aquella etapa sinó la immediatament posterior, a les acaballes dels noranta, quan la consolidació de l'Eurodance endolcia els estils més industrials i binaris. Allò que amb el temps s'ha denominat <i>remember </i>era la nostra banda sonora en temps real. Desenes de composicions ben encomanadisses que es consumien al moment i que eren d'un sol ús. Encara que moltes eclosionaren sense pena ni glòria, només les millors han sobreviscut. Per a mi, <i>Rhythm of the night</i>, de la cantant italiana d'origen brasiler Corona, és el millor exponent de tota la generació. Encara que té collons, dins la conjuntura actual, que siga italiana i s'anomene Corona, l'artista segueix fent gira ininterrompudament gràcies al <i>revival</i> del gènere. No debades, aquest estiu vaig coincidir amb ella a l'aeroport de València. Això vol dir que la festa perviu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>2. MARIA DEL MAR BONET/MIKIS THEODORAKIS, <i>A la Platja/Sto perigali </i>(1993)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/smReu_keMz4/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/smReu_keMz4?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La confluència mediterrània d'aquests dos artistes enormes només podia desembocar en un treball discogràfic d'aquesta magnitud. Paraules majors. Per a mi, que no coneixia l'obra de Theodorakis, va ser tot un goig descobrir-lo mitjançant la veu de la Bonet. Recomane aquest disc a tota persona vivent d'aquest sistema solar. Bé, també he de confessar que sóc hel·lenòfil des que tinc coneixement i tot el que vinga de Grècia em fa profit, fins i tot el Varoufakis. Tant se val: qui no s'emocione escoltant aquesta cançó o està mort o està escoltant <i>reaggeton</i>, que ve a ser el mateix. És curiós que a Grècia aquesta cançó tinga consciència d'himne nacional, encara que oficialment no ho siga. A mi els himnes no m'agraden, sobretot si un no els ha triat. El de Theodorakis és gran perquè l'ha triat el poble. I amb la veu de la Bonet, encara es fa més versemblant, potser per recordar-nos que si tenim una pàtria, aquesta és la nostra mar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>1. PET SHOP BOYS, <i>Being Boring </i>(1990)</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/DnvFOaBoieE/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/DnvFOaBoieE?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La vastíssima discografia dels Pet Shop Boys demostra que el pop pot ser alta cultura o fins i tot literatura pura. El seu zenit, per a mi, és <i>Being Boring</i>, la meua cançó favorita del seu repertori i també la meua cançó favorita en general. Sempre m'emociona escoltar-la. És una cançó suau, amb una producció senzilla i aparentment innòcua, de tan minimalista. El millor són els versos. El que diu Neil Tennant i com ho diu. El somnis i les aspiracions que tenim de menuts. La culminació de convertir-se en el que sempre havíem desitjat ser. I, sobretot, la constatació, quan mirem arrere, de no haver-nos avorrit mai. De no haver sigut mai uns avorrits. Crec que l'objectiu de la música popular és representar-nos i emocionar-nos en la mateixa mesura. Aquesta gran peça del pop contemporani n'és la prova fefaent, tal com ho és l'icònic videoclip que en dirigí el prestigiós fotògraf Bruce Weber. Una estètica que em va inspirar una composició fotogràfica que penja d'una de les parets de ma casa i que resumeix eixe vincle entre música i vida que he intentat reflectir amb aquesta entrada. Ací baix vos la deixe, sense oblidar encomanar-vos abans el vostre propi Top10. És una manera de conéixer-nos millor i d'omplir les xarxes de música i vida. Fins prompte, amigues i amics!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrpw3U7r8sAodnAokjz_LX1n4Lua9t-QXRU5DL8wDKh9b1cRNu5mLGkrtzWQ183ENbfn7vyFfQoPFWrhZk3S91M071lsIBUHAhx6sSvo784bTNaWuOF37zO0PSTH_qXGHRDOg-rVtmnwA/s1600/IMG_20200329_124220.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrpw3U7r8sAodnAokjz_LX1n4Lua9t-QXRU5DL8wDKh9b1cRNu5mLGkrtzWQ183ENbfn7vyFfQoPFWrhZk3S91M071lsIBUHAhx6sSvo784bTNaWuOF37zO0PSTH_qXGHRDOg-rVtmnwA/s640/IMG_20200329_124220.jpg" width="480" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<i></i></div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-30470174515743030392020-03-23T12:27:00.002+01:002020-03-23T12:51:08.611+01:00El coronavirus en els temps de la còlera<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQUwJ2NFLJCX_4WNVe704xiIA2pVol_GcnseV_PFcN1-X32hJ4FNHk-MQuYLOkKquSCl_ksvSpQsHGhaBFKFMb6LFL116SrL63aWmqtDuYYGKGOnn8LL-dE5YUP39cKQdLCJlSbOXN8qM/s1600/tvboy-presenta-obra-mobile-world-virus-barcelona-1582013128281.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQUwJ2NFLJCX_4WNVe704xiIA2pVol_GcnseV_PFcN1-X32hJ4FNHk-MQuYLOkKquSCl_ksvSpQsHGhaBFKFMb6LFL116SrL63aWmqtDuYYGKGOnn8LL-dE5YUP39cKQdLCJlSbOXN8qM/s400/tvboy-presenta-obra-mobile-world-virus-barcelona-1582013128281.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra de l'artista urbà Tvboy, realitzada a Barcelona amb motiu de la cancel·lació del Mobile Congress</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Escric aquestes línies en encetar el desé dia de confinament. 23 de març de 2020. És un dilluns plujós, d'aspecte grisenc i de cel enteranyinat; amb una temperatura tèbia que no se sap ben bé si pertany a la primavera que acaba de nàixer o a l'hivern moribund que es resisteix a abandonar-nos. Tant se val: el clima reprodueix de manera exacta el nostre estat d'ànim. Un ànim escalfat entre les mantes que ens cobreixen al sofà i els titulars que obrin i tanquen els telenotícies i que reprodueixen la tirallonga de dades macabres amb què ens hem acostumat a gestionar l'evolució de la pandèmia. L'havíem ataüllada fa uns mesos en la narració xinesa i original del relat. Una història que créiem retorçuda, de tan asiàtica i llunyana, però que ho és menys que el <i>remake</i> europeu: una versió italiana que ha superat l'originària i una altra adaptació, l'espanyola, que és la que planteja més interrogants respecte al desenllaç final de l'episodi.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un no arranca l'any sabent que viurà un estat d'alarma en pocs mesos, ni tampoc que haurà d'extremar les mesures d'higiene i seguretat per tal de no contagiar-se d'un virus de nom i comportament rebordonits, COVID-19. Són moltes obligacions que hem aprés a gestionar a través de la pantalla del telèfon mòbil: l'autèntic interlocutor i intèrpret d'un trauma col·lectiu que es disfressa de broma infinita per digerir-se millor. Els nostres <i>smartphones</i> bullen aquests dies. Vídeos. Acudits. Missatges. Mentides. Ocurrències. Àudios. Desgràcies. Mil i un formats per farcir la memòria del terminal i així exorcitzar la por a l'actualitat. Mentrestant, als mitjans de comunicació, la polaritat ideològica es desmarca de la cordialitat per retratar la còlera d'aquells que se senten furibunds contra el govern: sense dubte, l'epicentre de la culpa i la diana de les venes més conspiranoiques. D'altra banda, una corrent més reposada i creativa clama per l'optimisme, els aplaudiments als balcons i els cants a l'esperança. Dos actituds contràries que defineixen el nostre paper davant la crisi. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Malgrat tot, els dies en reclusió són llargs i tots acabem acostumant-nos a la bicefàlia de pertànyer als dos bàndols. Som humans, tal com ho són les nostres reaccions. I si bé el retard i la inexactitud de l'executiu espanyol ens semblen inexcusables, també és cert que tots nosaltres temíem tant una crisi econòmica com una crisi sanitària. La inexperiència ens farà experimentar-les les dues alhora. Encara que caiguem en la litúrgia tova d'externalitzar les responsabilitats i atorgar-li a l'autoritat l'exclusivitat del càstig, és el moment de reflexionar sobre el civisme i la voluntat generals que faran més àgil l'evolució de l'epidèmia dins del nostre territori i, sobretot, dins la nostra casa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenim l'oportunitat de traçar el millor pla per a nosaltres i per a la societat que espera veure la nostra millor cara, a pesar de la cobertura parcial de les mascaretes. Hem de permetre'ns aquest moment, encara que siga difícil. No era el pla convingut, ho sabem. Ni tan sols s'assembla a la fotogènia apocalíptica dels films que evoquem per assegurar que estem vivint uns temps irreals. Aquesta és la realitat que ens pertoca i no, efectivament no té els colps d'efecte ni els llocs comuns de les pel·lis grandioses de Michael Bay o d'un Hollywood que a hores d'ara també ha iniciat la quarantena geogràfica. La nostra és una producció més propera, més modesta, més social i europea. Més casolana, si més no. El poc pressupost l'hem de compensar amb una dosi extra d'ètica i intel·ligència emocional per així dignificar el nostre present i circumstàncies. No ens subestimem, això sí, per favor. La crisi econòmica de 2008 a 2016 tingué tantes víctimes directes i col·laterals com les que desafortunadament tindrem ara. I ho vam superar. Ho superàrem per ser conscients del poder terapèutic de les crisis i de com les fallides conjunturals són una part indestriable de nosaltres i d'un sistema, el capitalisme, amb què ens hem hagut de conformar atés l'ordre i l'exigència normatives que dissenyen el motlle de la nostra existència. Arranquem així el rodatge de la nostra millor producció i atrevim-nos a ser-ne el millor protagonista possible. Som vulnerables, sí, però també som capaços de mostrar el millor quan se suposa que toquem fons i acaronem el pitjor. Fonem a negre per resetejar la pesantor i arrancar un altre format. És possible. 3, 2, 1. Acció.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy1mNgVNZ0sNDzWJ2TBWzs6mpFcsjro5aaH7Y6atBoYCcZyFcAXQVa5di-SEDmj8kioiZiS3kpbYY-zwmu9u24IaY6CM71kEHXvD5n3cWQ-IQPLJwCaSxrspjV2TY9fXQ82NAIGNsfQA4/s1600/coronavirus-death-toll-graph2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="1200" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgy1mNgVNZ0sNDzWJ2TBWzs6mpFcsjro5aaH7Y6atBoYCcZyFcAXQVa5di-SEDmj8kioiZiS3kpbYY-zwmu9u24IaY6CM71kEHXvD5n3cWQ-IQPLJwCaSxrspjV2TY9fXQ82NAIGNsfQA4/s400/coronavirus-death-toll-graph2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Obra gràfica sobre el COVID-19 propietat de NIAID/Victor Tangermann</td></tr>
</tbody></table>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-87693582318319245472020-01-10T14:50:00.000+01:002020-01-10T14:50:38.483+01:00Fuendelcepo 1996-1997: L'origen de Pedres que han de ser remogudes<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_pERRAehDdMwHLyMkShcdRK7GAVi2BVXsM4VXh0023zA30iEo6Z8_JX2eLMKqpdneeAYg-ck9AheWrpC99mbZs2r4JNJRb8nRNg7fGwbH1YYWY987XyIk3zIeS6bP1xKx_6Xu6Yee1zE/s1600/IMG_20191230_110038.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_pERRAehDdMwHLyMkShcdRK7GAVi2BVXsM4VXh0023zA30iEo6Z8_JX2eLMKqpdneeAYg-ck9AheWrpC99mbZs2r4JNJRb8nRNg7fGwbH1YYWY987XyIk3zIeS6bP1xKx_6Xu6Yee1zE/s400/IMG_20191230_110038.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jo, al llavador de Fuendelcepo, l'agost de 1996</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El final de l'adolescència. El principi de tot, potser també d'una adultesa que mai s'acaba de perfilar del tot. És el que em vingué a la ment en repassar les fotos que il·lustren aquesta entrada i que s'emmarquen en els orígens de <a href="https://bromera.com/publicacions/l-eclectica/7891-pedres-que-han-de-ser-remogudes-9788490263709.html" target="_blank"><i>Pedres que han de ser remogudes</i></a>, el meu darrer llibre guardonat amb el Premi Alfons el Magnànim de narrativa en valencià 2019 i publicat fa uns mesos per Bromera. Com he avançat a les presentacions del llibre, la llavor d'aquest recull nasqué a Fuendelcepo, un petit poble d'a penes sis habitants en el límit entre Terol, València i Castelló. L'adolescent que recorria aquells indrets a les acaballes dels anys noranta sentia una estranya curiositat per les fosses de la Guerra Civil que hi ha disseminades arreu del terme. Ho vaig sentir prou vegades, ja que eren molts els familiars que m'acompanyaven en les caminades pinades endins, perduts entre matolls i desnivells que fan de tot aquell lloc un paratge especial, eixutament peculiar. De les seues converses vaig escoltar més d'una vegada la hipotètica ubicació d'uns fossars tan misteriosos com sòrdids que testimoniaven la ferotgia del conflicte bèl·lic en aquell racó aragonés. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMyJC3NiOILhOHVeh8vruNLxvVuYJmDGY2LnntXWxr8ZHwKStMQdyPBmoKHnWS834FFTGXFRxPz0necBFoA1HAvZHRBGfmXCqO-wZgGoLQPV81az-qUFWF1x0S1InpFjrsMrLKQdPCYUA/s1600/IMG_20191230_105920.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMyJC3NiOILhOHVeh8vruNLxvVuYJmDGY2LnntXWxr8ZHwKStMQdyPBmoKHnWS834FFTGXFRxPz0necBFoA1HAvZHRBGfmXCqO-wZgGoLQPV81az-qUFWF1x0S1InpFjrsMrLKQdPCYUA/s400/IMG_20191230_105920.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia feta per mi el 1996 d'un ramat d'ovelles dins del terme de Fuendelcepo</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'embrió de <i>Pedres</i>, el conte que tanca el recull de contes, va brollar d'aquells passejos tot i que no recorde si la llibreta on vaig anotar les idees principals del relat la vaig encetar allí o a casa. En tot cas, i tampoc sense desvelar l'argument de la història, m'encisava la trama d'escorcollar entre els sentiments d'aquells familiars que no saben on estan els seus avantpassats i que clamen per retrobar-los. En aquells anys encara no hi havia una consciència tan ferma respecte a la memòria històrica, però almenys podia establir alguna concordança entre el que allí ocorregué i la possibilitat de convertir l'experiència en ficció. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWhy9XPbt2bfJnVbLT5FQxdp5cuQEl5hsjTejLWVbtrCvq7VdCF2bG8CQ2s5Qi0sVUbZsC66j9wRHoyBBrFi6_giE1Lv-ovXX7-Q8gU18AiVEXnut7MMDUlIQpuCc24d_6bH4HvOyPovI/s1600/IMG_20191230_110007.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWhy9XPbt2bfJnVbLT5FQxdp5cuQEl5hsjTejLWVbtrCvq7VdCF2bG8CQ2s5Qi0sVUbZsC66j9wRHoyBBrFi6_giE1Lv-ovXX7-Q8gU18AiVEXnut7MMDUlIQpuCc24d_6bH4HvOyPovI/s400/IMG_20191230_110007.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La granja de porcs que apareix en la descripció del terme que fa Albert, el protagonista de <i>Pedres</i></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El conte el vaig encetar aleshores i mai vaig saber com acabaria. Va necessitar més de vint anys de maduració per culminar una obra que inclou altres visions molt personals del que és la narrativa negra. Necessitava apropar-me al gènere i crec que l'excusa de reunir huit històries tan diferents quallava pel simple motiu d'una tria heterogènia, aparentment inconnexa. En aquells viatges a Fuendelcepo, de fet, m'acompanyaven sempre lectures especialment sinistres. Allí vaig llegir <i>El misteri de Salem's Lot,</i> de Stephen King o també tots els contes d'Edgar Allan Poe. Recorde que aquells anys tenia programat Gustavo Adolfo Bécquer com a lectura obligatòria i que algun dels seus contes va ser llegit en la mateixa casa on vaig maquinar l'aventura d'Albert, el protagonista de <i>Pedres</i>: un conte que dóna sentit al recull pel fet d'explorar l'enfocament d'un gènere tan obert com el negre. Per a molts lectors, el dubte serà el mateix: és l'Holocaust un tema susceptible de ser enfocat com a prosa negra? Per a mi, sí; ben mirat, si parlem dels crims com a l'eix del gènere, no ho és, de negre, l'assassinat de sis milions de jueus? Aquesta visió és, doncs, la que va materialitzar el llibre tants anys després, en recopilar altres esborranys que compartien un mateix cor: la perversitat humana i com la consumim culturalment, ja siga en la literatura, el cinema o el teatre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTVN8PQxp_rQz4QDYPl-a_EsurfIfB9aFKrPv_aeaIbEiHvAkjyHLRl410XsD_HRPPei0ceTnxXEH0g97GToL4tt14LtAN-IejN2KykhMACvDXIPfIk3g77VKmtWf1QB-UHo2NHydqv7I/s1600/IMG_20191230_110027.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1096" data-original-width="1600" height="273" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTVN8PQxp_rQz4QDYPl-a_EsurfIfB9aFKrPv_aeaIbEiHvAkjyHLRl410XsD_HRPPei0ceTnxXEH0g97GToL4tt14LtAN-IejN2KykhMACvDXIPfIk3g77VKmtWf1QB-UHo2NHydqv7I/s400/IMG_20191230_110027.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una casa a Fuendelcepo, pels volts de 1997</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En resum, en el meu nou treball he volgut explorar els mecanismes i els arquetips per mitjà dels quals la literatura negra –més bé, fosca– sempre m'ha captivat. Ja siga per la creació d'atmosferes, per la presentació dels arguments o per l'avaluació del bé i el mal segons els interessos de l'escriptor, es tracta d'un motlle literari inesgotable. No debades, el llibre s'obri amb una frase de Patricia Highsmith que qüestiona el caràcter canònic de la justícia i com aquest concepte no concorda amb la realitat del món que habitem. Probablement també la llegiria en algun d'aquells ponts freds on retornàvem a Fuendelcepo per reunir forces i amistats al voltant de la llar. M'estime tant aquest poblet per les vivències que legitimen la meua memòria emocional respecte al topònim. Si més no, en el llibre apareix com a Fuendelviejo ja que no volia estigmatitzar el nom original. Un gest d'amor que no s'adiu a la resta d'arguments que filen en <i>Pedres que han de ser remogudes</i> un discurs del tot inèdit dins la meua obra. Aquest és l'incentiu que em va motivar a escriure'l i que m'engresca ara a encetar noves aventures literàries: la creació de narratives que, sense deixar el solc de la ficció, siguen un clar reflex d'allò que vull viure i contar. De segur que el Jovi de 1996 no hauria cregut que aquell conte primigeni donaria títol a un llibre més de dues dècades després. La literatura, com la vida, no deixa mai de regalar-nos sorpreses i oportunitats. L'autèntic enginy és saber destriar entre l'ensurt i la reflexió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNHluOrHHWeYPMywIjpMoZlUCVfSyYgTZVChkr7IXnUin30FEJI2KGB1rLjegA7xIwmGv6eWJlVj0rCeCCcFiab1YF7_BAur4nYhOxgE-UnkyqK1i-z1r_V8JR2WF4jbBCBo7Bbqlomi4/s1600/IMG_20191230_105948.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1079" data-original-width="1600" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNHluOrHHWeYPMywIjpMoZlUCVfSyYgTZVChkr7IXnUin30FEJI2KGB1rLjegA7xIwmGv6eWJlVj0rCeCCcFiab1YF7_BAur4nYhOxgE-UnkyqK1i-z1r_V8JR2WF4jbBCBo7Bbqlomi4/s400/IMG_20191230_105948.jpg" width="400" /></a></div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-53906227156764783502019-07-10T13:36:00.001+02:002019-07-11T11:35:44.850+02:00Assassins valencians: De com matem, escrivim i vivim la narrativa negra al sud<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj93KuNHoo2Q2ho0smP2lYbnj4LJQ4QjdeJ83H-jIl4KlKLOkA9nGy9MPNkEHXy0L2j7ONAHTstxbTE8-Dl1iGYv743IRZCZX6Z8Wx6ynDB3AD9KhiDsDHlQw5Xti5e64a8wZMPf5Ej9Tc/s1600/60301187_2526422914057138_6025762876323528704_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="562" data-original-width="960" height="232" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj93KuNHoo2Q2ho0smP2lYbnj4LJQ4QjdeJ83H-jIl4KlKLOkA9nGy9MPNkEHXy0L2j7ONAHTstxbTE8-Dl1iGYv743IRZCZX6Z8Wx6ynDB3AD9KhiDsDHlQw5Xti5e64a8wZMPf5Ej9Tc/s400/60301187_2526422914057138_6025762876323528704_n.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Recorde el correu electrònic de la companya Esperança Camps. Les instruccions precises amb què em convidava –a mi i a deu autors i autores més del País Valencià– a participar en una nova antologia de Llibres del Delicte: una col·lecció i editorial catalana que ja coneixia i de la qual no només m'agradava el format, sinó la versatilitat amb què recull i promou la riquesa de la narrativa negra en la nostra llengua. Uns quants mesos després, quan tota aquella negror valenciana ja està impresa i distribuïda sota una suggestiva i valencianíssima coberta, em veig amb cor de contradir la definició amb què Esperança es defineix al pròleg. No, no ens vam topar amb "la més caòtica de les antòlogues": sí vam ensopegar, però, amb l'olfacte d'una escriptora amant d'un gènere que conrea, difon i, sobretot, estima. La seua responsabilitat a l'hora de comandar aquest projecte ha estat un regal per a aquells que ja havíem reflexionat –o no– al voltant d'unes temàtiques que bé poden enfocar-se des del punt de vista de la narrativa negra o des d'altres subgèneres que la negror també encabeix. I heus ací el gran encert d'un llibre que ara aborde des de la perspectiva de lector: un amplíssim ventall de perfils i enfocaments que basteixen un recull tan heterogeni com geogràficament singular.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwTtEW1Ok59BN_gdcubaqCaTNCDHEV2TSuVPTaxfVnCrd6LTKtFjJNaV69DpeEUIUfJsLnW3XGGLZjtGJ-WSll969g2Dv74h5ykhRWIV5TwSBOOGap1QFRN7DxOXS1pgPYH9aVOA2Tz6E/s1600/D5gL95sX4AA9SzW.jpg+large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1068" data-original-width="1600" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwTtEW1Ok59BN_gdcubaqCaTNCDHEV2TSuVPTaxfVnCrd6LTKtFjJNaV69DpeEUIUfJsLnW3XGGLZjtGJ-WSll969g2Dv74h5ykhRWIV5TwSBOOGap1QFRN7DxOXS1pgPYH9aVOA2Tz6E/s400/D5gL95sX4AA9SzW.jpg+large.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Presentació del llibre a la Fira del Llibre de València d'enguany</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La gran virtut d'<i>Assassins valencians </i>és precisament la seua capacitat de verbalitzar les llums i les ombres –ai, les ombres!– amb què els valencians i les valencianes hem conviscut i convivim. Som sovint víctimes, mai millor dit, dels llocs comuns que ens condemnen a una sèrie de tòpics de descoratjadora vigència. Del crim d'Alcàsser a les trames de corrupció que ens han pertorbat uns anys de suposada bonança econòmica, el material de què disposem és tan literàriament engrescador com deplorable des del punt de vista de la consciència com a poble. La literatura negra esdevé aleshores el format perfecte per exorcitzar els dimonis que durant tantes dècades hem covat els valencians. Si més no, és curiosíssima la coincidència en els relats de Gemma Pasqual i Jordi Colonques de la figura icònica, talment la inspiració, de l'alcaldessa més controvertida en la història del Cap i Casal. Dues històries poderoses i colpidores, també estilísticament oposades, on ataüllem ja la versatilitat general de les plomes que nodreixen el volum. D'entrada, Raquel Ricart homenatja la història recent de la capital en el text que enceta el llibre i que és una gran obertura, quant a ambient i recreació, de la cara més fosca de la ciutat. Per a foscs, però, els personatges del següent conte de Núria Cadenes: una postal d'animetes marginals que l'autora sap localitzar i retratar tan bé en la foto fixa dels suburbis. Per un altre costat, històries com la de Martí Domínguez són un autèntic regal literari per a tots els que pensem que la crònica negra agrícola valenciana –amb tants notoris i sagnants episodis arreu dels nostres termes– mereixia ja narracions com aquesta. Si més no, el relat de Vicent Usó és una valentíssima incursió per materialitzar un imaginari tèrbol que, malgrat la difusió viral per les xarxes, no contava encara amb una versió literaturitzada. Una de les altres vessants que ens ofereix el volum és veure com escriptors com Àlan Greus, avesats i dedicats al format de la novel·la, s'endinsen en la narrativa curta amb el repte de sintetitzar el seu propi món literari. D'atmosferes opressives, res millor que la contribució de Pasqual Alapont amb un text de perversa recreació i de marcat dramatisme que exemplifica l'estil de l'autor. Una empremta personal que podem distingir clarament en el conte d'Anna Moner i on despunten les claus de la seua literatura nítida i analítica a l'hora d'escorcollar l'obscuritat. Una diversitat que queda plasmada en l'aportació de Mercè Climent, la qual aposta per reflectir l'infern de l'adolescència com a llavor d'una criminalitat incipient.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-FHM8iPF9qWwmqdbPq59mOWRMBEPCrGQ5KWzvC99CNXfZWCadGOGtw6pUwWcJqLMaZ_Clq2K70JJ5KjFvffojjY2ZGPgRE3KeP_iSJ0IboxaSLTa0QsmaANpZ2dTJeQ6dLsIo2NoqoPw/s1600/60670437_2526422987390464_4629650672625647616_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="606" data-original-width="960" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-FHM8iPF9qWwmqdbPq59mOWRMBEPCrGQ5KWzvC99CNXfZWCadGOGtw6pUwWcJqLMaZ_Clq2K70JJ5KjFvffojjY2ZGPgRE3KeP_iSJ0IboxaSLTa0QsmaANpZ2dTJeQ6dLsIo2NoqoPw/s400/60670437_2526422987390464_4629650672625647616_n.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A la presentació i fòrum sobre l'obra que tingué lloc a la passada edició del València Negra</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Pel que fa a la meua signatura dins del recull, <i>Un assassí sota les bastides</i> és una història escrita en homenatge a totes les víctimes de la bambolla immobiliària, però principalment a les que s'immolaren dins del bastiment d'uns imperis que només enriquiren a uns pocs abans d'assolar l'herència –i la vida– d'altres innocents. L'elecció de l'escenari, Benidorm, no és casual, tal com no ho és el fet que la història siga una cara B de <i>Pedres que han de ser remogudes</i>, la meua última obra guardonada amb el Premi Alfons el Magnànim que veurà la llum aquesta tardor de la mà de l'editorial Bromera. Al remat, l'experiència de participar en el volum de Llibres del Delicte em permeté així mateix enllestir el meu propi recull d'històries negres, negríssimes, que m'introduïen de ple en el món de la narrativa negra: un àmbit, tal com vam comentar amb Maria Josep Poquet al debat del València Negra a Quart de Poblet, que ens ofereix la possibilitat d'enfosquir la nostra ploma, d'ennegrir la nostra escriptura, per tal de clarificar la nostra realitat com a poble.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJfQ6pRlf_1EIK4lxiquimz-rIqrbvyh-VC4yPM2fX1-rtAxw-CbT42JIDzqyDaS89YAY4Gs41Mm1uvstz_gPJ46jwXfLdV8Pxop4FwgggAg5kA7bMC37gBL7eVcpnQK7VG2-q4IkRvxc/s1600/D4gHwW4UEAYoz9-.jpg+large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1069" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJfQ6pRlf_1EIK4lxiquimz-rIqrbvyh-VC4yPM2fX1-rtAxw-CbT42JIDzqyDaS89YAY4Gs41Mm1uvstz_gPJ46jwXfLdV8Pxop4FwgggAg5kA7bMC37gBL7eVcpnQK7VG2-q4IkRvxc/s640/D4gHwW4UEAYoz9-.jpg+large.jpg" width="425" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Assassins valencians</i> està publicat per Llibres del Delicte</td></tr>
</tbody></table>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-87872218203830316212018-04-05T13:45:00.000+02:002018-04-05T13:47:45.767+02:00Un conte per encetar novament la primavera: #Una pàtria petita, del cicle Escriure el País<div style="text-align: justify;">
El
temps vola. Les estacions, també. Passem del fred a la calor amb la
mateixa rapidesa amb què canviem de dispositius tecnològics per conéixer
la temperatura o enregistrar allò que fem mentre els mesos se'ns
escapen de les mans. Vaig pensar sobre la fugacitat dels anys –i també
dels formats amb què materialitzem la nostra empremta en el món– a
l'hora de donar forma al conte que vaig compartir amb els alumnes de
Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant el novembre de 2016 dins
el marc del cicle Escriure el País. Una invitació de l'admirat company i
professor Enric Balaguer que em permeté desempolsegar records i
aparells per tal de composar un relat que em va servir, i em serveix, de
brúixola vital i literària. Compartir-lo amb els lectors i lectores del
meu blog és una forma de reconciliar-me igualment amb el missatge que
pretenia esbossar originalment: que som testimonis del nostre temps, del
nostre país –l'interior i l'exterior–, encara que el present no ens
afalague ni ens semble abellidor. Vos deixe així amb <i>#Una pàtria petita</i>. Un modest obsequi per rebre el bon oratge i compensar l'astènia primaveral, talment informativa, que ens espera.</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmzdl8CHSOghyphenhyphen6I9Ue4Ck0Burw53vGyHEdZas32A-wiI3KxtALtz_9Us6hjvsWHc-Wm_6uG8QvsN1VejjBtK_BMXZ_qGhRR7FZDpuGB5HQJmL114mmmY7nQWPT_IsaodRTPU5Hzfpk3Hg/s1600/IMG-20180405-WA0012.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1066" data-original-width="1600" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmzdl8CHSOghyphenhyphen6I9Ue4Ck0Burw53vGyHEdZas32A-wiI3KxtALtz_9Us6hjvsWHc-Wm_6uG8QvsN1VejjBtK_BMXZ_qGhRR7FZDpuGB5HQJmL114mmmY7nQWPT_IsaodRTPU5Hzfpk3Hg/s400/IMG-20180405-WA0012.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;">#Una pàtria petita</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;">Jovi Lozano-Seser</span></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
El 2003 vaig escriure una novel·la horrenda que s’anomenava <i>Cullerots</i>.
La vaig presentar a diferents certàmens amb la gosadia de creure que
aquell text tenia un cert solatge literari fins que em vaig adonar que
l’obra no tenia cap vàlua. I fou aleshores quan l’escriptor novençà que
hi havia en mi –congriat, això sí, com un alien emergent entre les
costelles– constatà que no tot allò que s’escriu mereix ser publicat.
Ans el contrari, probablement aquell rebuig primerenc fou la salvació de
vergonyes esdevenidores. Si la recupere ara, per exemple, no m’estaré
de dir que <i>Cullerots</i> és un autèntic merder. Una novel·la
iniciàtica que sembla un llibre de memòries i que emmascara peripècies
personals sota l’embolcall de dues històries paral·leles: les de dos
amics íntims que se separen en créixer tot i oblidant en el camí la
plàcida serenitat expandida de la infantesa, una època feliç entre
séquies, bassals i cabanes de fusta penjades dels llimoners.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cal
dir que el relat s’obria amb una cita de Rilke que creia ben adient per
cohesionar-ne l’argument. La vertadera pàtria de l’home és la seua
infantesa. Una frase que ha anat acartronant-se amb el temps fins a
perdre la bellesa del vers original. O és que el fet d’haver estat
vampiritzada per autors com jo en aportacions tan innecessàries com <i>Cullerots</i>
ha minvat l’abast líric del pensador alemany? Tant se val: en resum, el
que plantege és si la voracitat de descriure el meu món infantil amb
només vint anys era i és una anomalia dins el comportament creatiu i
orgànic de l’escriptor valencià mitjà, el qual sol optar per aquestes
temàtiques en edats tardanes i no primerenques. Efectivament, faig
referència al crepuscle cronològic que incita l’evocació dels primers
anys de vida i, tot seguit, la solemne invocació de canyissos, penúries,
postguerres, pa sec, pa negre, tomaques escaldades, pa una altra vegada
–ara, mullat de vi–, caderneres engabiades, pantalons pedaçats, mares
heroiques, bancals sense marges i collites col·lectivitzades. Tot això, i
moltes postals més, conjugades pel bé de la recreació d’un passat remot
que no sempre ens pertany.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Jo,
que m’he criat entre els huitanta i els noranta, potser forme part
d’una generació que va créixer durant el canvi de fornada entre l’era
del fenoll i l’era digital. De menut, jugava amb els ninots de He-Man i
els G.I. Joe mentre fullejava les rondalles d’Enric Valor i una
col·lecció de contes de Disney amb dibuixos lletjos i mal il·lustrats.
És a dir, que els llibres m’agradaven encara que la tecnologia em feia
més goig. No debades, als dotze anys em van regalar una Gameboy i des
d’aquell moment vaig saber que l’ordinador arribaria –a ma casa, dic–
abans del canvi de segle, junt a aquells telèfons mòbils pioners que
semblaven els detonadors amb què els gihadistes implosionen d’alegria.
Per tant, atesos els exemples, per què vaig escriure una novel·la tan
coenta, tan insuportablement insulsa com <i>Cullerots</i>?<br />
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWb8bJ5PXSN-yHeGCvWYfM8U8fQXTAJRTKm9a8GARBHEjTjVU08qCsLn3yscd_G1NE434whKEY88dEMudW7RDEf4fhFSlVAFyQFNNpffKRaxfur4oHyfp-CkxwMKR88Ck65L28Xr89s6U/s1600/5426926979_e120d6911a.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="382" data-original-width="500" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWb8bJ5PXSN-yHeGCvWYfM8U8fQXTAJRTKm9a8GARBHEjTjVU08qCsLn3yscd_G1NE434whKEY88dEMudW7RDEf4fhFSlVAFyQFNNpffKRaxfur4oHyfp-CkxwMKR88Ck65L28Xr89s6U/s400/5426926979_e120d6911a.jpg" width="400" /></a></span></span></span></span></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Els ninots de He-Man: els meus predilectes durant els anys juganers</span></span></span></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Me n’he fet creus, sobretot aquests darrers anys. I ara, just ara que em demanen participar al cicle <i>Escriure el País</i>,
de la Universitat d’Alacant, l’interrogant recobra una inesperada
vigència. Seré sincer: em considere un escriptor disfuncional, si és que
n’hi ha de funcionals... De fet, tan bon punt em demanen un article o
una columna sent la necessitat de lliurar un conte mentre que quan em
demanen una ficció acabe oferint una mena d’assaig. No és una acció
deliberada, és el (dis)curs dels fets. En aquest cas, supose que estic
confegint una aproximació al dietari, la qual cosa és més literària que
moltes de les contarelles que ens arriben últimament a les prestatgeries
amb tapa dura i cara més dura encara. En certa mesura, la meua
aportació és una reflexió que tanca un relat en si mateix: la de l’autor
valencià que no sap per quin motiu la reivindicació del nostre país
s’ha de fer en clau passada i no futura. La del narrador que defuig la
glorificació de temps ignots per tal d’abraçar un futur, ja no
afalagador, però desproveït de litúrgies etnogràfiques. La de
l’escriptor que creu que encara no ens hem pres aquest país seriosament i
que just per això necessitem focalitzar-lo des d’un punt de vista
costumista, folklòric, pagadíssim de si mateix i tan desconnectat del
món com la més remota tribu antropòfega de l’Amazones. Sense deixar de
banda el canibalisme, l’escriptor que conta aquest relat sobre ell
mateix i que sóc jo encara que apel·le a la tercera persona del
singular, ha d’admetre que es cruspeix les pròpies històries, sobretot
les que no li agraden, per tal de generar-ne de noves.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Comptat i debatut, aquest conte no existiria sense el funest precedent de <i>Cullerots</i>,
una novel·la amb què no deixaria mai d’acarnissar-me perquè representa
tot allò que no m’agrada ni de la literatura ni de mi. Filant més prim,
ara que tinc la memòria enjogassada, he de corregir una dada i admetre
que Cullerots sí que va obtenir un reconeixement, concretament un
accèsit dins els Premis Baix Camp per a joves escriptors del 2009 (heus
ací la prova documental del guardó tarragoní:
http://reusdigital.cat/noticies/reus-ple-de-poesia). Llavors naix el
dubte de saber si una obra pot abastar un premi, o una menció, fins i
tot sent infumable. La inquietud d’esbrinar si el responsable és qui
l’escriu o qui la guardona (amb tots els respectes, <i>pour l'amour de dieu</i>,
pel que fa al jurat català d'aquell guardó). I la lliçó, que té sempre
un pòsit d’autocrítica tan sana com insalubre, de perseverar en l’ofici
per tal d’esmenar els errors del passat: el mateix passat que un mateix
volia rememorar per tal de bastir la gran obra sentimental d’un mateix.
Una fita complicada. Un afer complex, tant com una autofel·lació: el
cobejat estira-i-arronsa entre l’aparell genital i l’espinada. La
contorsió impossible, però factible, de dues estructures corbes per tal
d’abastar el màxim plaer amb la mínima intervenció de recursos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sense obviar la malaurada experiència de <i>Cullerots</i>
i admetent que en la disciplina de l’autofel·lació tampoc n’estic molt
tret, vaig optar per un exercici novament endogàmic que espigolava,
entre les deixalles dels capítols, l’esperit primigeni de la novel·la.
El relat resultant, que no vaig concloure mai, s’anomenava <i>#Una pàtria petita</i>
i contenia, no sabré mai el perquè, un quadradet a l’encapçalament.
Pels volts de 2009, Twitter encara no existia i sempre he interpretat
aquesta tria accidental com una prova fefaent de la meua vidència
potencial. Abans que existiren les xarxes socials, doncs, ja vaig
inventar un hashtag que dormitava dins el disc dur d’un Pentium III
d’arranc rogallós. El més curiós de l’esborrany és que a penes contenia
unes poques línies rescatades del dissortat <i>Cullerots</i>. Possiblement, la part més versemblant o autobiogràfica:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Quan
tenia quatre anys, creia que Espanya era el meu poble, Ondara, perquè a
les monedes de vint duros hi havia l’emblema d’una nació que em
semblava tan abstracta aleshores com ara. Ma casa i l’escola distaven
quatre passes. Entremig, un camp de futbol sense gespa i un camp
d’oliveres moribundes, a punt de ser assolat... </i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8W9qfHhaD0X2XT2GxosyPHf5nkyoNEW0JquvVx6_Tj8CSrELA_FFpJ2MXDP0n3Gs3euco3ak5aNzMjT7I0Npmb98mfJmATf02NTqpnkiEwOpBMzfv6TCvDqk9na6DmzPJhxAXS6XDfj8/s1600/moneda-peseta-U101108502772qD--620x349%2540abc.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="349" data-original-width="620" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8W9qfHhaD0X2XT2GxosyPHf5nkyoNEW0JquvVx6_Tj8CSrELA_FFpJ2MXDP0n3Gs3euco3ak5aNzMjT7I0Npmb98mfJmATf02NTqpnkiEwOpBMzfv6TCvDqk9na6DmzPJhxAXS6XDfj8/s400/moneda-peseta-U101108502772qD--620x349%2540abc.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La moneda de vint duros: el BitCoin de la meua infància</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "times new roman";">
</span></i></span></span></span></span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
El
paràgraf insistia en una descripció melangiosa del meu ecosistema
infantil i no renunciava a la contextualització amb el present tot i que
la incertesa sobre el desenvolupament vertebral de la història propicià
l’abandonament del manuscrit. Fins al dia de hui, però. Desempallegat
de tot dubte existencial, fins i tot de tot dubte a seques, ara sé que
la pàtria petita que pretenia capturar en aquell esbós incomplet és la
mateixa pàtria petita que he volgut intuir en aquesta nova aproximació
al relat original. Només canvia l’escriptor, que ha envellit tan poc com
el país que habita, i que no té encara clar si abordar el propi
testimoni literari és l’única estratègia vàlida per escriure el país de
manera coherent i objectiva. No sé si el meu país és tan petit com el de
Llach, però almenys sé que la pàtria que conté és un embrió malcriat
que mai no gosa desemperesir-se. Es contorba capciós, vanitós, en el seu
sepulcre amniòtic, alié als cicles gestacionals i a les inclemències
veïnals. No li importa que el destorbe amb el llapis, ni tampoc amb el
bolígraf. S’ha quedat a viure dins la seua història. Un conte que es diu
<i>#Una pàtria petita</i>.</div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-51673955655400793172018-01-04T14:23:00.001+01:002018-01-04T15:05:56.538+01:00Carta als Reis Mags d'Orient 2018<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-_B-mGYJYcqWie3ubMCoW-4QOPmUJGhUb899ShzP6_hUg7TG0p2LWePocfUdji4Nh4r9mvI8bG2XJUlMfE_GnIrxSZRjRuX8crdvRWiAM8rGh5pA0WC7ZoB4wgdLkVdvXdNCX-AYUYJA/s1600/GettyImages-138173040-57c748203df78c71b61c40e8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="464" data-original-width="768" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-_B-mGYJYcqWie3ubMCoW-4QOPmUJGhUb899ShzP6_hUg7TG0p2LWePocfUdji4Nh4r9mvI8bG2XJUlMfE_GnIrxSZRjRuX8crdvRWiAM8rGh5pA0WC7ZoB4wgdLkVdvXdNCX-AYUYJA/s400/GettyImages-138173040-57c748203df78c71b61c40e8.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
I arriba un any més i doblegues el calendari per encetar-ne un de nou i comprovar que et costa més mantindre un blog que la teua dignitat com a poble. Bo, ambdues circumstàncies són complicades tot i que la llibertat del règim blogaire és un psalm que m'agrada entonar per tal de recordar-me que no tot està perdut, ni tan sols els blogs que esdevenen fills bords o fins i tot no reconeguts. Malgrat l'orfandat, els meus calcetins saben que me'ls estime i que no deixaré mai de desparellar-los. Valga aquesta primera entrada de l'any com a recordatori de tal fe, així com de felicitació per a totes i tots els que em seguiu. Vos vull desitjar bon any i bons auguris a través de la meua tradicional carta a ses majestats. Un document que passe a desplegar amb l'ànim que els siguen concedides aquestes gratificacions a aquells i aquelles que s'ho han guanyat a pols durant l'any. Com bé sabeu, sóc altruista de mena i no demane mai res per a mi. La bonhomia guia les meues accions i les meues peticions per tal que vostés, senyors reis, les facen arribar a qui pertoca.</div>
<br />
<b>1. Per a Inés Arrimadas: la recu</b><b>p</b><b>eració del realit</b><b>y</b><b> </b><b>p</b><b>ioner es</b><b>p</b><b>an</b><b>y</b><b>ol <i>Reina </i></b><i><b>p</b></i><b><i>or un dia</i></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/6asI34WteaE/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/6asI34WteaE?feature=player_embedded" width="320"></iframe> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Tenint en compte l'interès general per la recuperació de la normalitat constitucional, caldria fer una mirada enrere per ressuscitar un dels primers reality de la història de la televisió espanyola. Seria un encert millorar el format i donar-li protagonisme –en l'estil del que Mediaset ha fet amb <i>Las Campos</i>– a la senyoreta Arrimadas arran del seu fulgurant triomf electoral a les últimes eleccions catalanes. Seria interessant veure la seua desimboltura sota les regnes del propi regnat. Val, la putada és que l'estat d'excepció monàrquic només duraria un dia i s'hauria d'esprémer cada minut al màxim –podria cronometrar-se quantes estelades seria capaç de cremar en una única jornada i després convalidar-ho amb vals descompte–, com el xiquet-robot de <i>Minority Report</i> o la clàssica Ventafocs i la imminència de la mitjanit. Tant se val, l'Arrimadas, com tota Espanya, és molt Ventafocs: penseu que tard o d'hora, tot acaba sent una immensa carabassa, en color, fons i forma.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>2. </b><b>Als directius de RTVE i a la </b><b>p</b><b>roductora de <i>Masterchef </i></b><i><b>J</b></i><b><i>unior</i> ex-ae</b><b>q</b><b>uo</b><b>,</b><b> la Declaració Internacional dels Drets del Xi</b><b>q</b><b>uet emmarcada en </b><b>p</b><b>unt de creu</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxLXgsyM9Uudk5PC3Mv7zTRpNYkUUUdudq8n1g2q3R4libiResXAIadS-8O3ezTxsfl_O-02d6G2SphnM2VmLMcDGhIeHM2-hv0wSAT-B9JyfMCUSAVS-eVe9W1iVNrwjNQTe4NBC8jyU/s1600/Dercho+de+los+nin%25CC%2583os.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1016" data-original-width="1600" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxLXgsyM9Uudk5PC3Mv7zTRpNYkUUUdudq8n1g2q3R4libiResXAIadS-8O3ezTxsfl_O-02d6G2SphnM2VmLMcDGhIeHM2-hv0wSAT-B9JyfMCUSAVS-eVe9W1iVNrwjNQTe4NBC8jyU/s400/Dercho+de+los+nin%25CC%2583os.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Val que el Nadal ho admet tot i la tele nadalenca, més encara. Tot i amb això, aprofitar les vacances festives per emetre l'enèsima edició del concurs gastronòmic (?¿) infantil és una barrabassada que no hauria de permetre's una televisió pública. En primer lloc perquè no sé on queda el criteri ètic de posicionar en horari de màxima audiència uns pobres xiquets que hauran de passar un estrés que no es correspon ni amb l'edat ni amb la graella habitual de la programació de la cadena estatal. En segon terme, per la gratuïtat de prolongar una fórmula televisiva que no calça amb l'imaginari infantil. Recriminació? Eliminació? Expulsió? Espere que en llegir la declaració completa dels drets del menor, els senyors directius de RTVE entenguen que es poden fer programes de televisió més constructius i moralment sostenibles que la puta merda de <i>Masterchef Junior.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>3. </b><b>Als </b><b>p</b><b>ares dels xi</b><b>q</b><b>uets </b><b>q</b><b>ue van a</b><b> <i>Masterchef </i></b><i><b>J</b></i><b><i>unior</i></b><b>: una setmana <i>tot-inclòs</i> a Guantánamo o als camps de </b><b>treball de Corea del Nord (se</b><b>g</b><b>ons dis</b><b>p</b><b>onibilitat i ordre de reserva)</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZwUbT0nEeDazZcP1Z692gvDKk_w9odMhmpdglM5sDOhlLZekuRGn5Ji2amQaKMYNVhYvWKG0LkWAUQYsI_MKOB3cZNClYuieCzIVD-4SHQ2bFNkGGdDo7YkycdI0WrMwxnHpiDQy0M7I/s1600/hqdefault.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="480" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZwUbT0nEeDazZcP1Z692gvDKk_w9odMhmpdglM5sDOhlLZekuRGn5Ji2amQaKMYNVhYvWKG0LkWAUQYsI_MKOB3cZNClYuieCzIVD-4SHQ2bFNkGGdDo7YkycdI0WrMwxnHpiDQy0M7I/s400/hqdefault.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Quan fins fa ben poc es qüestionava que les parelles homosexuals pogueren adoptar o tindre fills per qualsevol via <i>atesa-la-dubtosa-consistència-vertebradora-i-moral-del-nucli-familiar</i>, cap jutge o legislador tenia en compte que hi ha parelles heterosexuals –o, diguem-ho d'una altra manera: famílies <i>tradicionals, </i>encara que tampoc és l'adjectiu encertat– que viuen de presentar els fills compulsivament a concursos repulsius on els infants són carnassa segmentada segons el criteri de l'audiència. Em sembla que un pare o una mare que permet mercantilitzar el seu fill d'una manera tan salvatge no està exercint la seua tasca de tutor, sinó de mer mercader o proxeneta mediàtic. A aquest tipus de pares caldria enviar-los a la base cubana o als camps de Pyongyang, encara que fóra una setmaneta, per tal que superaren la mateixa experiència que malviuen els seus fills davant la càmera. Tal vegada, el tràngol exerciria la porga. Mentrestant, no sé si em fan més por els pares d'aquestes criatures o els espectadors d'un programa on xiquetes de nou anys són titllades de fracassades. Quin entreteniment hi ha en veure plorar un xiquet? Necessite una o dues reencarnacions més per entendre-ho.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>4. </b><b>Per a Mariano Ra</b><b>j</b><b>o</b><b>y</b><b>,</b><b> un Alfa 155</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaqPWVF-yyr28NtLfXzMe14qW-mrYDaszavNJvOeI2CLKmgcYPVq65bmAhCqqrF6F8YnmKJhiYWcMu7dxTFqVB59tj8xp_BeTYgKPST9Gwyq136NK1miwbGK6A2YA3ACba8GKLQT_lA9o/s1600/1200px-Alfa_155_WB_crop.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="1200" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhaqPWVF-yyr28NtLfXzMe14qW-mrYDaszavNJvOeI2CLKmgcYPVq65bmAhCqqrF6F8YnmKJhiYWcMu7dxTFqVB59tj8xp_BeTYgKPST9Gwyq136NK1miwbGK6A2YA3ACba8GKLQT_lA9o/s400/1200px-Alfa_155_WB_crop.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El president d'un país tan gran necessita un cotxe propi per fer tots aquells desplaçaments que l'agenda quotidiana de xòfers i compromisos no li permet. Conéixer l'Estat que governa seria convenient, així com la mateixa Constitució de 1978 que defén a capa i espasa sempre que no es tracte de temes bancaris: si es tracta de malcriar la banca espanyola –eixa sí que guanya sempre, i no la del Monopoly–, la Constitució es pot canviar amb un sol SMS. En canvi, quan la Constitució parla de llengües oficials –és veritat que n'hi ha quatre a l'Estat espanyol?– i nacionalitats històriques, la cosa es complica i cal posar en marxa un mecanisme de manipulació i apropiació del mateix document que suposadament es defenia. L'Alfa 155 seria el vehicle ideal per a un polític que també és antic, clàssic i fins i tot conservador. Un president que invoca alhora l'esmentada xifra, 155, quan ni tan sols s'havia optat pel diàleg. El resultat ens situa en el mapa automobilístic estatal de sempre: un parc mòbil envellit, contaminant,<i> car</i>rincló i amb poques perspectives de progrés i aerodinamisme.</div>
<u><b></b></u><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>5. </b><b>Per a Gabriel Rufián</b><b>, </b><b>la tarifa </b><b>p</b><b>lana d'un a</b><b>g</b><b>ent de Holl</b><b><i>y</i></b><b>wood</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1DGS-EQWc-Ee9kVGcxIKtvAx1P5zW8C2myFHCU_PEifmjlSamY0cFmyPjiWgW8SjVDo9_ZbvHNGS0gd6IPZH4l4NW7pctNpvFJrgroZWeleud6-4hRXSUnyPdhKXJR3wGGSiAftW7890/s1600/la-cataluna-de-gabriel-rufian-que-quiere-ser-independiente.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1DGS-EQWc-Ee9kVGcxIKtvAx1P5zW8C2myFHCU_PEifmjlSamY0cFmyPjiWgW8SjVDo9_ZbvHNGS0gd6IPZH4l4NW7pctNpvFJrgroZWeleud6-4hRXSUnyPdhKXJR3wGGSiAftW7890/s400/la-cataluna-de-gabriel-rufian-que-quiere-ser-independiente.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Independentment d'estar d'acord o no amb la seua intensa línia discursiva, he de dir que la retòrica del senyor Rufián no s'adiu al Parlament espanyol; és a dir, que hi ha una espectacularitat, una modulació en grans sentències com <i>Senyor Rajoy, quite sus sucias manos de Catalunya</i> que em retrotrau als grans westerns o a qualsevol adscripció dels gèneres solemnes. En aquest sentit, Rufián marca una fita massa alta en el perfil d'ERC i crec que podria ser el perfecte vilà en properes temporades de <i>The Walking Dead</i>, per posar sols un exemple. A més, és guapo i té eixe puntet fanfarró i perdonavides –alhora l'antídot idoni contra el macarró-king Rafael Hernando, amb qui conforma el ying-yang de la polarització extrema– que queda bé en qualsevol quadre de crispació crònica. Per la qual cosa, com que en la política catalana hi ha una tendència a canviar de primeres figures massa prompte –crec que en la CUP reemplacen portaveus cada sis hores, com quan estàs amb la dosi de Frenadols–, una bona opció per al senyor Rufián seria contractar un agent per tal que el promocionara allà on no el coneixen. Crec que té vena dramàtica, per la qual cosa vull que aquesta menció-regal siga considerada també com a carta de recomanació per als directors de càsting.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>6. </b><b>Per a la reina Letizia Ortiz</b><b>, un tràiler de Nutella</b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjav74PPxmWcFayvF4-dNowghvnUyYHjQ-dskexWEvLohdItYanYZZ0kmLUQp-QRpmtlZ1Sfnnl8Ks2qwS0J4ruoA7v03gg_sJAxSnuODc5XOKiL9mN21oahlTic-l3bZbz_FOWJcpDQV0/s1600/img_7417.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1136" data-original-width="640" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjav74PPxmWcFayvF4-dNowghvnUyYHjQ-dskexWEvLohdItYanYZZ0kmLUQp-QRpmtlZ1Sfnnl8Ks2qwS0J4ruoA7v03gg_sJAxSnuODc5XOKiL9mN21oahlTic-l3bZbz_FOWJcpDQV0/s640/img_7417.png" width="360" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<u><b><br /></b></u></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
No m'agrada la monarquia en general, però de la família monàrquica espanyola em fa especialment nosa la reina Letizia. Tal com canten Les Bistecs: <i>Siempre está tan mareada / No me come nada</i>. Efectivament, he de dir que desconfie de la gent excessivament prima, però en el seu cas el que realment m'espanta és la rectitud i seriositat d'algú que no ha nascut reial, sinó que ha evolucionat de periodista a reina tal com fan els Pokémon. Clar i ras: aquesta xica necessita una dotzena de cassoles d'arròs al forn i un bidó de sèrum d'arrop i talladetes per a tornar mínimament a unes constants vitals compatibles amb l'existència física. Mentrestant, espere que ses majestats li facen arribar el format més gran possible de Nutella que hi haja en el mercat. El greix de palma tot ho cura, tret de les selves que devora per a ser produït. Al cap i a la fi, sent reina no li fan profit ni les calories, ni les <i>acaloraes</i>. És el que té l'estrat celestial de la classe excelsa.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b>7. </b><b>Per a cúpula d'ÀpuntMedia</b><b>, una cabassada de ginseng, multivitamines i geleia reial </b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRdBZuoEoLO29Qq_57I7MtP4C9HBqFWlCN3QkmjCZfkt3bbCej6NayUJ74ScEKDxyT98JTPn906C_hGFsMwr_mPZTKszQoLRkCwlafNSD4U3SeWySwzOW-fPYsA-ZKISEzcZFZEuYQ89U/s1600/P201102121418482740121232.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="287" data-original-width="400" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRdBZuoEoLO29Qq_57I7MtP4C9HBqFWlCN3QkmjCZfkt3bbCej6NayUJ74ScEKDxyT98JTPn906C_hGFsMwr_mPZTKszQoLRkCwlafNSD4U3SeWySwzOW-fPYsA-ZKISEzcZFZEuYQ89U/s400/P201102121418482740121232.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I el darrer regal és un amistós esperó per als companys que estan engegant la nova televisió pública valenciana. Necessitem ja la nostra televisió pública en la nostra llengua. Necessitem veure cares noves i necessitem oxigenar l'ecosistema mediàtic valencià per tal de pal·liar el dèficit estructural de mitjans de comunicació que patim històricament. La gesta és complexa i agosarada, però cal espavilar-nos perquè si existeix un relat del canvi, l'hem de poder i saber narrar tal com toca i, sobretot, a temps. Per això, a més de l'ànim, us envie una cabassada de ginseng –el de la foto, però més gran–, un palet de multivitamines i poalades senceres de geleia reial. I endavant!</div>
<b></b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
I bo, espere que les meues pregàries siguen ateses i puntuals en la nit de divendres. Que tingueu bons reis, reixos i no esmente les reixes perquè ja les coneixen qui han passat les festes darrere d'elles, a l'espera d'un sentit comú que no arriba mai enjorn. Jo recorde redactar la carta als reis amb una barreja de descreença i inquietud. No m'agradaven les joguines de moda i supose que ses majestats ho tenien difícil per satisfer les meues demandes estrafolàries. Tant de temps després, no m'estaré de demanar coses tan enrevessades com les que demanava aleshores. Ser educat i previsible és absolutament tediós. I en un món tan entremaliat, ja no paga la pena l'excés de correcció. Que sigueu feliços, o almenys trobeu adjectius potencialment compatibles, en aquest 2018 que a penes despunta. Bon any, amigues i amics. <u><b><br /></b></u></div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-9170130907321001682017-09-27T20:38:00.001+02:002017-09-28T12:16:28.471+02:00Diari de viatge: Com visitar Nova York sense arruïnar-se, estresar-se o engreixar cinc quilos<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6X6Z4eqSsIDr8K_z4SBmQ94qV4zs_U8zvtNsaby7oUCBhE7og5Rfr0a63U_sWHmxqLKjHd1uSHmpGKhAZtylS-MAThOC0HUQMeh7ipSE1bmkEORMmVZ4Ws4B0Wou0aNefWG81YcZEc5U/s1600/Viatge+USA+031.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6X6Z4eqSsIDr8K_z4SBmQ94qV4zs_U8zvtNsaby7oUCBhE7og5Rfr0a63U_sWHmxqLKjHd1uSHmpGKhAZtylS-MAThOC0HUQMeh7ipSE1bmkEORMmVZ4Ws4B0Wou0aNefWG81YcZEc5U/s400/Viatge+USA+031.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El sud de Manhattan, des d'Ellis Island</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Just quatre mesos després de la meua estada als EEUU, reprenc els diaris de viatge amb l'ànim d'ordenar principalment i mental el desgavell de fotos que vaig fer amb el mòbil després que Iberia ens extraviara la maleta on dúiem facturada la càmera. Una entrada que naix també amb la intenció d'ordenar el gruix de vivències i sensacions que s'experimenten quan es fan les Amèriques amb la il·lusió primerenca d'aquell que ha escodrinyat desenes de fòrums per documentar-se de cara al viatge. En aquest sentit, he escrit aquest post després de comprovar amb fastigosa redundància (i sobretot en referència als viatges a Amèrica) el gran nombre de blogs de viatges patrocinats que converteixen la informació en màrqueting i les recomanacions en <i>royalties</i>. Advertisc, per tant, <i>a priori</i>, que aquest diari és una crònica personal on no trobareu cap enllaç subratllat ni cap indirecta comercial. És més: es tracta d'un modest manifest on desmitifique, a través de l'experiència personal, que la ciutat que mai dorm no és tan cara i inaccessible com solen descriure les guies. Nova York és un ésser viu, un animal urbà de primer ordre que no s'assembla a cap altra ciutat i que mereix una visita tranquil·la i reposada, als antípodes de l'estrés i agitació que sotmeten la metròpoli dia i nit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCFIt9UBhgvxtxOF_yY2Q0TvvtQunmZjfRNq3sJVIMLyMGYRVoTjVtSyP7p7HwwJJKrb6KBBAJVdfiDAwN9Re9wt0J9DR2LZs32qZc-L9NbDhZCttAlAdm2Q9UmflL62h2ZjxeDANN500/s1600/Viatge+USA+011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCFIt9UBhgvxtxOF_yY2Q0TvvtQunmZjfRNq3sJVIMLyMGYRVoTjVtSyP7p7HwwJJKrb6KBBAJVdfiDAwN9Re9wt0J9DR2LZs32qZc-L9NbDhZCttAlAdm2Q9UmflL62h2ZjxeDANN500/s400/Viatge+USA+011.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Times Square, en una primera ullada</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Per això, entre d'altres coses, he titulat l'entrada amb un nom tan il·lustratiu. I és que és totalment cert: no cal arruïnar-se per viatjar a aquesta trafegosa capital mundial on cada racó és una troballa i cada barri, un nou món per descobrir. Com que paga la pena preparar l'estada amb temps, el vol és una de les despeses més ressenyables. Podeu emprar els cercadors de vols per delimitar la combinació més econòmica tot i que hi ha consells que mai fallen: els mesos d'estiu i les dates nadalenques són cares sempre, mentre que els mesos d'hivern són prou barats. Això sí, viatjar en gener, febrer o fins i tot març pot aigualir l'estada si hi ha neu, per la qual cosa la millor opció són mesos com abril, maig, setembre o octubre durant els quals, a més de bon temps, trobareu tarifes més baixes. L'antelació en la reserva és igualment fonamental. No debades, el meu vol (València-Madrid-Nova York) entre el 27 de maig i l'11 de juny de 2017 el vaig comprar l'octubre de 2016 en ensopegar amb un preu immillorable: 340€. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAbl31RstscJiCwWvpskukBXxa5cFUOZL4-78Z05yS2G6m4bRA-OH5fbAVMnVPGRd_XqGiayYljcLM2OSQjl7WMO-6KTpTTlFD4kDc6xO9ab-xjgu8q7KhIPa5wNod54FZo4FS5dix4FM/s1600/Viatge+USA+003.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAbl31RstscJiCwWvpskukBXxa5cFUOZL4-78Z05yS2G6m4bRA-OH5fbAVMnVPGRd_XqGiayYljcLM2OSQjl7WMO-6KTpTTlFD4kDc6xO9ab-xjgu8q7KhIPa5wNod54FZo4FS5dix4FM/s400/Viatge+USA+003.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En el vol d'anada, Madrid-JFK</td></tr>
</tbody></table>
<br />
El següent pas bàsic és el de l'allotjament. Reconec que molts amics s'han decidit per allotjar-se dins del mateix Manhattan, però s'ha de recordar que la qualitat dels hotels no pot comparar-se als estàndards europeus, sobretot quant a preu. Una habitació sense bany privat pot arribar als dos-cents dòlars per nit, per la qual cosa cal plantejar-se quin pressupost tenim i fins on podem o no arribar. La localització és fonamental per a no desbaratar el pressupost, així que una opció com New Jersey, a l'altre costat del riu Hudson, és una bona opció, tal com vam fer nosaltres. Pràcticament tots els blogs recomanen Queens o Brooklyn com a destinació idònia, però cal dir que el PATH connecta els dos comtats en deu minuts i que a New Jersey el preu dels apartaments i hotels és notablement inferior al dels populars barris novaiorquesos. Com podeu veure a les fotos, les cases tenen el seu punt Amityville, però paga la pena l'experiència. No estava inclòs el desdejuni, però hi ha a prop abellidors Delis on desdejunar per quatre xavos infinitat de calories. <br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7zksu032VjiaxF1j4O7E9vBGJPYgM3oqizUGV5HL3zl_xOsTYBBN4I5HWrR6l7OKJGfCphCEd5T7B3H5Px16QDHsmVRFkBXgF-RwFpnzsPX-7Sw8WuvJVPOK25Iiwt7vzcBUvt-CSmVk/s1600/Viatge+USA+006.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7zksu032VjiaxF1j4O7E9vBGJPYgM3oqizUGV5HL3zl_xOsTYBBN4I5HWrR6l7OKJGfCphCEd5T7B3H5Px16QDHsmVRFkBXgF-RwFpnzsPX-7Sw8WuvJVPOK25Iiwt7vzcBUvt-CSmVk/s400/Viatge+USA+006.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sí, té el seu punt Hitchcock: l'arquitectura de la regió no pot negar el llegat del nord d'Europa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2oL0cNOPhyW8z5UXaMnq38HfHPpmk7tJ_cL4m8msIuK8oNNBjEpC0dzTc8-FvfzmQ7p6AJCfo-W9HUH0375VoPoQq7MZNkn2-7RsJ7qFLKp2cGFo9YBDO5aBvje_L_NVIdO4Gdp9zo7Y/s1600/Viatge+USA+013.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2oL0cNOPhyW8z5UXaMnq38HfHPpmk7tJ_cL4m8msIuK8oNNBjEpC0dzTc8-FvfzmQ7p6AJCfo-W9HUH0375VoPoQq7MZNkn2-7RsJ7qFLKp2cGFo9YBDO5aBvje_L_NVIdO4Gdp9zo7Y/s400/Viatge+USA+013.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'escala de fusta de l'apartament, tot un xerric a cada passa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbcSooVA0-iAqWx7Wy6HZzdJi95lN4t2T0nGOx48r_dmeNrC43MWlO_FHavttbiHFeep6zid7IJIHftwzSEgE14-IxtHfQzcfKgA0PLMElYykWfwaPtDtckTomWNhtr9EXnh02lB4Uo2E/s1600/Viatge+USA+015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbcSooVA0-iAqWx7Wy6HZzdJi95lN4t2T0nGOx48r_dmeNrC43MWlO_FHavttbiHFeep6zid7IJIHftwzSEgE14-IxtHfQzcfKgA0PLMElYykWfwaPtDtckTomWNhtr9EXnh02lB4Uo2E/s400/Viatge+USA+015.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els Delis, tot un descobriment: entre el forn i el bar de poble, o la tendeta de barri</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Encetar l'aventura de corredisses per la ciutat és un capítol memorable on una vegada més voldria ensorrar els <i>must</i> en què es basen les tradicionals guies de Nova York. Ja siga més o menys iconoclasta el viatger, oblideu els itineraris normatius i les cites ineludibles. Si no vos interessa la història de la immigració, no és necessari comprar l'excursió a Ellis Island i a l'Estàtua de la Llibertat ja que el ferry a Staten Island fa gratuïtament el mateix recorregut i podeu contemplar el monument durant la singladura. Per a mi, en canvi, era una primera parada imprescindible, sobretot després de treballar la matèria durant la redacció d'<i>Ondara a Broadway: l'excepcionalitat de Trini Reyes</i>. El museu de l'illa d'Ellis, per tant, és una magistral museïtzació d'un espai mític dins la història estatunidenca. Comprendre la immigració com a fenomen cultural i icònic, sota l'ombra de l'estàtua que els nouvinguts contemplaven des dels respectius vaixells durant el primer terç del passat segle, és una experiència recomanable que mereix un matí o vesprada completa.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh48oce-ObMy-Z8Y3H9SEqikLVeEhFI9Yyqoy_tR5Im-lyCFIscnqK0k75iaCrtU-Kny_0mNGNYcJ507j7ntYoL7dsXqNywKfF_o7WzIybnd3Hqr5TojoPjbQOwR7QZeXezKmfm6cGx1cI/s1600/Viatge+USA+026.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh48oce-ObMy-Z8Y3H9SEqikLVeEhFI9Yyqoy_tR5Im-lyCFIscnqK0k75iaCrtU-Kny_0mNGNYcJ507j7ntYoL7dsXqNywKfF_o7WzIybnd3Hqr5TojoPjbQOwR7QZeXezKmfm6cGx1cI/s400/Viatge+USA+026.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'entrada al Museu de la Immigració</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYYyujN9j-dz3qPL5amc9rCxgdSl_ul4pZonw4XfhOM1fIvNpS0aqm5YinIvskj5FdYIQbHmm00rfnagqmH5Yr7AXp6u8xpF2KVufTRfYyrKDwPubnAwQNLtw57emTGLI-UDgxlRrXEEw/s1600/Viatge+USA+025.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYYyujN9j-dz3qPL5amc9rCxgdSl_ul4pZonw4XfhOM1fIvNpS0aqm5YinIvskj5FdYIQbHmm00rfnagqmH5Yr7AXp6u8xpF2KVufTRfYyrKDwPubnAwQNLtw57emTGLI-UDgxlRrXEEw/s400/Viatge+USA+025.jpg" width="300" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Ben a prop de Battery Park, al moll del qual salpen els vaixells cap a Ellis Island, hi ha el World Trade Center amb el funest record dels atemptats de l'11S i el buit monumental que evoca l'absència de les torres bessones. Dos clots esfereïdors que compten amb la terminal de comunicacions de la Zona Zero: The Oculus, obra de Santiago Calatrava, és una catedral galàctica que commemora el dol de l'atemptat a través de l'arquitectura nívia d'un ventre de balena tan solemne com silenciós.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGlZu7O-iGPfuPaw7V0sazpX5xPhTSUCfBXcxxs6iLVbLu4DkxuZgfVDnbfVzmnY5-2-hvff129VSSNOVHn1lL5M3IZ9sb1yuAHOwTNN-FR38uhNBt26WlG99pewGdNwLm0aGYsnB_OVA/s1600/Viatge+USA+028.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGlZu7O-iGPfuPaw7V0sazpX5xPhTSUCfBXcxxs6iLVbLu4DkxuZgfVDnbfVzmnY5-2-hvff129VSSNOVHn1lL5M3IZ9sb1yuAHOwTNN-FR38uhNBt26WlG99pewGdNwLm0aGYsnB_OVA/s400/Viatge+USA+028.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A primera hora de diumenge, poca gent per The Oculus</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGSlZSNqpPzYeXAODGEeraUXkRRgUlq35IIszTyNBCLYdeajvWoOy7G8FFHvaPjAkgnxfyFemUUXJ2GGjaes5P63W2XUw7aoKxv8__JwMdiMdCn67hY1MyANAH6_HKyzLNKFa-9f9PWZo/s1600/Viatge+USA+024.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGSlZSNqpPzYeXAODGEeraUXkRRgUlq35IIszTyNBCLYdeajvWoOy7G8FFHvaPjAkgnxfyFemUUXJ2GGjaes5P63W2XUw7aoKxv8__JwMdiMdCn67hY1MyANAH6_HKyzLNKFa-9f9PWZo/s400/Viatge+USA+024.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYkFX6cF75_YEPVGgNcNRN9n_eSgHnyr_Uo0t6pLu2vGOJn6V_3FIQo6qsSvlrZZnaJVwOy5ls5rNOw0iyjwdxX6rF-YHNk8_V-eQhBDeBE4U3E6cHQFwVujBOY1Fg8UjKDSiO5exuypg/s1600/Viatge+USA+027.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYkFX6cF75_YEPVGgNcNRN9n_eSgHnyr_Uo0t6pLu2vGOJn6V_3FIQo6qsSvlrZZnaJVwOy5ls5rNOw0iyjwdxX6rF-YHNk8_V-eQhBDeBE4U3E6cHQFwVujBOY1Fg8UjKDSiO5exuypg/s400/Viatge+USA+027.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Amb tot, cal dir que la màgia de Manhattan són les passejades que ens condueixen cap a un barri o un altre depenent dels carrerons que ens agraden més. En aquest sentit, l'incentiu més recomanable és el de la sorpresa i, com ja he dit, la manca d'obligacions. Res de pujar a sis o set gratacels distints si realment l'única panoràmica privilegiada es la del Top of the Rock a Rockefeller Center. L'Empire State, per exemple, és bonic des de fora, però els 30 dòlars d'ascendir-lo poden ser excessius si tenim altres il·lusions dins l'agenda del dia. L'edifici Chrysler, per un altre costat, no sempre pot visitar-se. El cim del Rockefeller Center, en canvi, ens ofereix la visió de tot Manhattan i a més la postal de Central Park en l'extrem nord del mirador: una prova de foc per als que pateixen vertigen i temen assolir una altura considerable. Amb tot, una estampa màgica.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNv3DRmA6cUjg98Fbx9F7I-Hb27GRf0cRlJ3fv6s5VS8CZB3BU3i1uUhtmGqh6kBXVge7iYvZmhf-2_3npN2DCIldaVJZ2csWYtzta8xxcs5ts7mn7HB7OTMec3FCdky8whewLZyYotjM/s1600/942.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNv3DRmA6cUjg98Fbx9F7I-Hb27GRf0cRlJ3fv6s5VS8CZB3BU3i1uUhtmGqh6kBXVge7iYvZmhf-2_3npN2DCIldaVJZ2csWYtzta8xxcs5ts7mn7HB7OTMec3FCdky8whewLZyYotjM/s400/942.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La plaça de Rockefeller Center, recurrent escenari de mil i un films</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3uB_wigmT1Y8CiU0l8zWOasrghM61y_iQ6zaGYxw8fuY1ptjNANA-_WsIl8Jj__MR7_5qPcgEtbNA1htAOTDyPqykapThu5HY2ljNMz8mMi43kyg6GozjT9I5kN0ON4SrIawLY6HOOoI/s1600/948.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3uB_wigmT1Y8CiU0l8zWOasrghM61y_iQ6zaGYxw8fuY1ptjNANA-_WsIl8Jj__MR7_5qPcgEtbNA1htAOTDyPqykapThu5HY2ljNMz8mMi43kyg6GozjT9I5kN0ON4SrIawLY6HOOoI/s400/948.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhszjhLeFFb9mrDLl733ujf6mE0KCiIWxgi29f5VU5dXyjhZTwKug1ewSndVZ5QqWUuyfqJEgiayUiCv6a9QngpsbpnF2VHZx_ZgC3mnH2B26AhqB-nqPgnuuA6gV0Ahe00TreFZRAHSso/s1600/943.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhszjhLeFFb9mrDLl733ujf6mE0KCiIWxgi29f5VU5dXyjhZTwKug1ewSndVZ5QqWUuyfqJEgiayUiCv6a9QngpsbpnF2VHZx_ZgC3mnH2B26AhqB-nqPgnuuA6gV0Ahe00TreFZRAHSso/s400/943.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmTgf4N36MH3wcPU4kreXX0AbPRoUx13Oza78VzEJdZopC6X7ToQbS218B9K5PxO6Xd_jHTvHluSDskw7h0nefPqhGiIYOuKDJxMsc9hJPKUz12xa3iyKHc3Yj9pnqLRoy_oVe9ViIcr4/s1600/949.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmTgf4N36MH3wcPU4kreXX0AbPRoUx13Oza78VzEJdZopC6X7ToQbS218B9K5PxO6Xd_jHTvHluSDskw7h0nefPqhGiIYOuKDJxMsc9hJPKUz12xa3iyKHc3Yj9pnqLRoy_oVe9ViIcr4/s400/949.jpg" width="300" /></a></div>
<br />
Si des de la terrassa del Rockefeller Center ens sorprén la mida deCentral Park, molt més curiosa és la visita a una zona d'esbarjo que no resulta tan artificial com va ser la seua planificació inicial. No ens enganyem: l'hem visitada ja per la memòria cinèfila que prestigia cada racó i fins i tot cada banc del parc municipal més popular del globus.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfnzW8cWunCjS1_hMc0xKhwg41rS5FKOhcFUrqv85Jpnnq0RBlMI0hGjhuan185_sE4oJmC3_7bmDc5MNbyj5mN_erdAMysillCASvdBX8-DWo0naOYR4kDlTyfm0-oTfahtyZqRFAzLg/s1600/Viatge+USA+059.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfnzW8cWunCjS1_hMc0xKhwg41rS5FKOhcFUrqv85Jpnnq0RBlMI0hGjhuan185_sE4oJmC3_7bmDc5MNbyj5mN_erdAMysillCASvdBX8-DWo0naOYR4kDlTyfm0-oTfahtyZqRFAzLg/s400/Viatge+USA+059.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyEFZ6Yi8RfF6qoC4ZOJjbERi8O12tQaAa8SO_1hS3u2FFsna7_jm0PhsKa17AB2dKpPweVt_whfXJUjYrzi5jbZG9UMscPBTCQwKoGKs95KIIlrbH_dPOf-2Qarj0G5meDlVK7fzzEts/s1600/Viatge+USA+063.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyEFZ6Yi8RfF6qoC4ZOJjbERi8O12tQaAa8SO_1hS3u2FFsna7_jm0PhsKa17AB2dKpPweVt_whfXJUjYrzi5jbZG9UMscPBTCQwKoGKs95KIIlrbH_dPOf-2Qarj0G5meDlVK7fzzEts/s400/Viatge+USA+063.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Així mateix, tot i que les distàncies semblen curtes, no menyspreeu la qualitat d'un bon calcer. Es caminen molts més quilòmetres del que sembla i el millor és vestir roba d'esport i sabates lleugeres, com si anàreu a córrer. I és que, potser, correreu per no perdre el metro o no arribar tard a algun espectacle. Així que res de mudar-se o se'n penedireu tret de si voleu endiumenjar-se amb motiu d'una cita nocturna. Broadway mateix és una fàbrica de compromisos i, no debades, és molt difícil triar un musical o una obra dins la gran diversitat d'opcions. El més avantatjós és acudir a les oficines de TKT (n'hi ha tres repartides per Manhattan, però la cua de Times Square és mítica) per saber quins muntatges ofereixen descomptes i així improvisar agenda. Nosaltres ens vam decantar per un clàssic com <i>Chicago</i> i cal dir que el preu de l'entrada val cada cèntim que s'hi paga. Auditoris antics que romanen tal com van ser concebuts i construïts a principis del segle XX i repertoris de música en viu que no tenen res a veure amb els musicals enllaunats que ens venen a preu d'or i rendiment de franquícia.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIfLGopVaGkdFqaopXgzbl1eKDmmi5UrHEs4eiJdgfLcGA7tILtjjWHEdFqgfymX55pNmBol7jSbErkQ_Ap9ejeFLrEbALC5Nj4zQPK6QpdpjH9zYp0XNZv9t8eE-AYoxt-IB9LDdfuT0/s1600/963.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiIfLGopVaGkdFqaopXgzbl1eKDmmi5UrHEs4eiJdgfLcGA7tILtjjWHEdFqgfymX55pNmBol7jSbErkQ_Ap9ejeFLrEbALC5Nj4zQPK6QpdpjH9zYp0XNZv9t8eE-AYoxt-IB9LDdfuT0/s400/963.jpg" width="400" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTOUmYP9mgu6dwW22HI5sF6CV6eoHPKG0DuaRZCJH8vuY0FQAc6Y7cwdJEpSDeY2ZMdqJ5xk__wPIDs3HTzgadsS8peF7GrCfBZ6GTOrsoFigrR_3jZDlqbZ3uFbAAoYMdhsxp80vtQ9g/s1600/Viatge+USA+041.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgTOUmYP9mgu6dwW22HI5sF6CV6eoHPKG0DuaRZCJH8vuY0FQAc6Y7cwdJEpSDeY2ZMdqJ5xk__wPIDs3HTzgadsS8peF7GrCfBZ6GTOrsoFigrR_3jZDlqbZ3uFbAAoYMdhsxp80vtQ9g/s400/Viatge+USA+041.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Amb tot, tal com ja he dit, és el viatger agosarat que trepitja barris sense pressa aquell que descobrirà més estones de gaudi, ja siga a Tribeca, a Little Italy o a Chinatown. En una època de fervent debat sobre la massificació turística, és curiós comprovar com la Big Apple és capaç de digerir allaus de visitants atesa l'ampla planificació urbanística amb què es va desenvolupar la metròpoli. És recomanable, això sí, defugir alguns indrets en determinats moments, com ara el pont de Brooklyn en el seu trajecte elevat, intransitable durant el matí i molt més bonic si es contempla des de baix.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPeE2T1trSuOr-Ky3GbMo3DVFqBnJ6neDyaP41_hooFafYWZ8S_W4TaR1Kr2QW6ZBoTVlLBckdrTGzohhL2gIGBtAaZqCvTomePe6XvMLOfM6N7Md-quVbmG2MF-GQ4XbtJRzUj7Rledw/s1600/960.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPeE2T1trSuOr-Ky3GbMo3DVFqBnJ6neDyaP41_hooFafYWZ8S_W4TaR1Kr2QW6ZBoTVlLBckdrTGzohhL2gIGBtAaZqCvTomePe6XvMLOfM6N7Md-quVbmG2MF-GQ4XbtJRzUj7Rledw/s400/960.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'encant indescriptible de Chinatown o com encabir tot un país en un barri</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuaxN9yLHV3YTpDCYpr8pdVBsAaoRgYrbBeJxjEKYacbXtuLhltF0g8dpd7C1hVWuq1kyoknUvwaVuDjfww35YoBYCV4rfZDDy5VQAgOwStfSe3Iy5Djhvbsgrizpok5Htq6hjbdPwN3Y/s1600/Viatge+USA+072.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuaxN9yLHV3YTpDCYpr8pdVBsAaoRgYrbBeJxjEKYacbXtuLhltF0g8dpd7C1hVWuq1kyoknUvwaVuDjfww35YoBYCV4rfZDDy5VQAgOwStfSe3Iy5Djhvbsgrizpok5Htq6hjbdPwN3Y/s400/Viatge+USA+072.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Postals cinematogràfiques a dojo per a una ciutat que és cinema pur</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfAzixYoXunH672P02FPc5UveHlpv3SyM0XVqKKpZHjH0H-pUKUVv1Zx7Ec3wJGn-tFEBTJsudn3Z4wgpfa9L91_fnN6fcg3obEZi6QfXxglxH0hLhjRrZtY4vg1x578QCQAHMmZGjSyg/s1600/951.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfAzixYoXunH672P02FPc5UveHlpv3SyM0XVqKKpZHjH0H-pUKUVv1Zx7Ec3wJGn-tFEBTJsudn3Z4wgpfa9L91_fnN6fcg3obEZi6QfXxglxH0hLhjRrZtY4vg1x578QCQAHMmZGjSyg/s400/951.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'edifici Chrysler, el meu favorit, dins l'skyline novaiorqués</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3ONyRPcuIl79Sj0lNzjtkv22jvR4kmbn0iLSYcK9KK3s49hcLu2IpEHugnSWV3pkiAsx_MtLvEY5w_EenDzT3A9wTESoASKL_AU_BH75u5IhnP3omv-0duSV0u1hCjz46tgXLX-X9UYc/s1600/Viatge+USA+067.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3ONyRPcuIl79Sj0lNzjtkv22jvR4kmbn0iLSYcK9KK3s49hcLu2IpEHugnSWV3pkiAsx_MtLvEY5w_EenDzT3A9wTESoASKL_AU_BH75u5IhnP3omv-0duSV0u1hCjz46tgXLX-X9UYc/s400/Viatge+USA+067.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'estació de trens, també vista en infinitat de pel·lícules</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
A nivell gastronòmic, a més, el ventall d'opcions és inabraçable: ja siguen restaurants coreans, xinesos o brasilers, no hi ha excusa que limite la dieta al <i>fast food</i>. Les hamburgueses novaiorqueses tenen orientació gurmet per la qual cosa també poden incloure's en la dieta ocasional del viatger que cremarà més calories del que creu. D'altra banda, hi ha cadenes de menjar saludable que ofereixen per preus molt moderats productes de gran qualitat, des d'ensalades a llegums tot passant per fruita trossejada o sucs naturals. Em va agradar especialment la cadena <i>Chickpea</i> tot i que la llista és infinita i diversa, tal com els <i>foodtrucks</i> que amenitzen cada avinguda per tal d'oferir-nos qualsevol cosa.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMkAemWbvrIJ9_GFfrZKOU_H-hZlM9DOr7Se-HcwEUB2TCu1EQ0nmGSm9uIa1yFqrhiGx0yzN0oZ-8LyLjG3ViGLrEgH5_WSueoByUI8MeJLawpye0TdyRX8EKzu28r8YwvA3s0TRM988/s1600/Viatge+USA+019.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMkAemWbvrIJ9_GFfrZKOU_H-hZlM9DOr7Se-HcwEUB2TCu1EQ0nmGSm9uIa1yFqrhiGx0yzN0oZ-8LyLjG3ViGLrEgH5_WSueoByUI8MeJLawpye0TdyRX8EKzu28r8YwvA3s0TRM988/s400/Viatge+USA+019.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tot i que és molt difícil trobar begudes sense sucre, les hi ha, i són ben bones</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQFhe90ZiDqALGsX8bWmvCl6gyEfTztxWuedU9kkK63j7gH9KdM4KrNUvZeeIC0GgKKboH6V20TQkHXY5aq5T_CvY8ifbT95PmZPqgHMesAo0oD8CP1lrod8rhxxS9UuS2-gEfKi7ERKY/s1600/Viatge+USA+020.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQFhe90ZiDqALGsX8bWmvCl6gyEfTztxWuedU9kkK63j7gH9KdM4KrNUvZeeIC0GgKKboH6V20TQkHXY5aq5T_CvY8ifbT95PmZPqgHMesAo0oD8CP1lrod8rhxxS9UuS2-gEfKi7ERKY/s400/Viatge+USA+020.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les delícies que no poden obviar-se és la carn: de gran qualitat i d'exquisida presentació</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC8Kk6YqLC-TlN_jvBjx0lbrMh4Me7bZMd9VJT6BlGzhvFatSK84rtPdF38QwpjHPDhODcijyCb3ck8k41UZyNOcref59k4js5BSy0Zay4ISB7Q1zlcZSisclaNCh1ZbUV_dSaxiODR38/s1600/Viatge+USA+065.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjC8Kk6YqLC-TlN_jvBjx0lbrMh4Me7bZMd9VJT6BlGzhvFatSK84rtPdF38QwpjHPDhODcijyCb3ck8k41UZyNOcref59k4js5BSy0Zay4ISB7Q1zlcZSisclaNCh1ZbUV_dSaxiODR38/s400/Viatge+USA+065.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El sushi que vaig tastar, impecable i als antípodes d'aquell que se'ns serveix a casa nostra</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
En resum, una ciutat que no dorm, tal com el viatger que no té temps ni energies per poder veure-ho tot. Cal desterrar eixa idea quan un arriba a un lloc tan emblemàtic com aquest que és la prova de foc per assajar un model de turisme relaxat on no hi ha punts ineludibles, sinó racons infinits. És el resum d'una experiència que va culminar amb una vista nocturna des de New Jersey: l'skyline de la ciutat en l'enèsima representació de pampallugues que composen sobre la nit el somni de Nova York. Recorde el calfred de contemplar per primera vegada una postal tan vívida i saber-se'n part. Emoció. Bellesa. Un petit estremiment. Sí, senyor: a la percaça de sensacions com aquesta viatgem.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJm9t7kcOQhfVDG_zJ-3Z9hmzrJScO54TwElyWvE94c0kZa-zClCW5WTAU6jnf3ruFyPZFcjAFeegyAJD2-9GbQ-9ThTm4dISbsYClS_a0HOxzHYaKozW2DhnKr8q2yqEIAMdHWBu4ltI/s1600/976.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJm9t7kcOQhfVDG_zJ-3Z9hmzrJScO54TwElyWvE94c0kZa-zClCW5WTAU6jnf3ruFyPZFcjAFeegyAJD2-9GbQ-9ThTm4dISbsYClS_a0HOxzHYaKozW2DhnKr8q2yqEIAMdHWBu4ltI/s400/976.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-45031175487886263422017-05-06T12:04:00.002+02:002017-05-06T19:29:15.057+02:00Dues dècades de gratitud, rodatge i aprenentatge: Gràcies, Samuel<div style="text-align: justify;">
El passat dissabte 29 d'abril vaig tindre el plaer de presentar-li a l'escriptora Marta Sanz la seua darrera i experimental novel·la <i>Clavícula</i>. Un dietari fragmentari, disseminat, per mitjà del qual l'autora expressa la por a envellir, la por a emmalaltir, mentre respon també a la pregunta retòrica del motiu pel qual escriu. <i>Escribo de lo que me duele</i>, afirma. Una resposta brillant i clarificadora per a una pregunta que normalment m'ha inquietat. Per què i de què escric? En un any de nombroses efemèrides i estranyes coincidències vitals m'adone que he ensopegat, quasi sense saber-ho, amb una inesperada solució: escric pels que no estan, en nom d'aquells que ja no m'acompanyen. Com un ventríloc assedegat de paraules que no li pertoquen però que d'alguna manera ha de verbalitzar, constate en un any de peculiars i boniques catarsis que l'exercici d'escriure mai no és alié a la vida paral·lela que discorre al marge del paper.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
He de fer memòria. En el curs més intens de la meua vida, el ja extint COU de 1996-1997, que vaig cursar a l'Institut Chabàs de Dénia, l'escriptura ja havia marcat una línia decisiva en els meus interessos. Els meus primers contes havien estat guardonats durant cursos anteriors -són els relats que conformen la primera part de <i>Sis contes i una novel·la incerta</i>, el meu primer llibre- i aquella afició precoç prenia matisos cada vegada més ferms. Fou en aquell darrer curs de batxillerat quan vaig refermar la meua amistat amb Samuel Llorca Redondo, amb qui ja havia coincidit a primer de BUP, i que era l'únic xic de la classe, junt a mi, que cursava l'assignatura de Literatura Catalana. Un company que compartia afanys creatius i esportius i amb qui a poc a poc vaig estretir un lligam d'íntima confiança sobretot pel que fa a la gestació d'esbossos, idees i narracions diverses. Samuel escrivia poemes, assajos curts, era ciclista -no aficionat: la seua era una dedicació ja professional, amb importants reconeixements i classificacions- i adorava el rock dur i la bona música en general. No debades, intercanviàvem cassettes casolanes encara que els nostres gustos musicals no sempre coincidien. Ell adorava balades heavy com l'<i>Still loving you </i>dels Scorpions mentre jo vivia una època d'especial eclecticisme entre els èxits pop de Madonna i Abba i el rock èpic dels Smashing Pumpkins. Diferències estructurals que s'anivellaven quan compartíem textos i somnis tot sabent que amb dèsset anys tot està encara per fer, o per escriure. Probablement, la seua perseverança a l'hora de combinar el sacrifici esportiu amb la vena literària era un dels trets que més admirava d'ell. De fet, dins del corpus social de l'institut, Samuel era sense dubte un dels xics més populars i estimats, especialment pel sector femení, embadalit per aquells cabells rossos i ulls blaus. Al seu costat, però, un no podia evitar sentir-se més aneguet lleig del que en realitat era; empetitit, eclipsat, però al mateix temps protegit pel magnetisme d'un jove que era capaç de tot.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCUQpwYiqNia08BzY0VHMaGK8GAEsrPYrL6rhs7y0y3TDkq2r3uTwkMtPV0bVv7_OAriG7cG0TlJkn_VCPMMieindXAQBnf71V064k1iv6ykkYWcNgrH5AoBa8jv-KiYm80cQkxo5HrTA/s1600/IMG_20170505_151230.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCUQpwYiqNia08BzY0VHMaGK8GAEsrPYrL6rhs7y0y3TDkq2r3uTwkMtPV0bVv7_OAriG7cG0TlJkn_VCPMMieindXAQBnf71V064k1iv6ykkYWcNgrH5AoBa8jv-KiYm80cQkxo5HrTA/s400/IMG_20170505_151230.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Samuel Llorca Redondo</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Si faig una mirada enrere, no m'estaré de dir que la meua va ser una adolescència de merda. Una fòbia escolar congriada entre pors i angoixes, a més d'una depressió discontínua que abraçà des dels catorze fins als dèsset anys. Entremig, l'escriptura, la lectura, els videojocs, els còmics i totes aquelles aficions que feien de mi un <i>nerd </i>de manual; el <i>freak</i> que compensa per mitjà de l'imaginari personal tota una sèrie de deficiències socials que retraten un ésser en procés de construcció. Atesa la crítica conjuntura, cal dir que aquella dissortada escenografia adolescent es veié esguitada també pel frec del <i>bullying</i>; un entrebanc addicional que aigualí encara més els que suposadament han de ser els anys més feliços en la vida de cadascú. Així doncs, quan analitze el pas feixuc d'aquells anys agredolços, confirme que el recolzament, la valuosíssima presència i irrupció d'una presència com la de Samuel en la meua vida fou el que em salvà l'adolescència (que és alhora un eufemisme del que podria ser, i és, salvar-me la vida).<br />
<br />
Converses llargues. Deures. Dubtes. Controls a deshora. Les ulleres, sempre suades pel baf de les meues celles. Apunts a corre-cuita. Dibuixos estranys junt als apunts copiats. Esmorzar vora les tanques del centre. Entrepans humits i revinguts dins del paper de plata. Forns que circumdaven l'institut i que ja no existeixen. Les motos. Les <i>bombers</i>. Motxilles amb les tatxes d'oli de les coques de tonyina. Pantalons de xandall amb una franja blanca pels costats. Els Backstreet Boys. Cascs furtats. L'autobús que ens duia i recollia des d'Ondara. Jornades eternes. Massa classes. Putes matemàtiques. Caps de setmana gèlids, a les voreres dels pubs on encara no podíem entrar. La tinta negra que vessava de la punta dels Pilot. Novel·les llegides sense gana. Tot ràpid i lent alhora. Com si les hores es repetiren i s'ajornaren en uns anys mimètics, bessons, dispersos. Anys d'aprenentatge on només calia projectar un futur més obert, més adult, on la llibertat de la universitat trencaria amb la claustrofòbia del batxillerat i aquelles aules estretes. Almenys és el que Samuel i jo planejàvem al pati quan aquell darrer curs ja tocava a la fi. Els nostres caps de setmana aquell any havien sigut avorrits i anodins: ell no eixia perquè l'entrenament així ho exigia i a mi no m'agradava massa el pla habitual de cada dissabte. Amb tot, el millor estava per arribar. Créiem. Desitjàvem. I en la projecció de quimeres esdevenidores s'esvaïa el tedi d'aquelles eternes set lliçons diàries.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZGan2y_cR0u3M9KO7cCgKcprCb1jFvoCrJsidg8uETEoUgMJ599HIbQRbErOW6p7DVB-LdKziXn-3t304KMUFrarIVwFTvraJ5jsMe-eNZzDnCWYb5z6ZnKTW4aExbge2UG4-qxxvu5s/s1600/curs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="257" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZGan2y_cR0u3M9KO7cCgKcprCb1jFvoCrJsidg8uETEoUgMJ599HIbQRbErOW6p7DVB-LdKziXn-3t304KMUFrarIVwFTvraJ5jsMe-eNZzDnCWYb5z6ZnKTW4aExbge2UG4-qxxvu5s/s400/curs.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El nostre grup de COU, de l'Institut Chabàs de Dénia. Curs 1996/1997. I nosaltres dos, al fons</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Un matí de principis de maig, tan bon punt havia sobrepassat la porta del recinte, la veu del seu cosí em va comunicar la colpidora notícia. El temps no quedà glaçat aleshores. Això és mentida. Un mite recurrent. Fal·làcies. Es produeix, tot d'una, una crua navallada intangible que t'esventra de dalt a baix. Com si una esmoladíssima katana et desbudellara sencer a la recerca de l'ànima, encara tendra en algun racó del que encara sembla un cos viu. Samuel va patir un accident mentre entrenava per Les Planes. Un conductor enlluernat. Un cotxe accelerat. Una bicicleta és una criatura indefensa en el poc marge que dóna la muntanya. I després el buit. El clot a la panxa. El plany. La dilatació d'instants que no cal narrar perquè l'evocació dels dols és sempre una recreació banal, estúpidament lírica, que frivolitza l'autèntica dimensió del dolor.<br />
<br />
A penes un mes després, en l'acte de lliurament dels Premis 25 d'Abril de l'institut, Samuel guanyava el premi de poesia del centre amb el primer recull que confegia. No ho recorde ja, però juraria que mai em va dir que anava a presentar-se a la convocatòria tot i que me'n vaig assabentar poc abans. Potser era una sorpresa. La il·lusió de perseverar i lluitar per un guardó. En tot cas, el silenci d'aquell pati de butaques en escoltar el nom del guanyador de la categoria poètica va ser un dels moments més desoladors que he viscut mai. Els poemes, publicats després a la revista <i>Capicua</i>, evidenciaven com havia madurat la prosa poètica de l'escriptor primerenc. Testimonis d'una edat, d'un tempteig, que verbalitzen els anhels comprensibles quan se supera el llindar de l'adolescència i es necessita plasmar el fervor d'una etapa ja assolida.<br />
<br />
Des d'aleshores, i durant molts anys, em vaig refugiar en el text que Samuel em dedicà aquell darrer Nadal. Una carta que em va lliurar en un sobre que he guardat des d'aquell moment i que m'inocula entusiasme cada vegada que deixe d'escriure, o me n'oblide. N'adjunte un extracte. El poema s'anomena <i>Gràcies</i>:<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>Gràcies per aconseguir que aprendre</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>no fóra un esforç sinó un plaer</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>(...)</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Gràcies per convéncer-me que jo era millor del que sospitava</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Gràcies per acompanyar-me en els meus viatges </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>de descobriment, mil gràcies amic</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>(...)</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Què eres tu?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Amic? Pare? Professor? Home?</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Ho eres tot i no eres res</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>com la vida, que pot ser </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>tan tènue i plana com el paper</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>(...)</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Tu que vas posar bellesa en la meua mà</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>i aquell fou el meu començament</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Tu, com a mestre, em donares paraules,</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>imatges, idees... </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>amb les que construir la meua vida.</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Siga el que siga el que alce, tu contribuïres</i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>a posar les bases. </i></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgawcXjtxUIoiHKCJmMJezuPMrE5lfpMwI_bGkVl33m6omOphpXmvRDn3QvqWwBXu8IWzbNhcfaEAryzxMQEbL7CZwSl5yUixTXe96lDDpJzLS8jZHnZQTpxQuO10kuUpJRp_PncB9jkqs/s1600/IMG_20170505_161225.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgawcXjtxUIoiHKCJmMJezuPMrE5lfpMwI_bGkVl33m6omOphpXmvRDn3QvqWwBXu8IWzbNhcfaEAryzxMQEbL7CZwSl5yUixTXe96lDDpJzLS8jZHnZQTpxQuO10kuUpJRp_PncB9jkqs/s400/IMG_20170505_161225.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<br />
Els texts, les creacions, qualsevol mena d'escrit, tenen l'habilitat d'envellir malament. Sobretot, si són escrites en un moment d'especial intensitat emocional. Aquest escrit de Samuel, en canvi, l'he considerat sempre recent, pur, fresc, com si ni tan sols en la tinta dels dos folis impresos poguera percebre's el pas d'un temps extingit. Quan l'he llegit de nou, tal com he fet hui, quan tot just s'acompleixen vint anys de la seua mort, m'envaeix novament un sentiment de gratitud, no només respecte al meu gran amic, sinó per les experiències i persones que la vida m'ha portat. Una cursa llarga, que sembla que no acaba mai. Muntanyes. Serralades. Planures. També amb les costeres, les baixades, que un bon ciclista sap administrar per tal de dosificar l'energia i quantificar l'esforç. Tot el rodatge d'una vida, encara que només dure dèsset anys, s'encabeix en aquest text de Samuel. La memòria d'una veu que celebrava el repte de cada meta amb l'alé de la victòria. La gratificació dels glops isotònics. La brillantor d'un trofeu. Saber-se campió. Saber que no he conegut ambicions més netes i dignes que les seues. Dues dècades després, de fet, la seua herència ja ha fet sediment en el meu cos. Me n'adone. Ho puc percebre. Tal com deia al principi: escric pels que ja no hi són. Escric per compensar el buit de les veus que ens manquen. Visc, vivim tots, en definitiva per anivellar l'empremta de les absències. Viure és recordar i alhora saber que som moltes vides entrellaçades. Etapes. La corredissa fugaç dins la immensitat de vivències que forgen una existència. La tirallonga de fotogrames, d'escenes, que fan quallar una unitat narrativa amb sentit. L'instant en què constates que un enyor tan profund només és profitós quan es recicla en agraïment. El que jo et faig arribar, amic, després de tant de temps. 20 anys. Un bon tros. Una eternitat fragmentada. Gràcies, Samuel, per l'aprenentatge. El testimoni. La companyia. La complicitat. L'enteniment. El missatge. Els poemes. Les paraules. Les vesprades. Les telefonades. L'esforç...<br />
<br />
Gràcies, Samuel: la gratitud és ara la plenitud del teu record.</div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-85872013498236500532017-05-03T15:01:00.001+02:002017-05-03T16:42:31.796+02:00Del gastrocapitalisme al xef estrella: De perquè no suporte els cuiners superstar<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKsrnjhtT4uBrV6RtT9BxANNLUUIerPMXBEuHniFo1t5S_NGOw5KRLG1zEYPfq_x5BDnn_Ic7yZNoimP2uOnC49UzkhqM-Tz4KXZadbuaiigAvk4tr971lej4BZ1HuWFa4SEvfPcNeFcs/s1600/1465265857191.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKsrnjhtT4uBrV6RtT9BxANNLUUIerPMXBEuHniFo1t5S_NGOw5KRLG1zEYPfq_x5BDnn_Ic7yZNoimP2uOnC49UzkhqM-Tz4KXZadbuaiigAvk4tr971lej4BZ1HuWFa4SEvfPcNeFcs/s400/1465265857191.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El xef Gordon Ramsay, conegut pel seu caràcter agre (i per com l'ha sabut mercantilitzar)</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Restaurants que són temples. Cuines que semblen laboratoris nuclears. Maridatges que són una litúrgia egípcia, celta, maorí i també inca. Estris que semblen ferramentes de ciència molecular. Caps de cuina disfressats de navegants galàctics que bramen posseïts per una estranya força interior que, no saps ben bé el motiu, però deu ser per algun tema seriós. I no, no és cap trasplantament, ni cap operació d'emergència: és una deconstrucció de polp, una liquació d'algues o qualsevol ocurrència d'aquelles que legitimen el preu de la comanda i l'aura de prestigi d'aquell que es fotografia menjant la creació que li han escudellat al plat i que sembla més una <i>performance</i> provinent de les arts plàstiques que no un element comestible. Fins ací tot bé. Algú també podria afegir que aquest argument meu és el punt de vista que podria esbossar-se des de la barra d'un bar normal i corrent, fins i tot des d'una caseta de camp on es cou una paella entre amics, papes, olives i cerveses. Durant molt de temps, però, s'ha reivindicat aquest punt de vista populista com a antídot contra el refinament i el punt d'honor elitista de l'alta cuina. Se suposava que era una reacció tan popular com evident –fàcil, també– contra la concepció idealitzada d'una cuina evolucionada que ha elevat la cuina espanyola al cim de les revistes i institucions especialitzades. La gran labor de Ferran Adrià des dels inicis del Bulli fins a l'actualitat inclou alhora moltes més trajectòries i esdeveniments que es perden, o es multipliquen, sota l'influx d'una demanda assedegada de triomfs, sobretot per al propi paladar. El boom gastronòmic ha consolidat en menys d'una dècada una potència i destí experiencial on tot és possible, on tot és vàlid; principalment, la conformació d'unes personalitats amb egos visibles des del Google Earth. Unes vanitats que, una vegada sacralitzades, legitimen l'adhesió apassionada i incondicional dels súbdits devots consumidors. I, amb el mite, les consegüents obligacions. Accedir –i poder pagar, sobretot– a uns menús, a uns espais, que formen part d'un peregrinatge sacre. Una manera de menjar, de gaudir del menjar, que no s'adiu al procés alimentari, sinó a la demostració palpable que un ha estat <i>allí</i> i ha tastat<i> allò.</i> Ja siga a Sant Pol de Mar, a Zarautz o a Copenhagen, el comensal accedeix a un estat elevat de l'existència gourmet on l'alimentació ja no és un fet anodí, sinó una experiència existencial comparable a contemplar el Taj Majal, trepitjar la Gran Muralla Xina, observar un capvespre al Gran Canó de Colorado o, fins i tot, fer-ho tot alhora. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh8ukSfi_IVUWXK_Kh1j5AZKqXFY11IFuet33WbbITEeEtKXJne6Hq-m5sdtub_JC52fAN-WhiUwUgwWs90kInjbL_Tyvbx9n_b5MJa3IjEt7h9GqUZNg_yUj1Z7-LcS5o372j1WZ6uk8/s1600/2459249.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgh8ukSfi_IVUWXK_Kh1j5AZKqXFY11IFuet33WbbITEeEtKXJne6Hq-m5sdtub_JC52fAN-WhiUwUgwWs90kInjbL_Tyvbx9n_b5MJa3IjEt7h9GqUZNg_yUj1Z7-LcS5o372j1WZ6uk8/s400/2459249.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El cuiner mediàtic Jordi Cruz, a la coberta de la revista Men's Health</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És per això que m'alegra profundament la polèmica que ha esclatat aquesta setmana al voltant de l'exempció de pagament de jornals als cuiners –han fet servir l'eufemisme becaris, però, ho lamente: no ens ho empassem– arran de les controvertides <a href="http://www.vanitatis.elconfidencial.com/television/programas-tv/2017-05-02/polemica-jordi-cruz-becarios-boicot-masterchef_1376026/" target="_blank">declaracions</a> del xef mediàtic Jordi Cruz. Una polseguera viral que ha tret a la llum una trista realitat laboral: l'explotació i abús que suposa per a molts aprenents el fet d'engolir-se els seus drets laborals per tal d'engrossir un currículum que es veurà enriquit pel pas i signatura d'una firma de renom. Una pràctica que, tot s'ha de dir, també es dóna en qualsevol altre àmbit –mitjans de comunicació, advocats, etc– però que no té la visibilitat roent dels cuiners mediàtics. La permissivitat amb què es decideix no pagar sous la vaig batejar com a <i>gastrocapitalisme</i> en un post encés que vaig redactar fa uns dies. Coneixia i conec cuineres i cuiners que han passat per aquests tràngols professionals per tal d'accedir a una mínima estabilitat laboral que tampoc no s'adiu a les expectatives desitjades. Mentrestant, haver de combatre les vanitats desmesurades que molts d'aquests xefs estrella no oculten. No debades, qui haja vist el programa que Cuatro li dedica al senyor Dabiz Muñoz sabrà de què parle. S'ha de dir que no frega el nivell d'irritació de René Redzepi, el cuiner del Noma danés, les inclemències emocionals del qual estan reflectides en distints i recomanables documentals. Caràcters enutjats que contorben la seua mala bava pel bé sagrat de l'alta cuina i l'altíssima exigència mentre els cuiners porucs són renyats i humiliats dins del mateix ritual. És açò gastronomia? De veres? </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha4JMPkDGG7zi5o3NhpZ-DyCY9uuQwh4NcpVTh5q2WnffiN2ASnRLbnttxZVrV1KjSUAfcYFdA0qucMe3kxBueSyH1c8U33KM3fTm_VOp7dGEbJfBC9f53QkPbVsYNodJAu2vdA4LiDys/s1600/C1F.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEha4JMPkDGG7zi5o3NhpZ-DyCY9uuQwh4NcpVTh5q2WnffiN2ASnRLbnttxZVrV1KjSUAfcYFdA0qucMe3kxBueSyH1c8U33KM3fTm_VOp7dGEbJfBC9f53QkPbVsYNodJAu2vdA4LiDys/s320/C1F.jpeg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Un plat que he trobat online i que no sé si és una broma o un homenatge</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i que no se'n parla, ja és hora de condemnar aquesta violència que s'escampa entre els foguers. Una temàtica reflectida en aquest interessant <a href="https://www.planetajoy.com/?_Es_necesaria_la_violencia_en_la_cocina%3F_&page=ampliada&id=8099" target="_blank">article </a>de Tomás Linch on es debat el model de cuina que admirem i degustem sense recances. Jo, per la meua part, no gastaré cap euro meu en un restaurant on s'humilie cap treballador. De paraula o d'omissió (sobretot, de transferència del jornal pertinent). Crec que no guanyem res, ni com a potència gastronòmica ni com a potència a seques, normalitzant unes rutines del tot rebutjables. I tant que hi ha cuiners i cuineres respectables que conreen la seua trajectòria aliens a aquestes fúries i rendibles estratagemes mediàtiques, però ells no són els protagonistes d'aquesta entrada, de la mateixa manera que no ho són les cuineres casolanes, els cuiners domèstics, que guisen excel·lents plats diàriament sense rebre cap estrella Michelin a canvi. Diuen que aquests menús de luxe de dos-cents euros per cap són una experiència sensorial incomparable. Que el maridatge de vins és orgàsmic i que amb algunes postres toques el cel. Val. Vos contaré un secret. El gener de 2007, a FITUR (Madrid), vaig tastar algunes tapes del senyor Ferran Adrià. Coses imaginatives que petaven al paladar, que feien cosconelles a la gola. Una festa gustativa, sí. Però si voleu que vos diga la veritat, no en recorde el nom, ni els ingredients. En canvi –i encara que aquesta propera frase que recitaré ressuscitarà el galop de cent cavalls tan populistes com desbocats– no oblidaré mai el sabor, el color i la imatge de l'arròs al forn de ma mare.<br />
<br />
Una declaració d'aplaudiment fàcil, ho sé, però tal vegada un plantejament plausible per posar cada cosa al seu lloc i debatre quin model és més sostenible (i ètic!) per a la nostra projecció gastronòmica. A llarg termini, el que ens interessa són aquells cuiners, aquelles cuineres, que estan desenvolupant una cuina contemporània sense oblidar les arrels i els principis d'estacionalitat de les matèries primeres. Aquesta generació, que seguisc i admire i que és la que realment està dignificant la cuina mediterrània, és la que defuig la fotogènia compulsiva per invertir el seu talent i enginy en la difusió d'una cuina conscient que no necessita un exèrcit d'ajudants, sinó una ànima compromesa que amb gust i mesura s'encarrega de cuinar per a les sis o set taules que pot abastir. Comptat i debatut, la implicació visceral d'aquests nous creadors és la que ens fa oblidar l'addicció als flaixos dels gastrosuperstars: tan embeguts del seu glamur i ubiqüitat que, al remat, un ja no se'ls imagina arromangant-se per trossejar un pollastre. I ja no per fer-ne un <i>carpaccio</i>, sinó per bullir un simple brou amb verdures.</div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-17854738150149115012016-12-22T14:29:00.000+01:002016-12-22T19:37:58.031+01:00Carta oberta, altruista i pietosa a SSMM Els Reis Mags d'Orient 2017<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizapn-3mIuJlzKQBeSTciJcrLFrLdCkEtp7GwYGIv7V8Eskl7BSYFlDp4USuKo-x1WtCqM9_tyC-rNwlqsPJuSzrjdGFE2cBS_LUaGH82Q_-pNb_jzfR-xENzVENJ0GPNPFVKcZiYhKEk/s1600/1919356_1092617007437743_6347845646308375281_n.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizapn-3mIuJlzKQBeSTciJcrLFrLdCkEtp7GwYGIv7V8Eskl7BSYFlDp4USuKo-x1WtCqM9_tyC-rNwlqsPJuSzrjdGFE2cBS_LUaGH82Q_-pNb_jzfR-xENzVENJ0GPNPFVKcZiYhKEk/s640/1919356_1092617007437743_6347845646308375281_n.jpeg" width="397" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jo i el Pare Noël, en vespres del Nadal de 1990</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
No hi ha record més tendre –i alhora no hi ha cap recurs més redundant i poc original en aquestes dates– que obrir un article nadalenc amb l'evocació de les cartes que innocentment escrivíem als Reis Mags. A la foto que adjunte ací a la vora em podeu vore al costat del Pare Noël –amb un aspecte i estilisme general que m'agermana amb els <i>niños de Rusia</i>–, però he de dir que mai me'n vaig refiar, de l'homenot roig: no sé, no el trobeu un poc estrany, a aquest personatge escandinau? Jo sempre he dit que té tota la planta de ser un borratxo i, de fet, l'estètica del Santa Claus remet al barroquisme dels víkings i també al seu èxtasi embriac. Els Reis Mags semblen més evocadors i, de fet, en aquesta entrada reprendré la costum de demanar regals per a aquells que s'ho han guanyat enguany. És una tradició blogaire que calia revisitar, sobretot perquè l'altruisme és l'única via possible per concloure l'any de manera satisfactòria. Per tant, estimats Reis d'Orient, facen el favor de fer fer arribar a les següents persones els obsequis que a continuació els detalle. Aprofite l'avinentesa per manifestar-los a Ses Majestats la meua més sincera i utòpica devoció. Salutacions cordials i fins aviat!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<u><b>LA MEUA LLISTA DE REGALS: </b></u></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI72rUKXGo3Bcr6IZoMyjkvu9yU7AaplTxQRuX04URuAOvr-grAD7ufpHGALfWCqTqlCXFNRI2kgsK1HQqJFaedX5lojSpTteaj18FV-PWv7Kwnr8Pdd0t3IMLu8xbFWF9XLeGJtQpVYM/s1600/Jaula_Hamster_Ha_4edd211db9d64.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhI72rUKXGo3Bcr6IZoMyjkvu9yU7AaplTxQRuX04URuAOvr-grAD7ufpHGALfWCqTqlCXFNRI2kgsK1HQqJFaedX5lojSpTteaj18FV-PWv7Kwnr8Pdd0t3IMLu8xbFWF9XLeGJtQpVYM/s200/Jaula_Hamster_Ha_4edd211db9d64.jpeg" width="200" /></a><b>Per a Alfonso Rus</b><b>,</b><b> una sala d'oci</b><b> i esbar</b><b>j</b><b>o:</b><b> </b>Estimades majestats, voldria que li feren arribar al senyor Rus una instal·lació com la que ací els detalle. Seria una opció fantàstica per tal que el meu ofrenat gaudira del dinamisme que li pertoca el temps que haja d'estar empresonat, perquè en el seu tràngol il·limitat d'<i>ara no sé si entre, ara no sé si ixc</i> crec que el senyor Rus mereix exercitar el físic i gaudir d'un oci que mai no se li hauria d'haver arrabassat. A la (operació)<i> Taula</i> i al llit, el primer crit: i, no debades, en aquesta mateixa infraestructura, ell ho té tot. <i>Lo tengo todo, papi</i>. Com diria la popular cançó. El problema d'aquesta gàbia, en tot cas, és saber si pagaria IBI o no. Si ho ha de gestionar ell, crec que en quedaria exempt. Ja sabem que aquest tipus de polítics no tenen massa clar això dels impostos. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-yfB6OKwAhUYWIQnvTL8bAcs1eZ1AOk7GSZGIOsWbFWsWj8EukUwKJjMyTXLLSuLEo5UEYpWBFLfiZLdrlevu9PIWKPLnMhyphenhyphenOhNz-FUemD4zKzOTGnvE0tWPBiAZ9iXYEaL2EiPgs9z0/s1600/cluedo1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="156" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-yfB6OKwAhUYWIQnvTL8bAcs1eZ1AOk7GSZGIOsWbFWsWj8EukUwKJjMyTXLLSuLEo5UEYpWBFLfiZLdrlevu9PIWKPLnMhyphenhyphenOhNz-FUemD4zKzOTGnvE0tWPBiAZ9iXYEaL2EiPgs9z0/s200/cluedo1.jpeg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per a Susana Díaz</b><b>,</b><b> el </b><b>j</b><b>oc <i>Cluedo</i></b><b>:</b><b> </b>Com a experta en la pràctica de la punyalada per darrere, la presidenta d'Andalusia i trepa-matriarca-lideressa-forçada-forçosa del nou PSSOE (Partit Succedani del Socialisme Oligàrquic Espanyol) sé que s'ho passaria bomba amb aquest joc d'intrigues i assassinats. De fet, no hi hauria rival possible dins una partida amb ella com a contrincant, sobretot perquè si hi juguen també els barons autonòmics, de segur conspirarien per a atorgar-li el triomf. Com qui no vol –o vol massa– la cosa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIabYH6wIpfPpiZ3z40Joc4q676qf9yFKSN4KxroMFgfuR02GG1C9fLdLB0DgNyOY8xZczZivejDWlH7Ft-omH2Fe8zOGvDnF1ylrjKuYFfjFD4GP_j1JWn7lW65u-oWr2Wy3-CmqlMjo/s1600/3115365226_a0953dae78.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIabYH6wIpfPpiZ3z40Joc4q676qf9yFKSN4KxroMFgfuR02GG1C9fLdLB0DgNyOY8xZczZivejDWlH7Ft-omH2Fe8zOGvDnF1ylrjKuYFfjFD4GP_j1JWn7lW65u-oWr2Wy3-CmqlMjo/s200/3115365226_a0953dae78.jpeg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per a Pedro Sánchez</b><b>, </b><b><i>El autobús de ensueño de Pin & Pon</i>: </b></div>
<div style="text-align: justify;">
El líder destronat gaudiria com un xiquet amb primàries –vull dir, sabates– noves d'aquest vehicle policromat que és també la metàfora de la seua nacional i silenciada gira promocional. És una gira de denúncia que des dels mitjans s'ha vist tan empetitida com els mateixos Pin & Pon, per la qual cosa no és d'estranyar que el líder derrocat senta simpatia per les coses menudes, ara sobretot que se l'invisibilitza per tal d'arraconar eixa cosa tan infantil i acomplexada anomenada coherència.<b></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzB6JZnnbKpQtj6DkCk0kn9eeMPeyHAjmqjkt5fFN0Q3B0ljprIRo-F3CmRfbQc758TMbEE3xb3tB-Rn-5DMVo2IBvHkbYhOFuRCmti_BAC6t-3hkvXkzYBOL5FnfUftvLItkklAhaJb8/s1600/prison-break-poster.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzB6JZnnbKpQtj6DkCk0kn9eeMPeyHAjmqjkt5fFN0Q3B0ljprIRo-F3CmRfbQc758TMbEE3xb3tB-Rn-5DMVo2IBvHkbYhOFuRCmti_BAC6t-3hkvXkzYBOL5FnfUftvLItkklAhaJb8/s200/prison-break-poster.jpeg" width="135" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per a Rafael Blasco</b><b>, </b><b>la sèrie<i> Prison Break </i>en DVD: </b></div>
<div style="text-align: justify;">
Tenint en compte que s'ha de passar sis anys engarjolat, aquest altre <i>amiguito del alma</i> taaaaan <i>(chaqu)hetero</i> tal vegada explorarà altres opcions sexuals a la presó (ja se sap: allò del sabó a terra, les dutxes, la testosterona a vessar, etc). Encara que potser el fet de privar-se sis anys de veure els cabells astorats i refulgents en pla Supersaiyen de la seua dona siga una benedicció divina. En tot cas, sé que li farà il·lusió veure la sèrie <i>Prison Break </i>per tal d'ordir amb temps una fugida <i>comme il faut</i>. És una teràpia necessària i alhora didàctica per acarar els anys de càstig. De fet, la figura camaleònica –per saber <i>camelar</i>, no pel rèptil– del senyor Blasco hauria d'inspirar la constitució d'un Fons Valencià per la Insolidaritat: entitat que ell representa millor que ningú ja que ell és la versió carnal de la desvergonya i la ignomínia. Una persona que s'enriqueix i mercadeja amb les penúries dels xiquets haitians, entre d'altres, no mereix una condemna en i d'aquest món. El destí, o fins i tot el nou partit al qual s'afilie, ja li retrà allò que li pertoca; potser un nou càrrec o fins i tot una nova Conselleria. Ell és <i>de-lo-milloret</i> que ha parit aquest país. <i>Yes, of course.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNaDsyXV3Z8eVm767ylM-y8VwNCwuqcaOb0QPtDdMBBjnl8Kg2PPp7_A03dJ1JQZ6jCz0KsZplH2YXYrC2iBepZUsBrfkgFqAcZ8uXx-RI7pwf_tniI1WGtCVAc1oFxz2ozj7ai3SIhPk/s1600/page-1_slide02.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="115" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNaDsyXV3Z8eVm767ylM-y8VwNCwuqcaOb0QPtDdMBBjnl8Kg2PPp7_A03dJ1JQZ6jCz0KsZplH2YXYrC2iBepZUsBrfkgFqAcZ8uXx-RI7pwf_tniI1WGtCVAc1oFxz2ozj7ai3SIhPk/s200/page-1_slide02.jpeg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per a tota la cúpula de PODEMOS</b><b>, </b><b>Una jornada de <i>Paintball Extreme Pro</i>: </b></div>
Per a la Cúpula de Podemos –que sona a monument arquitectònic tot i que no ho és– caldria oferir un pack col·lectiu que incloguera una sessió completa de <i>Paintball Extreme Pro</i>: és a dir, amb munició real i potent per tal de dotar de més versemblança l'escaramussa. En cas d'exhaurir l'artilleria, se'ls oferirien katanes per així escenificar de manera fefaent l'atomització i disgregació absoluta de l'esquerra. Atomització conceptual i física, és clar, per tal que tots els dirigents <i>podemites</i> i anticapitalistes puguen competir els uns amb els altres en plan <i>Los juegos del hambre, </i>però amb més rotllo Tarantino, que és el que els mola a l'hora d'escenificar les divergències que acumulen amb petulància <i>outsider</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3mbV7iOorB8vw4SVfSb682inIN7aDYYvPicVhhNcfNFTIcum3G53zgYN_xigwK6naLdyoPKO1kCHSWes3yjMstGjrGGjnDAE0PuMGzrV4pbp-n_N_LIpI3-wO3DLvYTcOq0mHwVwhR-4/s1600/Nuevas+resen%25CC%2583as+001.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="132" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3mbV7iOorB8vw4SVfSb682inIN7aDYYvPicVhhNcfNFTIcum3G53zgYN_xigwK6naLdyoPKO1kCHSWes3yjMstGjrGGjnDAE0PuMGzrV4pbp-n_N_LIpI3-wO3DLvYTcOq0mHwVwhR-4/s200/Nuevas+resen%25CC%2583as+001.jpeg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per a Felipe González & José Mª Aznar, ex-aequo</b><b>, </b><b>el còmic complet de <i>The Walking Dead</i>: </b></div>
Si abans parlava dels Pin & Pon autèntics, aquests dos personatges són els actuals Pin & Pon de la política zombi ibèrica. És a dir, gerros xinesos (re)vinguts a la vida de la mà de l'IBEX 35 i altres forces de la natura. Com sé que els agradaran els monstres podrits, per la complicitat que tots dos atresoren, voldria que els Reis Mags els portaren els cinc volums integrals de l'obra mestra de Robert Kirkman. Els còmics de <i>The Walking Dead</i> són un autèntic <i>biopic</i> d'aquests dos expresidents que comparteixen amb els zombis una mateixa i sangonosa finalitat. Entre la cal viva i Irak, la veritat és que aquests dos presidents enèsimament ressuscitats són prou menys agradables que els morts vivents de veritat.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhctOXDQChULGnrKdUX8Di_Eq4NgXjJPI9Y2Z5Ash05vCvcJ89nEYapJTV3J351uGcs7etGRsra_mfhM0B835mKjirNiM0OoNnwhrmA1bJcDlk9uJWq76uGWrAl52xSc_TNJCXfFHzyb5E/s1600/gusiluzverde.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhctOXDQChULGnrKdUX8Di_Eq4NgXjJPI9Y2Z5Ash05vCvcJ89nEYapJTV3J351uGcs7etGRsra_mfhM0B835mKjirNiM0OoNnwhrmA1bJcDlk9uJWq76uGWrAl52xSc_TNJCXfFHzyb5E/s200/gusiluzverde.jpeg" width="110" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per a Albert Rivera, un Gusyluz</b><b>: </b></div>
<div style="text-align: justify;">
Per a Falangito no podem obviar que necessita un guia espiritual per il·luminar-li el camí. Un Gusyluz és un joguet clàssic que no pot faltar en el seu fons d'armari, que és el mateix que els del <i>Men In Black</i>. La veritat és que la irrupció de C's si ha revifat alguna cosa és la dinamització de la sastreria masculina. No s'havien vist mai tantes corbates en l'escena política espanyola i, és clar, eixa vestimenta és la que agrada als senyors d'Iberdrola i Endesa. El Gusyluz del senyor Rivera s'alimentaria a través d'aquestes companyies i no amb piles, per descomptat. És la llum que guia el seu recorregut i la seua intimitat: l'estreta conxorxa amb un poder assedegat de monopoli que es nodreix de l'afany capitalista de personatges com ell. Un tipus d'heroi entre patriòtic, acartronat i robòtic que pel bé d'Espanya seria capaç d'arrancar-se un braç tal com James Franco a <i>27 hours.</i><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1NQpE9POTDP3JC1bIdK1Fd2VYrvqPgjsKhiJ_yVna2iGG9VZGFK1BLO0FDxwXsWbUeFIldNbs-en3nnSj6hDV-X5PyXnAiPrvpif15HSnCvmipqtv4AeVi73NjADC3-rqIkk41eRKQ_8/s1600/saunabar-gallery-4.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1NQpE9POTDP3JC1bIdK1Fd2VYrvqPgjsKhiJ_yVna2iGG9VZGFK1BLO0FDxwXsWbUeFIldNbs-en3nnSj6hDV-X5PyXnAiPrvpif15HSnCvmipqtv4AeVi73NjADC3-rqIkk41eRKQ_8/s200/saunabar-gallery-4.jpeg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Per a Jorge Fernández Díaz, un carnet d'accés anual per a una sauna gai:</b><u><b> </b></u></div>
Tot i que ja no siga ministre d'Interior no vol dir que no puga meréixer un obsequi confegit a la seua mida. Un home religiós i devot com ell hauria de reflexionar sobre l'abast universal de l'amor i totes les seues variants. No debades, crec que un carnet d'accés anual per a qualsevol sauna gai de la capital madrilenya o catalana seria el regal ideal. Principalment, per practicar la genuflexió, que és una acció quotidiana dins la vida feligresa i alhora un posicionament idoni per propiciar el plaer alié. A partir de l'experiència, el senyor Fernández potser canviaria l'opinió tan bel·ligerant que conserva i defén respecte a un col·lectiu que no li ha fet res mentre que, per contra, el col·lectiu sí que ha de patir les insolències que l'exministre els dedicà i encara dedica. No oblidem que alguns delictes prescriuen, però l'homofòbia, sobretot quan prové d'un càrrec institucional, hauria de ser censurada –i no aplaudida– pel partit polític al qual pertany aquell que injúria.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_pzPHhIRoCImvrCVk6bxuQnFsEr5gd4KprpyC69fttRbWxx9ggjQzgqoBCx6zRr_ayGYxqr3omZChZDvxMYt57JphMzj7gtlRfyyU7e43XN92qK5sDhjfpCAkLWbQE0zUuZhAJibArl4/s1600/muneca20.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="143" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_pzPHhIRoCImvrCVk6bxuQnFsEr5gd4KprpyC69fttRbWxx9ggjQzgqoBCx6zRr_ayGYxqr3omZChZDvxMYt57JphMzj7gtlRfyyU7e43XN92qK5sDhjfpCAkLWbQE0zUuZhAJibArl4/s200/muneca20.jpeg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>A tota la CUP, en peça, un enorme feix de <i>Recortables</i>:</b><u><b> </b></u></div>
Atesa la seua expertesa en esgarrar papers, retallar caps, trinxar icones i tornar a esquinçar més papers, als diputats de la CUP caldria donar-los un joc sencer de <i>Recortables.</i> En català <i>Retallables</i> sona fatal, no ens enganyem, i, de fet, remet a un dels punts més ferotges del seu programa de govern: les retallades. A més, els <i>Recortables</i> de tota la vida tenen el seu punt zen i compten amb el factor d'estimulació pertinent pel que fa a l'exploració d'estilismes. Ja n'hi ha prou de samarretes del Che o de Fidel: cal buscar un nou fons d'armari per a l'esquerra radical. Nous ídols, també. Igualment faig menció als pentinats i als complements. Cal revisar molts conceptes i, per tant, els <i>Recortables </i>farien el seu paper, mai millor dit. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I fins ací el meu llistat. No m'estaré d'advertir-los, senyors Reis Mags, d'un fet ineludible: m'he portat molt bé, excessivament bé, per la qual cosa els pregue que facen arribar a les persones esmentades els regals corresponents. Vagen amb compte, en tot cas, quan arriben a Europa per si els confonen amb els refugiats i els barren el pas. Comptat i debatut, d'orient sols ens interessen els reis: ja siguen vostés o els saudís. Sí, aquells que arriben a Marbella en Rolls-Royce per tal de recordar-nos que el racisme, sobretot a Espanya, és una qüestió ja no capital, sinó <i>de</i> capital. Bon Nadal. Bon viatge. Bon Jovi.<br />
<u><b> </b></u></div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-3920644740610857982016-12-14T13:47:00.003+01:002016-12-14T14:08:28.057+01:00Pepa Romans (1944-2016): Un miracle entre els tarongers de Pamis<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8MQjRJcCLYoZ91UzHKlQ2arRCBojd68OXJQ249DDWsNAoU0y6JmUrwLzOi2i8Im3vcgBNqAkLATjQITvq9S_zuYEG1OmoObDtd5kBLP3ODsmNRkx5elzlrX89Rc8sbvDRkxbUMuOKgMk/s1600/pepa.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="372" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8MQjRJcCLYoZ91UzHKlQ2arRCBojd68OXJQ249DDWsNAoU0y6JmUrwLzOi2i8Im3vcgBNqAkLATjQITvq9S_zuYEG1OmoObDtd5kBLP3ODsmNRkx5elzlrX89Rc8sbvDRkxbUMuOKgMk/s400/pepa.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">PEPA ROMANS 1944-2016</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br />
El passat 12 de novembre, en l'homenatge que se li va retre a Pepa Romans dins del marc de la II Fira Marina Alta, em va fascinar veure-la ensumant el feix d'herbes que sostenia entre els punys. Potser l'aroma mediterrani que se li escolava entre els dits era l'antídot per gaudir d'un reconeixement que res no podia entelar, ni tan sols la malaltia. Cuiners, hostalers, amics i veïns festejaren aquell dia que Pepa no era només la nostra cuinera més important, sinó també una dona profundament estimada i admirada. M'emociona saber que la calidesa que va gaudir aquell matí de dissabte, en el marc d'una fira, la del seu poble, era la culminació a una vida tan plena com meritòria. I és que Ondara, aquell dia de novembre, s'engalanà de gastronomia i cultura: precisament els pilars que bastiren la incomparable trajectòria de Pepa Romans.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDXfAX1GpastyzPV8973lORx9KVtLXZJOEUre0QZzb-sPzOJCtUVEW1YUBEoWStT_JKez3IXN-h6Jcnts1l0eCWJEP6F8PIHub5Lup-ur3tf9ggsN55rEQy_jTy8Cb2kaBmy0z3PHszPg/s1600/imagen2.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="372" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDXfAX1GpastyzPV8973lORx9KVtLXZJOEUre0QZzb-sPzOJCtUVEW1YUBEoWStT_JKez3IXN-h6Jcnts1l0eCWJEP6F8PIHub5Lup-ur3tf9ggsN55rEQy_jTy8Cb2kaBmy0z3PHszPg/s400/imagen2.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pepa, en el seu àmbit d'inspiració: la seua cuina</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Centrar-nos ara en totes les distincions atorgades, en tots els premis rebuts, seria, al remat, una ordinariesa. La gran contribució de <i>Pepita</i> està per damunt de totes aquestes solemnitats i nomenclatures que sovint desdibuixen l'autèntica importància de l'herència gastronòmica. No debades, el somni que ella materialitzà fa ara més de tres dècades en un humil restaurant de Pamis és la llavor dels fruits que, a poc a poc, hem collit després. La seua collita és una ofrena als plats de sempre, un clam per dignificar la cuina tradicional i alhora posicionar-la dins l'estatus que sempre li pertocà. La seua perserverança, a més, consolidà una genuïna icona culinària per la qual es coneix pertot arreu el poble d'Ondara i el conjunt de la Marina Alta: Casa Pepa és, per tant, molt més que un restaurant; és una manera d'entendre la cuina i el seu vincle amb el territori, és el goig de reivindicar la gastronomia local com a esdeveniment universal i al mateix temps enorgullir-se'n. No és d'estranyar, doncs, que tots els cuiners i cuineres de referència de la Marina Alta la mencionen com a font de formació i inspiració: la seua labor és una influència constant que ara es veu refermada amb la consolidació conceptual, gairebé orgànica, del seu testimoniatge.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ7KKCJd_-v3JL-Rc77oGwDRxbak47OUsuQPSMAa5JhIfGNLrgRH5fAPD5QXeFHTJ9PKpRTTC0eAIKqcQup405fG360e6-7HAFBvcxmjR6iq5LIrv8nod3VY7dnyQwetSdP6HUXAW88iQ/s1600/pepa-romans-acte-1.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ7KKCJd_-v3JL-Rc77oGwDRxbak47OUsuQPSMAa5JhIfGNLrgRH5fAPD5QXeFHTJ9PKpRTTC0eAIKqcQup405fG360e6-7HAFBvcxmjR6iq5LIrv8nod3VY7dnyQwetSdP6HUXAW88iQ/s400/pepa-romans-acte-1.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">En l'homenatge que se li va retre dins la II Fira Marina Alta </td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
De Pepa Romans caldria subratllar igualment la seua vàlua com a força de la natura. En tots els sentits, des de tots els angles. Principalment, per l'estoïcisme d'assolir totes les seues aspiracions com a dona cuinera i emprenedora, però també com a mare inesgotable. Un accent femení que des d'ací vull celebrar pel caràcter simbòlic que guia el llegat del seu matriacat. Matriarca de sa casa i de la cuina de la Marina Alta, el miracle que nasqué en una casa entre els tarongers de Pamis és l'epicentre del potencial gastronòmic de la nostra comarca. Per això, el dia de hui no és un dia de dol, de la mateixa manera que el seu missatge no morirà mai: perviurà en el magistral esperit de continuïtat que representen les seues filles Sole i Tona Ballester. Un arrelament que es prolonga cap a la costa, també comarca endins, per evidenciar que el somni de Pepa Romans és ja un somni col·lectiu. Les veus, les mans, de tants cuiners i cuineres de la Marina que a dia de hui creuen en la nostra cuina, en els nostres productes, amb la fermesa i la fe que Pepa els transmeté. No hi ha millor homenatge ni recordatori que viure i veure el nostre terme tal com ella ho va fer. Fins sempre, Pepa; fins aviat, somni.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCa1mKkU3arphRKC3uEKcpLebQa78C4SaqdizqF_2kKjDuqSI7vCGq0eEwa0CLdCnifo9ZTtpOLMNudic-hgz-YK2yXN57pFNL7wwnAlaJrzPiiJtCYQzAIzOw9Yi5qgbvKO0ZIPT6r94/s1600/pepa-romans-chef-de-casa-pepa-junto-a-sus-hijas-sole-y-tona.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="315" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCa1mKkU3arphRKC3uEKcpLebQa78C4SaqdizqF_2kKjDuqSI7vCGq0eEwa0CLdCnifo9ZTtpOLMNudic-hgz-YK2yXN57pFNL7wwnAlaJrzPiiJtCYQzAIzOw9Yi5qgbvKO0ZIPT6r94/s400/pepa-romans-chef-de-casa-pepa-junto-a-sus-hijas-sole-y-tona.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les seues filles Sole i Tona Ballester: la continuïtat del llegat de Pepa Romans i de Casa Pepa</td></tr>
</tbody></table>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-43841812806345462032016-11-20T17:45:00.002+01:002016-11-20T18:08:54.055+01:00Crònica d'una fractura lingüística irreconciliable: un aclariment més, un antídot contra la controvèrsia<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCiQzgYpw-L4pUWGv_FbQuzLW5VkcVRPR0Y0086wfa4ojtSe5hzr9r6g7xcmf6T7DlttKhHR7M_rzHqPfsOxwMUY1PWP6KiR0CXypWj34Pl97Ok88HwA6dxVP_VpjmTz7l6uvL9dEhZj4/s1600/Tesorer%25C3%25ADa-440x176.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCiQzgYpw-L4pUWGv_FbQuzLW5VkcVRPR0Y0086wfa4ojtSe5hzr9r6g7xcmf6T7DlttKhHR7M_rzHqPfsOxwMUY1PWP6KiR0CXypWj34Pl97Ok88HwA6dxVP_VpjmTz7l6uvL9dEhZj4/s1600/Tesorer%25C3%25ADa-440x176.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'oficina de la Seguretat Social de Dénia, el lloc on tingué lloc l'incident</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Després d'una setmana carregada de mostres de suport, però sobretot d'insults i difamacions a les xarxes socials arran de la publicació de la notícia sobre el tracte degradant rebut a la Seguretat Social de Dénia, tanque el capítol de la meua queixa a l'esmentat servei amb aquest article aclaridor que espere que subratlle l'eix principal de la meua reclamació original. Anirem per parts:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
1) En primer lloc, i després d'haver vist tergiversada la reclamació original per infinitat de <i>haters</i> i trolls de clara inclinació profeixista i antidemocràtica, reitere l'ordre del relat: JO NO EXIGISC QUE SE'M PARLE EN EL MEU IDIOMA, SINÓ QUE SE M'EXIGEIX A MI QUE PARLE EN CASTELLÀ EN EL MEU TERRITORI. A mi, i a ma mare, en aquest ordre. L'acte fou tan breu com desagradable i no té cap trellat, que és el més ressenyable de l'anècdota. Si una persona no entén la meua llengua i educadament em demana que m'expresse en castellà, normalment no m'hi opose. És un acte de gentilesa i comprensió. Jo no tinc res en contra del guàrdia de seguretat que dóna els torns a l'oficina encara que supose que ell sí que té algun prejudici respecte a la meua llengua i els parlants de la mateixa. És molt senzill: un entra a la seu, s'adreça al mostrador i quan se li demana el DNI i comença a citar els números en valencià (<i>set</i> + <i>cinc </i>+ <i>tres</i>... ) és quan se'ns diu que no se'ns entén i que cal dir-ho en castellà. Ací és on naix la reclamació. Davant el dubte de per què no se'ns entén o no se'ns vol entendre, la resposta és reiterada: PORQUE NO. I no vaig a reiterar la retafila legal que dictamina la cooficialitat lingüística i, sobretot, la convivència de dues llengües en un mateix territori.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL7obb0evYe0KZ6kBtzxUX3lS41WbVw_TSqDiRXdPziBVa5Nh_S4WGWbZ4eYQBQfYS0KaiGxmKabydcewFZ84I7rpyJfseBOjbS23Bhk2REOZO7kouq6x1kNqVpTh7rbvxnr2QNuagpLI/s1600/reclamacio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhL7obb0evYe0KZ6kBtzxUX3lS41WbVw_TSqDiRXdPziBVa5Nh_S4WGWbZ4eYQBQfYS0KaiGxmKabydcewFZ84I7rpyJfseBOjbS23Bhk2REOZO7kouq6x1kNqVpTh7rbvxnr2QNuagpLI/s400/reclamacio.jpg" width="351" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Tal com he reiterat, se m'exigí expressar-me en castellà, no a l'inrevés</td></tr>
</tbody></table>
<br />
2) És curiosíssima la dèria demagògica i manipuladora d'aquells que m'han anomenat <i>paleto de pueblo, palurdo, cortito de miras, catalanista, valencianista, fascista, independentista </i>i un llarg etcètera de nomenclatures, sense acabar d'entendre que la meua principal queixa és el TRACTE DEFICIENT EN UN ORGANISME PÚBLIC, MÉS ENLLÀ DEL CONFLICTE IDIOMÀTIC, que no és, per descomptat, un assumpte menor. De fet, la meua denúncia tres mesos després de l'incident es fonamenta en la descoratjadora impotència de comprovar com els atacs a la nostra llengua són minimitzats constantment pel mapa mediàtic, mentre que quan un castellanoparlant no sent respectats els seus drets lingüístics, la polèmica pren matisos de catàstrofe nuclear. Heus ací bona cosa d'exemples: <a href="http://www.20minutos.es/noticia/2886494/0/jugador-tenerife-lesionado-hospital-girona-catalan/" target="_blank">des del futbolista que canvià d'hospital perquè no li parlaven en castellà</a> a la constant barbàrie de <a href="http://www.elconfidencialautonomico.com/cataluna/catalanes-estudiar-castellano-colegios-privados_0_2450754911.html" target="_blank">demagògies contra la immersió lingüística a Catalunya</a> tot passant per <a href="http://www.abc.es/sociedad/20150731/abci-medico-derechos-linguisticos-201507311649.html" target="_blank">anècdotes</a> compatibles amb la meua, però des del punt de vista ibèric.<br />
<br />
3) Reiterar que les ofenses no em pertorben ni fereixen, sinó que m'encoratgen a defendre amb més vivacitat els meus drets com a parlant. No debades, el solatge de tot aquest rebombori viral denota els perfils anticonstitucionals d'aquells que creuen en la superioritat d'un idioma per damunt d'un altre (i en tot l'estira-i-arronsa jeràrquic, històric i sociològic que això comporta). Un debat que (es) creia superat però que encara ressuscita dimonis ancestrals, tal com podreu comprovar si llegiu les aportacions que s'han fet a les xarxes socials sota els enllaços de la notícia a mitjans com Levante-EMV o La Marina Plaza.<br />
<br />
4) En resum, jo recomanaria a aquells que s'encenen d'ira amb reivindicacions tan bàsiques que invertiren el temps que dediquen a denúncies com la meua a aprendre idiomes, sobretot el valencià/català/balear: la setena llengua d'Europa quant a importància amb més de 10 milions de parlants. Una llengua que, vés per on, és la llengua amb què tants ens comuniquem tots els dies. Les llengües són un mitjà de coneixement i cultura, no una excusa per a la imposició i el menyspreu. Per desgràcia, per a molts, l'autoodi no deixa de ser un recurs recurrent a l'hora de reviscolar actituds tan cavernícoles com incomprensibles. Una excusa per revifar complexos del passat en clau futura. Són els mateixos que pronuncien sense recances <i>Schwarzenegger</i>, però que ni en tres reencarnacions podrien ni voldrien entonar ni decodificar una essa sonora.</div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-48263373009978910862016-11-15T13:06:00.001+01:002016-11-15T13:20:30.537+01:00Les tendes que fan poble: En record de Rosa Grimalt, en record dels meus avis Rosa i Vicent<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<style><!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536870145 1073743103 0 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:Cambria;
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;}
@page WordSection1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;</style><span lang="CA" style="font-family: "times new roman";"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPS2kGa-BhOkl3B3dGXI6eGlHngsn3dTVRDEVxCtuzKVY6owZ_t5vCxaS4QVSFLVtL1Bn1IQtkYPlhKHjQhV1rVexyMN-RxVvLzHYe6q65WLcrMQqfTImx9KreBLBZqQixqNhDANQKaWM/s1600/Avis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPS2kGa-BhOkl3B3dGXI6eGlHngsn3dTVRDEVxCtuzKVY6owZ_t5vCxaS4QVSFLVtL1Bn1IQtkYPlhKHjQhV1rVexyMN-RxVvLzHYe6q65WLcrMQqfTImx9KreBLBZqQixqNhDANQKaWM/s400/Avis.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els meus avis, Rosa i Vicent, de joves, a la seua tenda del carrer Dénia d'Ondara</td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Sóc nét de comerciants i em vaig criar a la tenda que Vicent Seser i Rosa Pons tenien a la planta baixa de la Casa del Mayorazgo, just al xamfrà entre el carrer Dénia i el carrer Sol d'Ondara. Des de menut vaig saber que els establiments petits no només eren un mercat d’abastiment proper i eficient, sinó també la síntesi d’una manera de viure i d’una economia més social, més càlida. Quan ma tia Rosita tancà la tenda originària dels meus avis fa més d’una dècada, el barri assumia que aquella porta closa era també l’assumpció de nous temps. No només es deia adéu a una tenda, sinó a l'empremta més visible de l'herència dels meus avis: la seua humil i atapeïda llar, el seu mercat d'abastiment particular, una manera de veure el món i d'emmagatzemar-lo. Els meus avis van morir massa prompte, massa joves, i sempre he pensat que el seu esperit pervivia entre els prestatges dels queviures, entre les caixes de galetes, potser esguardant com creixien els seus néts i com les seues filles s'esforçaven en dur endavant el negoci familiar. Un model de vida, de comerç, que morí poc després, tal com la meua infantesa, extraviada per a sempre en el record d'aquella tendeta on els <i>Huesitos</i> es confonien entre les saladures i la mortadel·la amb olivetes...</span><br />
<br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per això, durant molts anys, la tenda de Rosa Grimalt, al carrer de la Pau, mantenia viva una espelma difícil de definir, però no de percebre. Per una part, el complet catàleg del seu inconfusible comerç, però, sobretot, el caràcter irrepetible i únic de la seua gerent: una persona emblemàtica, no només del teixit comercial local, sinó del poble en el seu conjunt. Rosa Grimalt era una institució per a un sector que sempre ha viscut les amenaces de les grans superfícies. Amb una personalitat i elegància expansives, Rosa dignificava cada dia a la seua tenda el concepte clàssic del bon botiguer: aquell que recomana, aconsella i fins i tot coneix personalment el seu client. Als antípodes del servei despersonalitzat i tantes vegades fred de les grans marques, Rosa era l’antídot contra el tedi robòtic de les multinacionals. Un David contra Goliat que sempre he admirat pel seu estoïcisme i perseverança en defendre un model artesà, personalitzat. Tenint en compte la transcendència simbòlica del seu local i també de la seua propietària, la seua sobtada mort és un fet molt difícil de pair. En un any de tantes notícies dolentes, dir-li adéu a Rosa Grimalt és assumir també l’adéu a un comerç de referència a Ondara. A un mode de vida que cada vegada s’estreteix més per passar a ser el miratge d’un passat tan recent com enyorable. A Rosa la recordaré sempre per l’atenció amb què em preguntava com m’anava tot i a l’estima que destil·laven les seues paraules. Ella representa el model de poble que m’agrada i el model de convivència que fa dels pobles un hàbitat especial. Sense l’alé de persones com ella, sembla que els pobles no valen la pena, per la qual cosa la millor manera d’homenatjar-la és seguir creient en el comerç local i en l’esperit d’aquells que estimen la seua feina i contribució. Mentrestant, a tu, Rosa, et recordarem sempre per la personalitat única que guiava les teues accions. La teua energia desbordant. El teu glamour. El teu comerç. La teua vida.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0lzl1cwTTS30Mrpk-SWS9dsqwZ77JXdjaKZkw56xoZwMTLrmRn1JU_HxdSACZvmEcGbRyOKwQ7scOlWhe4RnoIhnC7wm7Uyr3p8iC94zlAAI2gpqawDP3VVLujjK7nxPjv-7BbIVTl-E/s1600/_MG_9798-3.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0lzl1cwTTS30Mrpk-SWS9dsqwZ77JXdjaKZkw56xoZwMTLrmRn1JU_HxdSACZvmEcGbRyOKwQ7scOlWhe4RnoIhnC7wm7Uyr3p8iC94zlAAI2gpqawDP3VVLujjK7nxPjv-7BbIVTl-E/s400/_MG_9798-3.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Rosa Grimalt, a la seua tenda, en una foto recent cedida pels seus fills</td></tr>
</tbody></table>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-16963839551540950702016-10-11T13:13:00.001+02:002016-10-11T14:49:09.805+02:00Martí (20 anys no són res o ho són tot): A la memòria de José Luis Martí Vives<br />
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPYSV02QupoESdatCoGLRovwkpo56HrF3KorSZTG5pjNJkog_AZQAcdOwALISVGB2_d6sl7c34ePAebg6_HHBl6lZj_cbYPp_Q6RPz8aBJJb1WGxgaJT89z5fmAKDiOQQ0srf-XlDO4ws/s1600/IMG_20160811_161300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPYSV02QupoESdatCoGLRovwkpo56HrF3KorSZTG5pjNJkog_AZQAcdOwALISVGB2_d6sl7c34ePAebg6_HHBl6lZj_cbYPp_Q6RPz8aBJJb1WGxgaJT89z5fmAKDiOQQ0srf-XlDO4ws/s400/IMG_20160811_161300.jpg" width="400" /> </a></td><td style="text-align: center;"></td><td style="text-align: center;"></td><td style="text-align: center;"></td><td style="text-align: center;"></td><td style="text-align: center;"></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El meu amic Martí i jo en una actuació còmica a finals de 1992</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Feia molt de temps que volia escriure aquesta entrada. La necessitat de materialitzar-la és més recent. A principis d'any, durant la moguda promoció d'<i>El traductor </i>vaig tindre el plaer de ser entrevistat per diferents mitjans i persones que s'interessaven pels orígens de la meua escriptura. Que què era el primer que havia escrit? Que quines eren les meues influències? I tot un etèctera d'agraïts interrogants des dels quals escorcollar el propi passat per indagar-ne les contestacions. La resposta ja l'havia meditada en anteriors ocasions i era inequívoca: el teatre. El món del teatre o, si més no, la faràndula. Més bé, la segona accepció, que no deixa de ser una barreja més humil de referents i referències per a algú que s'ha criat amb un pare cantant i amb un generós entorn d'amistats relacionades amb el món cultural i de l'espectacle. No és d'estranyar que amb deu anys començara a dissenyar i escriure obretes inclassificables que després interpretàvem als festivals de l'escola o del grup cultural local. Des del sainet al <i>thriller</i> –els arguments delirants faríen les delícies de qualsevol terapeuta freudià–, tot passant per les imitacions de tota mena i de qualsevol grup còmic del moment.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Dins d'aquelles reencarnacions, sobretot de l'emergent duet televisiu <i>Cruz y Raya</i>, vaig tindre la sort de comptar amb el meu amic Martí. O, millor dit, de col·laborar-hi, ja que ell era la vertadera ànima d'aquella recreació amb esperit propi. Martí era, a més de company de classe, un hàbil observador que condensava en guions curts i improvisats l'essència d'esquetxos de ressò popular. No només tenia tècnica, sinó encert a l'hora d'identificar l'escletxa per on s'escolaven els somriures inesperats. El seu era un perfil personalíssim on hi havia pinzellades dels <i>Martes y 13,</i> però també aportacions inventades, de factura tan eloqüent com surrealista. Durant totes les actuacions, era ell qui mesurava el tempo i qui controlava l'articulació dels acudits. I tot això, en festivals on també ballàvem amb les nostres quintes –sempre expertes en les coreografies, sempre pacients davant la nostra tossuderia– i on representàvem altres papers de les meues esmentades i esbojarrades obres. Molts dels assajos tenien lloc a sa casa, on m'enlluernava la seua ràpida confecció de les escenes. L'admirava per moltes més coses, com ara una cultura musical que havia adquirit per influència del seu germà gran –recorde els seus nombrosos vinils– o per ser un gran expert en videojocs. De fet, recorde la seua mestria davant d'uns recreatius on sempre se m'esgotaven les monedes disponibles abans que ell perdera una sola partida. A les vides dels <i>arcades</i> les anomenava <i>tanques</i> mentre se'ns exhauria la vesprada davant la NES que jo havia instal·lat a l'habitació de la rentadora de ma casa. Jocs de 8 bits, episodis de <i>Bola de drac, </i>la seua sèrie i mitologia predilecta... Vesprades eternes dins estius invencibles. I, a més de tot això, per si fóra poc, tenia unes aptituds esportives envejables, als antípodes de la meua poca destresa. Era en el camp del futbol on els nostres interessos col·lidien i les nostres agendes s'allunyaven. No debades, en arribar a l'institut ens movien diferents inquietuds tot i que vam compartir pupitre en aquell primer curs de batxillerat on el despuntar de l'adolescència relaxà el nostre fervor artístic. En deixar de compartir escenari, el nostre vincle també anà ajornant-se. Canvi d'amics, formació de noves colles i totes les mobilitzacions pròpies d'una època on cadascú viu un procés distint. Amb tot, la nostra sintonia romania intacta i encara que ja no enyoràvem la intensitat d'aquelles incursions teatrals, sabíem que tot plegat havia pagat la pena.<br />
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh8lo6MgYCHPc1MQLSIpUs25ApJLX0zIZf-bMU-WKOABTH85wmQAvDauUI51cdN6mt9uDFScvf4On-ZRnRiHKwHYcdSOynMS24W1OPc2B2BRkCWgZAie5ptgEPRRlKEBOG1v1CyBlAuS8/s1600/IMG_20161008_171045.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh8lo6MgYCHPc1MQLSIpUs25ApJLX0zIZf-bMU-WKOABTH85wmQAvDauUI51cdN6mt9uDFScvf4On-ZRnRiHKwHYcdSOynMS24W1OPc2B2BRkCWgZAie5ptgEPRRlKEBOG1v1CyBlAuS8/s400/IMG_20161008_171045.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jo, en una obra satírica que vaig escriure i protagonitzar per al Festival de Fi de curs 1992/1993</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Poc després, un dia de setembre de 1995, el meu amic Martí morí en un accident de moto. Una notícia que vaig escoltar com un murmuri entre ma mare i la meua germana des de la quietud de la meua habitació. I aleshores, l'immens desconcert i la contradicció de no poder pair allò que havia ocorregut. En edats primerenques, la realitat de la mort és un discurs distant que no qualla en un primer intent. Tot d'una, el buit no tenia la intenció d'establir amb el present una relació de versemblança. Els adolescents sempre creuen ser immortals, sobretot perquè són adolescents i el despertar de la vida exorcitza qualsevol temptativa de finitud. Al cap i a la fi, aquell incident, aquella tragèdia sobtada, amerava la meua generació d'un regust de tristor abans no conegut, encara que no he escrit aquest article per parlar de la mort del meu amic, sinó per parlar de la (seua) vida i de l'empremta inesborrable que va exercir en mi des d'aleshores l'experiència viscuda.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els anys, tot seguit, s'amuntegaren en un seguit de tràfecs i etapes inconnexes que són sempre transcendents, fins i tot en la seua ordinariesa, perquè ens pertanyen i perquè formen part del nostre camí. La sendera que recorrem a tort i a dret, amb parades i acceleracions que no són més que requisits del trajecte. L'asincronia de deixar enrere el record del meu company, de seguir creixent mentre ell restava en un estadi inconcret, era una ferida col·lectiva entre amigues i amics. Martí era una persona molt estimada per tothom i no entrava en els plans de ningú haver de prescindir per sempre del seu sentit de l'humor o de la seua notòria presència (escènica o no: totes dues eren molt valuoses). El buit s'ordenava mentalment com un error del sistema, una avaria emocional que calia enregistrar per seguir endavant, malgrat el lament o la ràbia: sentiments punyents que amb el temps cicatritzen en una oblidadissa embranzida cap al futur. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara, més de dues dècades després, volia permetre'm l'homenatge, que no és un mer recordatori, sinó també una celebració del present. Un dissortat colp de puny del destí que marcà un abans i després en la meua manera de viure i d'escriure. Fins i tot quan vaig acabar <i>El traductor</i>, quan vaig decidir analitzar què és allò que ens guia a crear, o a viure, vaig tindre present l'espontània comicitat que guiava els meus diàlegs amb Martí. Necessitava reprendre les coses allà on les vaig deixar i desprendre'm de la solemnitat impostada que li barra el pas a la recerca del jo vertader. Guanyar en simplicitat i sinceritat tot allò que cal perdre una vegada ens enfilem en la disfressa de l'adult. Darrerament, m'he descobert en tal intent. Fotos que he penjat aleatòriament al Facebook i que ressusciten el <i>clown</i>, el xiquet entremaliat o l'equilibrista embogit que realment sóc. La <i>performance </i>visual no és més que una metàfora del meu present. El reflex d'una actitud que em defineix ara i ací i que em recorda un preciós extracte d'una carta de l'escriptora Montserrat Roig al seu nebot: "No podem renunciar a la bogeria, ni a l'apassionament, menys encara en aquesta vida, on tot és provisional".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'admirada autora catalana, que morí i viví abans d'hora, és una lliçó indefugible que m'ha recordat a tu, Martí, a qui adrece aquest darrer paràgraf. És immensa la gratitud que vull expressar-te. L'agraïment pels anys compartits i pels moments gaudits. Per tot el que em vas ensenyar i que ara vull manifestar. Com ara, la necessitat de ser feliços pels èxits assolits, per les fites abastades, en comptes de preocupar-nos per la insatisfactòria recerca de metes encara imaginàries. Per això adjunte la foto d'aquell final de curs, d'aquella irrepetible conjunció de companyes i companys, d'aquella etapa joiosa que vam completar i gaudir i que res ni ningú pot aturar, esborrar, ja. Ens pertany. És nostra. Com la felicitat –ara sí: immortal– que hi ha retratada en aquell darrer dia de juny de 1993. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Mentrestant, a tu, t'ha estat oferit un do que a cap de nosaltres se'ns atorgarà ja. Vaig tindre l'ocasió de dir-li-ho al meu estimat Samuel Llorca i ara vull recordar-t'ho de nou. Tu no envelliràs mai. Tindràs 15 anys per a sempre. No tots poden contar el mateix. Sempre, sempre, seràs tan guapo i simpàtic com ho eres aleshores. Tal com ho eres ara. Estimat, irrepetible, Martí.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhhM4s5_BuS2zstrR1pUsGdSjNC8BdF5ZDS1xC_t8VzCzHlIwsgjAz7z_ZmkwQ9dEfbzfChzJAVdhz_KpmFTWH7y4hGnkteHR9k7bqeNCS6UdlEUTPfwBlw3Ou7gno2ouE8vJ_Znrlxb0/s1600/classe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="260" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhhM4s5_BuS2zstrR1pUsGdSjNC8BdF5ZDS1xC_t8VzCzHlIwsgjAz7z_ZmkwQ9dEfbzfChzJAVdhz_KpmFTWH7y4hGnkteHR9k7bqeNCS6UdlEUTPfwBlw3Ou7gno2ouE8vJ_Znrlxb0/s400/classe.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto de final del curs 92-93 dels alumnes de 8é del CP Marjals d'Ondara</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-22169024274912257672016-08-18T13:52:00.002+02:002016-08-18T14:24:54.864+02:00Terrier, un regal literari calent per a un estiu fred<div style="text-align: justify;">
I no, el jardí no s'havia assecat, ni per a res resta erm. Permeteu-me aquest abandó blogaire que només ha estat possible gràcies a un any de traca, de castell pirotècnic i fins i tot d'explosió geotèrmica. Si m'heu llegit a les xarxes socials, haureu comprovat com la promoció d'<i>El traductor </i>s'empassava molts caps de setmana, punts d'Iberia i hores d'esbarjo. Aquesta cosa de la literatura en català requereix d'un bon nivell d'activisme per rutllar mitjanament bé i si ho barregem amb feines que ja de per si són absorbents, el resultat és un període tan caòtic com estimulant. Ni la genuïna Ballerina, en els seus millors temps publicitaris, era tan absorbent com jo. Tampoc no és cap excusa, posats a dir, però sentia el deute de justificar que no he estat segrestat per les FARC, ni ingressat a la clínica Buchinger de Marbella (encara que tot arribarà). Amb tot, reprenc l'activitat amb un petit regal d'estiu per als meus lectors i lectores. Com sabeu, fa ben poc vaig rebre el Premi Enric Valor de Narrativa Breu de l'Alcúdia de Crespins que organitza l'Associació La Garrofera. <i>Terrier</i>, el conte guardonat, és una sentida ofrena als seguidors d'aquest blog que compartisc ací i ara, no sense abans desitjar-vos que acabeu de passar l'estiu de la millor manera possible; és a dir, sense engegar el telenotícies i sense acostar-se a la primera línia de platja en horari diürn.</div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOyaoMDoOuJqqj0_Oq59YYeNO4cfMI5bWbRadO4MyjDk803qjE1qUxXkxH4-LbPwIxSgn5yiBmjNEH3-2_5J5LpoqLM_Kjy98A7jjuvkAsr-uFnEyOVXdUjquqtkjqrPrR02BYKvNd87M/s1600/P5288443co.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOyaoMDoOuJqqj0_Oq59YYeNO4cfMI5bWbRadO4MyjDk803qjE1qUxXkxH4-LbPwIxSgn5yiBmjNEH3-2_5J5LpoqLM_Kjy98A7jjuvkAsr-uFnEyOVXdUjquqtkjqrPrR02BYKvNd87M/s400/P5288443co.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Recollint el guardó, a l'Alcúdia de Crespins</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: center;">
T E R R I E R</div>
<br />
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536859905 -1073711037 9 0 511 0;}
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536859905 -1073711037 9 0 511 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:11.35pt;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
text-indent:-11.35pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
p.MsoFooter, li.MsoFooter, div.MsoFooter
{mso-style-priority:99;
mso-style-link:"Footer Char";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:11.35pt;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
text-indent:-11.35pt;
mso-pagination:widow-orphan;
tab-stops:center 212.6pt right 425.2pt;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
span.FooterChar
{mso-style-name:"Footer Char";
mso-style-priority:99;
mso-style-unhide:no;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:Footer;
mso-ansi-font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-page-numbers:0;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMzwi28vERDy-bWq0v-0Ri89LXo0kovDW1GCuA2LysIGf5n0yL-MT9bKHBq2ekuojgOw7xBmEG2d1VakQI9zVQbRAuwx6bTYKZtsDP2lVaUO1fN6YG-P4f-cIPkIiVkJP5yeDRScEglrU/s1600/a_144.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMzwi28vERDy-bWq0v-0Ri89LXo0kovDW1GCuA2LysIGf5n0yL-MT9bKHBq2ekuojgOw7xBmEG2d1VakQI9zVQbRAuwx6bTYKZtsDP2lVaUO1fN6YG-P4f-cIPkIiVkJP5yeDRScEglrU/s400/a_144.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">“Una vida sense gos
és un error“ </span></i><span lang="EN-US" style="font-size: 10.0pt; mso-ansi-language: EN-US; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">CARL ZUCKMAYER</span></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table>
<div align="right" class="MsoNormal" style="mso-pagination: none; text-align: right;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin-left: 0cm; mso-pagination: none; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Bruno giragonsa sobre si mateix com una trompa abans
d’amagar-se darrere d’un arbust per fer de ventre. L’amo l’esguarda atentament
i dubta d’apropar-s’hi per recollir-ne les immundícies. Al cap i a la fi, es
tracta d’un parc públic desangelat, rematadament brut. Dels més descurats de la
ciutat. Potser, els jardiners municipals ni s’hi acosten. No hi ha flors, ni
queda cap paperera dempeus i els bancs de fusta corroïts, de pintura
encrostonada, tampoc no conviden a seure-hi. Un embolcall massa vullgar per a
un exemplar del tot extraordinari, romia en ataüllar de nou el terrier enjogassat amb el vol d’una
papallona. Va costar-li mil euros fa un any i no se’n penedeix. A ell li
agradaven altres races del tot oposades com ara el pitbull o el rottweiler,
però l’adquisició del cadell era una inversió per a negocis esdevenidors. Calia
considerar la creixent proliferació del fox
terrier i la necessitat de despuntar-hi, dins del sector dels classificats.
Secció: mascotes. Referència: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Se ofrece
macho para montas (precio a convenir)</i>. Un titular concís que calia escriure
en castellà, entre d’altres coses perquè no sabia escriure-ho en la seua pròpia
llengua, tot donant a entendre, per mitjà de les fotos adjuntes, la bona
qualitat del mascle. Mida compacta. Pèl amb la justa lluïssor. Pedigrí
justificadíssim per consolidar un sedàs que es materialitzà amb un primer
contacte telefònic.</span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin-left: 0cm; mso-pagination: none; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">La interessada li parlà de Lluna, la seua terrier de tres anys. El veterinari li
havia recomanat embarassar-la per tal de prevenir futurs processos tumorals i
calia assumir la recomanació amb prestesa. Per això no discutí massa el preu de
l’operació (li ho deixà en cent cinquanta), tenint en compte que vivien a prop
i que, no ens enganyem, Bruno era encara un debutant. </span>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin-left: 0cm; mso-pagination: none; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Mentre sospesa l’escaiença de la rebaixa reconeix la gossa i
la propietària en veure-les arribar a l’hora convinguda. Ella, com ell, al voltant
dels quaranta, però prou més mudada, endiumenjada gairebé. Enfundat en un
ordinari xandall d’Adidas, li encaixa la mà i fa un xiulit per avisar Bruno,
embadocat pels tufs d’orins que ameren les soques dels arbres. L’animal acudeix
parsimoniós i s’engresca amb l’escrutini de la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">partenaire</i>. Lluna és grisa, com el semental, i prou més receptiva;
no tem l’ensumada aliena i no s’està de cortejar el candidat amb successius
volts. L’ama riu la conxorxa canina mentre va dosificant comentaris banals per
tal de fer més abellidora l’estona. Poc després, els gossets se n’allunyen en
la seua dansa de narius i ensopegades. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin-left: 0cm; mso-pagination: none; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw45_oKMni9jKHchsohmuM5L0JweCGGQ4B7ndXHWxLo4DCj0qIR18vYU1d3e5M0iDnK7WhgQ2iiePwJh9WTcTLx_RJAW-xV7CICUOUP0-GmfByWN3Yml4UVuQlGRWRrMDl0_egNg2o0oQ/s1600/scottish-terrier-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjw45_oKMni9jKHchsohmuM5L0JweCGGQ4B7ndXHWxLo4DCj0qIR18vYU1d3e5M0iDnK7WhgQ2iiePwJh9WTcTLx_RJAW-xV7CICUOUP0-GmfByWN3Yml4UVuQlGRWRrMDl0_egNg2o0oQ/s400/scottish-terrier-2.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin-left: 0cm; mso-pagination: none; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin-left: 0cm; mso-pagination: none; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Els adults, mentrestant, prolonguen la conversa. Ell no té
tanta traça comunicativa com la companya i sols reitera l’estranyesa del fet
que Bruno no haja muntat encara la femella. Havia comentat que era un mascle
primerenc, no que en realitat era la primera volta que l’emparellava, i ara
sols ha d’esperar la consumació de l’encontre per confirmar la recepció de
l’estipendi. Sense còpula no hi ha cobrament, és clar, encara que Bruno no és
conscient de les seues obligacions. Nasseja el cony de Lluna, per descomptat,
però després fa un bot sobre la gespa i pren distància. La gossa també se
n’abstreu per moments mentre els respectius amos els comminen a apropar-se de
nou mitjançant palmes, crits i enrevessades interjeccions. Ell assegura
conéixer el llenguatge secret dels cànids i la xicota se’n riu. El troba
graciós. No li pega tort que en un determinat moment force el contacte entre
els animals i engrape Lluna per les costelles per tal d’encastar-li un penis
tremolenc. Fins i tot li fa gràcia la subtilesa amb què sosté el membre en un
manucleig capciós que malda més per trempar-lo que no per exercir d’apuntador.
Tant se val. Rebelment descavalcat, al sisé intent Bruno hi desisteix per tal
d’apartar-se de la presa definitivament. L’amo el maleeix i constata que, en
cas de no estar acompanyat, li hauria fet un puntelló. Per desobediència i
també per orgull.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin-left: 0cm; mso-pagination: none; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Lluna retorna, espantadissa, als peus de la dona, qui tracta
de tranquil·litzar el criador. «No passa res, són gossos», li adreça mentre
intenten per enèsima vegada culminar l’apropament. De cap manera. En un moment
donat, rabiüt, Bruno fins i tot li lladra a l’ensinistrador. Per sufocar el
desassossec de la trobada, ella proposa d’anar a sa casa, on la gossa se
sentirà més reposada. Realment, l’oferiment no s’adiu a la realitat: és el
mascle, l’element discordant; és el mascle, qui no està seré. Ni l’un, ni
l’altre. Perquè el mascle adult sols s’asserena quan deixen el parc i queda
oberta la possibilitat del mercadeig. Una avinença que va refermant-se mentre
el diàleg s’esgarria cap a aspectes més concrets. Que si l’un, aturat i solter.
Administrativa i divorciada, ella. Voreres, semàfors, embornals i tres passos
per a vianants. Bruno i Lluna, encalçant-se mútuament. Després, la confiança
per part d’ell d’afluixar un acudit sobre la possible homosexualitat del cadell
i la cordialitat de l’acompanyant per riure l’ocurrència i afirmar que la
sexualitat del món animal és molt menys encorsetada que la dels humans. Un
aclariment innecessari que tots dos tornen a celebrar en arribar a l’apartament
i encetar dues cerveses. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin-left: 0cm; mso-pagination: none; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Mentre Bruno i Lluna tornen a amorrar-se, olfactius, els
musells, la relació de proximitat entre els adults guanya en calidesa tot el
que perd de tensió i excés d’expectatives. La deferència dóna pas a un altre
tipus de complaences mentre tots dos s’adonen de l’atracció recíproca. Ha estat
el canvi d’escenari, probablement, l’estímul definitiu. El canvi de percepció.
A ella, de fet, l’encisen els homes ravalers amb roba d’esport; a ell
l’embogeix el registre burgés d’una dona que guanya en una nòmina més del que
ell arriba a estalviar en tot un any a mercè de regateigs per internet i
tripijocs varis. Amb tot, ella ol a perfum modest mentre ell put a pinso del
Lidl. L’intercanvi de flaires, però, l’experimenten després de la tercera
llauna, quan tenen els llavis tan xops d’escuma de civada com de saliva. Les
besades són intenses, de tan inesperades. Testimonis de l’arravatament, sengles
mascotes s’esglaien davant l’aferrissament dels respectius senyors. Tant fa.
L’esvalotament és incontenible, tant com per no recordar el motiu primigeni de
la trobada. Un titular eloqüent i irrenunciable, el del classificat que els ha
reunit. Un encapçalament que es materialitza en el mateix instant en què el
convidat cobreix l’amant per darrere, abans d’arrancar un sotragueig
d’escomeses que no sols farà udolar Lluna, escarotada de veure la seua ama sota
el domini d’un estrany.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin-left: 0cm; mso-pagination: none; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Comptat i debatut, l’objecte de l’anunci tampoc no pretenia
ensarronar ningú. Pendent de perfilar una compassada envestida, el propietari
de Bruno només desitja que la temperatura i caràcter libidinós de l’ambient
puga encomanar-se als cans, aferradissos al sofà on es desenvolupa la vertadera
muntada de la vesprada. En cas que això ocórrega, quin hauria de ser el preu
dels serveis? On caldria aplicar un mínim descompte? Aliens als esbufecs dels
amos, els gossos acluquen finalment l’ull i s’adormen, mandrosos, després d’una
jornada massa compromesa. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; margin-left: 0cm; mso-pagination: none; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial"; mso-bidi-font-family: "Times New Roman";">Enfervorit a cada abrivada, l’autèntic semental de la cita
se sent el dipositari de la masculinitat i heroïcitat sexual menyspreades pel
seu deixeble. Al mateix temps es planteja la possibilitat d’enfilar-se en noves
i potencials propostes dins les webs comercials. L’apartat de «Contactes», qui
sap. Però això ho pensa <i style="mso-bidi-font-style: normal;">a posteriori</i>,
abans del clímax. Vigorós moment en què dedueix que un pitbull o un rottweiler
no l’haurien deixat en tan mal lloc. Haurien copulat, complit, com ell, davant
la femella de torn assedegada de ritme i companyia. Per contra, adormit sobre
el terra, el rostre de Bruno és el d’un gos fracassat, gai o impotent. Un
desencert absolut. O no: si no haguera tingut un terrier mai no hauria conegut la propietària de Lluna. A partir de
tal pretext, doncs, ja pot ejacular sense recances. Rescabalar-se,
acceleradament, d’un munt de penúries que queden endarrerides, engolides, pel
panteix d’un udol final.</span>
</div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-71062457711359443412016-02-08T13:32:00.001+01:002016-02-08T13:51:54.038+01:00"El traductor" i Ricard Abad fan camí: Crònica de dos mesos de desfilada hipercalòricaA penes dos mesos després de la publicació de la meua nova novel·la, tenia un fum de coses per comentar i potser ha arribat el moment de fer-ne recordatori. Per una part, la immensa gratitud a tots aquells i aquelles que m'heu acompanyat en les primeres presentacions d'<i>El traductor</i>. Des de l'original encontre que em prepararen per sorpresa les companyes de la Regidoria de Cultura d'Ondara fins a l'acollidora trobada a la Xara del passat divendres tot i passant per la Casa de la Paraula de la Fundació Baleària a Dénia i per la Casa de Cultura de Pego. Han estat dos mesos ben intensos, amb les festes de Nadal enmig, però amb moltes engrescadores i inesperades sorpreses<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-99Wkwc8YMc3NqlnML06wjXk31iIPP9_I3nrrepJK6YWtvBmNqrzhh3qLvLg1LScOJJNhl1UrxcGOzTdFFB8BR9ozxfhXOAj7BcSfbTXZ3nZrjsHooW3-0wiKNlSCJqOyRszuwVYF7qY/s1600/presentacio-jovi-lozano-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-99Wkwc8YMc3NqlnML06wjXk31iIPP9_I3nrrepJK6YWtvBmNqrzhh3qLvLg1LScOJJNhl1UrxcGOzTdFFB8BR9ozxfhXOAj7BcSfbTXZ3nZrjsHooW3-0wiKNlSCJqOyRszuwVYF7qY/s400/presentacio-jovi-lozano-3.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Casa de Cultura d'Ondara, el passat 17 de desembre</td></tr>
</tbody></table>
.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja5LleGXHaGr11g2veTKawEaD9nTs51puS676FruRn1nGMTzUEc_ZiMwInG1IOqfjg6DMxm_mRWXvJvff_2uVg8kEcKpH6_HAbYneEtLiK0YhTDfUNyG_jdN0MoMQA5p3ZKkgcJfBuvu8/s1600/d4a88145ab182dc22b92430f1e54886c_XL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja5LleGXHaGr11g2veTKawEaD9nTs51puS676FruRn1nGMTzUEc_ZiMwInG1IOqfjg6DMxm_mRWXvJvff_2uVg8kEcKpH6_HAbYneEtLiK0YhTDfUNyG_jdN0MoMQA5p3ZKkgcJfBuvu8/s400/d4a88145ab182dc22b92430f1e54886c_XL.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Presentació a la Fundació Baleària</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
Una d'elles, sense dubte, ha estat la publicació de diverses (i molt positives) crítiques de l'obra. Una de les primeres fou la del filòleg mallorquí i activista literari Jaume C. Pons Alorda, el qual abordà a Núvol una entusiasta <a href="http://www.nuvol.com/noticies/el-traductor-una-anglosaxona-novel%C2%B7la-valenciana/" target="_blank">crònica</a> de les peripècies de Ricard Abad. El professor universitari alacantí Enric Balaguer també ressenyà la novel·la al seu blog <a href="http://blocs.mesvilaweb.cat/enbapa59/?p=268608" target="_blank"><i>A tall d'invocació</i></a> mentre que El País.cat publicà el passat dijous aquest enèrgic <a href="http://cat.elpais.com/cat/2016/02/03/cultura/1454516397_954170.html" target="_blank">article</a> de Ponç Puigdevall que em va deixar, tal com suggeriria el protagonista del llibre en el seu afany bilingüe, <i>breathless</i>: sense alé. Aportacions generosíssimes que m'han recordat que potser era una bona idea ressuscitar aquell esborrany de comèdia esbojarrada que no m'atrevia a materialitzar i que ara ja va fent camí de la mà d'AdiA Edicions.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9eQUaelItUIHOKzX4DL9ipkDGm9nWh8ssPVCEtbM3CcDMsjtLHBDpQj7zx5wnVbqpeVKRhU2nEiyhcBfN7CJtkOL2xng44astDalxkXlF6aoHseAzyydMNgAMuDW8WaP0qHrpy8W3rHM/s1600/CaIq4q1WYAAR89E.jpg+large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9eQUaelItUIHOKzX4DL9ipkDGm9nWh8ssPVCEtbM3CcDMsjtLHBDpQj7zx5wnVbqpeVKRhU2nEiyhcBfN7CJtkOL2xng44astDalxkXlF6aoHseAzyydMNgAMuDW8WaP0qHrpy8W3rHM/s400/CaIq4q1WYAAR89E.jpg+large.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Presentació a Pego del passat 29 de gener</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCB4Gtn2EMxl4-R5JYnlFRRsulzy-lBMhivYMpFQhnc7eHzV0UDtZauQXNXjLHYOacNJRQPxb3qw8N2MJKtvy0v3DhhJOMS-Bkp1cG3WqDmvQFnR9dSGfElzwldgppenuzyNwVA8wUD-M/s1600/1471884_939433242814501_7717293893090330184_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCB4Gtn2EMxl4-R5JYnlFRRsulzy-lBMhivYMpFQhnc7eHzV0UDtZauQXNXjLHYOacNJRQPxb3qw8N2MJKtvy0v3DhhJOMS-Bkp1cG3WqDmvQFnR9dSGfElzwldgppenuzyNwVA8wUD-M/s400/1471884_939433242814501_7717293893090330184_n.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Biblioteca de La Xara, el passat divendres 5 de febrer</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Si més no, tal com vaig comentar, la promoció de la novel·la implicarà una expedició pancatalana que em fa goig encetar. Tot i que encara no s'han confirmat totes les dates, puc avançar que, a més de les presentacions en territori valencià, hi haurà presentacions a Barcelona, Eivissa, Mallorca i Menorca. La propera, però, serà a El Verger (Casa de Cultura, divendres 26 de febrer, 19:30 hores) i a Pedreguer (divendres 11 de març, Casal Jaume I, 20.00 hores), on també s'hi realitzarà un club de lectura previ. De la resta de dates, ja aniré confirmant trobades. Mentrestant, això sí, infinit agraïment per la calidesa amb què heu rebut <i>El traductor</i>; per la complicitat amb què heu gaudit del seu missatge i per les mostres d'estima que m'heu fet arribar de tan diverses maneres. Ricard Abad celebraria tot açò empassant-se un palet de donuts; a mi, dissortadament, aquesta festa m'ha arribat en ple règim hipocalòric, la qual cosa no sé si és una broma pesada o, de retruc, lleugera. Tant se val! Seguirem informant-ne.</div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-25048953143826336582015-11-30T18:11:00.003+01:002015-11-30T18:28:45.632+01:00Apunts per a una literatura lúdica: com vaig arribar a "El traductor"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikSiqy-EYNMx5iYtCMua6ej8cu4YsMfuO_wLLNJDMp-EMF79AyNcXlSTpeFC9seMjmhGxVeWti1o74UtPwTqVgH-tmVQpjqaRVh2v-ZhaFbf2sdhU9q12oDzOGS_dKgvj7par0LEcN3dA/s1600/12186458_1066336406732470_4291881174917206557_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikSiqy-EYNMx5iYtCMua6ej8cu4YsMfuO_wLLNJDMp-EMF79AyNcXlSTpeFC9seMjmhGxVeWti1o74UtPwTqVgH-tmVQpjqaRVh2v-ZhaFbf2sdhU9q12oDzOGS_dKgvj7par0LEcN3dA/s320/12186458_1066336406732470_4291881174917206557_o.jpg" width="230" /></a></div>
"Jo tenia un blog a Àfrica... ". No, no ho deia Isak Dinesen a <i>Memòries d'Àfrica</i>; ho dic jo ara que retorne a aquest raconet digital meu per informar i informar-me de dues coses: per una part, que tinc nova novel·la; d'altra banda, que feia un fum de setmanes que no reprenia l'activitat blogaire. La primera notícia m'il·lusiona i pel que fa a la segona, més enllà de les disculpes pertinents a la parròquia calcetinera, he d'admetre que la intensa agenda laboral dels darrers mesos li ha barrat el pas a hipotètiques noves entrades que finalment no han contribuït a densificar més el deixant de kilobytes que engrossen la complexa arxivística d'Internet. Amb tot, lluny de descàrrecs, aquesta és una entrada feliç, just com la novel·la que en breu presente i que fou premiada a principis d'any a Mallorca amb el Premi Vila de Lloseta de Narrativa 2015. Publicada per la jove editorial balear AdiA Edicions dins la col·lecció Llimona verda, aquesta sisena incursió literària meua és un somni rebel (sobretot, amb mi mateix) que nasqué després de publicar <i>Últimes existències</i>, precisament quan em plantejava encetar una altra novel·la sobre la crisi econòmica. Sobre això mateix, l'opció d'encarrilar determinats projectes creatius o desterrar-ne d'altres, m'agradaria escriure algun dia un altre llibre, potser un assaig, tot i que, a la fi, com en un il·limitat joc de nines russes, dins d'aquest joc metalingüístic els escriptors també acabem densificant altres ecosistemes, en aquest cas editorials o, si de cas, de la indústria paperera.<br />
<br />
Amb uns quants paràgrafs o fins i tot amb unes poques línies, un pot despatxar-se alegrement i certificar que no hi ha res més plàcid que cedir a l'instint narrador quan aquest desemboca en una determinada història que necessita verbalitzar-se. <i>El traductor</i>, en aquest sentit, és el resultat d'una suma d'experiències personals i professionals que, a l'hora de ser traslladades al paper, no precisen del segell distintiu de l'autobiografia. No debades, el protagonista d'aquesta novel·la té molt poc de mi o fins i tot ben poc; heus ací un dels reptes i alhora plaers de la creació literària: la recerca d'un jo inèdit, l'exploració d'escenaris novells, d'escenografies insòlites. En certa mesura, aquesta llibertat narrativa em retrotrau a la meua primera novel·leta, <i>Esbòs per a una improbable novel·la històrica</i> (inclosa al recull <i>Sis contes i una novel·la incerta</i>, 2010): un registre al qual m'abellia retornar i que ara he volgut assaonar de tots els elements que em diverteixen, que em fan feliç, tant a la vida com a la literatura. Hi ha, principalment, la gran influència de genis com Woody Allen o Raymond Carver; de fet, fragments seus introdueixen les dues primeres parts del llibre. La seua cita no és casual, sinó un mer indicador que no te l'obligació de disfressar-se d'homenatge. Com diu l'escriptor Javier Cercas, cal acceptar que el lector/escriptor no llig, sinó vampiritza; no consumeix textos, sinó que els fagocita per conformar una realitat/producció pròpia on el talent alié passa a formar part d'un mateix. Sempre he cregut en eixe procés d'assimilació on hi ha tanta invenció com aprenentatge.<br />
<br />
I és que a través d'<i>El traductor</i> he reviscut els moments i els motius que em conduïren per primera vegada al full en blanc. Hi hagué gaudi, però també reflexió, és clar, al voltant de la confecció d'una història que s'abeura de mil referents abans de materialitzar-se per mitjà de la pròpia veu. Tenia fam de comèdia, en definitiva. La crisi no és <i>cool</i>, en resum, o sí ho és fins que en parlem massa i aleshores passa a ser un <i>déja vu</i> que reitera més que explica. La peripècia de Ricard Abad, <i>megastar </i>d'aquest fulletó (eficientment reencarnat en la il·lustració de la coberta realitzada per Benjamí Tous), em permet accedir també al classicisme lineal d'un arquetipus de novel·la que sembla en retrocés i que desitjava reivindicar. Amb <i>El traductor </i>celebre, així doncs, el plaer d'una literatura lúdica que sempre m'ha agradat consumir i que ara tractaré de defendre en les successives presentacions. Si més no, els propers divendres 11 de desembre i dijous 17 de desembre (Ondara i Baleària Port a Dénia, respectivament: n'he adjuntat els cartells) comença la peculiar singladura d'<i>El traductor. </i>Que s'alce el teló, que caiguen les vergonyes i que la burrera desfile.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKLggag92Akyz7AM7TXzXn_hgbtW3ezuIayvJhtLq-hEQlvo7DgdhXuX1EXjpksXSE7F5oTjod-xe2LUQ9HW06o4rI_J4MDrmuykU5zEuspjWuttSMxBiHJIXbCjihZaN0d9EW9GlXECg/s1600/12241256_1047558568597584_6133131545004794215_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKLggag92Akyz7AM7TXzXn_hgbtW3ezuIayvJhtLq-hEQlvo7DgdhXuX1EXjpksXSE7F5oTjod-xe2LUQ9HW06o4rI_J4MDrmuykU5zEuspjWuttSMxBiHJIXbCjihZaN0d9EW9GlXECg/s400/12241256_1047558568597584_6133131545004794215_n.jpg" width="400" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvqBWkO9Dzl0v74byRuhic6Gj_hWcyi-F8lQS2S-h8ApViJ_ovYTZiIJ_pHGe0aGWYmtUS2QgbgeVNjiIHJVmv46dWN7Yencw5pDRCvunBPLUlxaHVGXYpNCTVTjElOqIIC1AZcFCN0f4/s1600/FACEBOOK%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvqBWkO9Dzl0v74byRuhic6Gj_hWcyi-F8lQS2S-h8ApViJ_ovYTZiIJ_pHGe0aGWYmtUS2QgbgeVNjiIHJVmv46dWN7Yencw5pDRCvunBPLUlxaHVGXYpNCTVTjElOqIIC1AZcFCN0f4/s400/FACEBOOK%25281%2529.jpg" width="400" /></a></div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-22355790635043915482015-09-29T14:01:00.002+02:002015-09-29T14:08:27.463+02:00Cercant la Felicitat a Sérifos: Grècia (i la vida) segons Elvira Cambrils<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN5D2N-OQbFnRZRAdqegm0WiC-MtLzXn9QYly2giAigGBXgrTafWeiY57haj9HVViV1v7gepWty5RbA7HAlv8WMOB6KnE8ZXF7sqQQrpmw4RlV0_KlZEgV9DlVUndkuwhZdAY-HJqH4RY/s1600/Serifos.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="263" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgN5D2N-OQbFnRZRAdqegm0WiC-MtLzXn9QYly2giAigGBXgrTafWeiY57haj9HVViV1v7gepWty5RbA7HAlv8WMOB6KnE8ZXF7sqQQrpmw4RlV0_KlZEgV9DlVUndkuwhZdAY-HJqH4RY/s400/Serifos.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sérifos, l'illa grega on té lloc l'acció del nou llibre de Cambrils</td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA">Diu l’escriptor
Lawrence Durrell, i ho reiterà Elvira Cambrils a la darrera presentació de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tot el que tinc per ballar amb tu</i> (Edicions
del Bullent, 2014) que tingué lloc a Ondara el passat 18 de setembre, que
l’illa de Sérifos és un indret per a suïcides o per a escriptors. La tria
d’aquesta escenografia dins la nova novel·la de l’escriptora de Pego no és,
així doncs, una elecció casual, tal com vaig assenyalar en aquell encontre
ondarenc on no em vaig estar de recordar que la literatura de Cambrils no és
mai un joc inofensiu, ni lleuger, sinó un exercici d’introspecció, de recerca
vital, que es prolonga en cada obra seua fins a confegir un discurs transversal
on la filosofia s’agermana amb les vivències (personals, universals) per tal
d’abastar una literatura pura, amarada de sentiments, gaudis i secrets. Un
talent amb budells, en resum, que batega amb més força que mai en aquest tercer
i inspirat nou treball.</span><br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsfA9pM1L8jZmxZIIey8U0DW76QBLF0GG751clFUbReHiHynhQRP4UiM-MljCahunJWQ1SboQiyQEUyMVSjqFy7xuOLRUgq3omDu-Nh6i2Ew9nqpngNECWYwV4K3FJ6ZDKK2oj13nv9P0/s1600/presentacion-libro-elvira-cambrils-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsfA9pM1L8jZmxZIIey8U0DW76QBLF0GG751clFUbReHiHynhQRP4UiM-MljCahunJWQ1SboQiyQEUyMVSjqFy7xuOLRUgq3omDu-Nh6i2Ew9nqpngNECWYwV4K3FJ6ZDKK2oj13nv9P0/s400/presentacion-libro-elvira-cambrils-1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">
<span lang="CA">No és d’estranyar,
si més no, que el recorregut de destinacions físiques i alhora espirituals que
l’autora estima coincidisca amb les peripècies narratives dels seus
personatges. La seua literatura és carnal i compromesa, sense concessions ni
màscares que n’entrebanquen la versemblança. Una mediterraneïtat efervescent
amb què Cambrils reivindica les seues passions, els seus idil·lis amb una
geografia palpitant que no és només el bressol de la nostra cultura, sinó també
el destinatari dels nostres anhels. La Grècia que la protagonista de la
novel·la cerca és, com bé assenyala l’escriptora, una Grècia que es duu a
dintre. Un paradís interior que és també un debat interior: l’eterna
picabaralla entre orient i occident, entre allò que som i allò que en realitat
voldríem ser.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">
<span lang="CA">L’autora analitza a
fons la fricció d’aquest conflicte intern per mitjà de Feli (Felicitat: una
metàfora feta mite), una dona que desitja una pausa en la seua vida en crisi i
que troba en l’illa de Sérifos un oasi transitori que esdevindrà, fruit de
l’atzar, definitori. El viatge de la protagonista es tradueix en una
metamorfosi interior i exterior, des de l’aridesa del paisatge que l’acull a la
sequera d’una identitat buida, anorreada, que troba recer en un racó remot de
la mediterrània. Una llar inesperada que planteja què és exactament el concepte
de llar, d’aixopluc.</span><br />
<br />
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCXq4waVzw1x8hlpTivME44L8dV4KlZ4VueIEnhRfJqNPFlM6jUUtEAkRJ7wvIEQcFk1n39VVX6g_Aq1YP-xegk-9CwWjwWugEKmhR0Xze40wC5mu42L4Juy2n3SL6kM7btXAtzUCPgC0/s1600/presentacion-libro-elvira-cambrils-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCXq4waVzw1x8hlpTivME44L8dV4KlZ4VueIEnhRfJqNPFlM6jUUtEAkRJ7wvIEQcFk1n39VVX6g_Aq1YP-xegk-9CwWjwWugEKmhR0Xze40wC5mu42L4Juy2n3SL6kM7btXAtzUCPgC0/s400/presentacion-libro-elvira-cambrils-2.jpg" width="400" /></a></div>
</div>
<br />
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">
<span lang="CA">La novel·la explora
així un territori prou més indòmit que el de les Cíclades: l’ànima humana i la
seua infinita tendència al càstig, a l’autolimitació,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>com a censura a les pulsions més elementals; alhora, la seua
necessitat de supervivència o l’escapatòria d’un hedonisme desitjat,
imprescindible, per tal d’abastar la serenitat d’una maduresa ja assolida. Són
drets, estímuls, que Cambrils defén en la descripció d’aquest intens i captivador
tercer llibre seu: un catàleg d’emocions on quallen magistralment les
temàtiques predilectes de l’autora i on es convida al lector a ballar amb una
protagonista amb què tots compartim dubtes i preocupacions. Un ball que no és
només una invitació a la vida, sinó un viatge per aprofundir en els desitjos i
les aspiracions que la fan possible. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDE8G1CiCYdclYl3eZr9WciDaPEJn0CNQDQGGddTRGXIaepKuXK_oQYmBTulCttfwwYLH0uvbKeLngUX1Pas9Rqzx_g71G_0YeGT_muo8a4QYWnI1i5orSm_frS1OUcXnvPqiHS1BbMzM/s1600/Libro-de-Elvira-Cambrils.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDE8G1CiCYdclYl3eZr9WciDaPEJn0CNQDQGGddTRGXIaepKuXK_oQYmBTulCttfwwYLH0uvbKeLngUX1Pas9Rqzx_g71G_0YeGT_muo8a4QYWnI1i5orSm_frS1OUcXnvPqiHS1BbMzM/s320/Libro-de-Elvira-Cambrils.jpg" width="296" /></a></div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-45055384274769610122015-07-10T13:39:00.000+02:002015-07-10T14:19:45.969+02:00Una postal de Puerto de la Cruz: Literatura de viatges o Viatges de literatura?<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpNL0RTHAn5vDt99vNCi0ZpZ6UyXp46kGBgl7YybfDyQB5Bp0DsQBEem-mJc6xLnpTrEC9yO21qpUpkizym8DYyoKe8VjszkE_kccDPhX2_9S3b2gZhtCkJpwyAIw_Db8GkV6CJGvtZqk/s1600/valle-orotava.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="162" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpNL0RTHAn5vDt99vNCi0ZpZ6UyXp46kGBgl7YybfDyQB5Bp0DsQBEem-mJc6xLnpTrEC9yO21qpUpkizym8DYyoKe8VjszkE_kccDPhX2_9S3b2gZhtCkJpwyAIw_Db8GkV6CJGvtZqk/s400/valle-orotava.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Garamond;
panose-1:2 2 4 4 3 3 1 1 8 3;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="mso-pagination: none; text-align: center;">
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 12.0pt;">“Els
viatges són els viatgers. Allò que veiem no és allò que veiem, sinó allò que
som</span><span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">”</span><span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;"> </span><br />
<span lang="CA" style="font-family: Garamond; font-size: 10.0pt; mso-bidi-font-size: 14.0pt;">FERNANDO
PESSOA</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
L'estiu de 2010, just entre agost i setembre, vaig passar dues setmanes a l'illa de Tenerife. Em vaig prometre que en faria una entrada al blog –sou molts els que passeu per aquesta parròquia amb motiu dels diaris de viatge; gràcies, una vegada més– tot i que l'esmentat post es va quedar emmagatzemat a la mateixa carpeta on dormen les fotos d'aquella aventura canària. L'any passat, mentre visionava de nou les fotos, vaig recordar com em va colpir la bellesa atlàntica, gairebé americana, de Puerto de la Cruz, la capital del nord de l'illa. Arrecerada pel vall de l'Orotava i pel sentinella enfarinat del Teide, la ciutat és una barreja de continents i també de moments. El meu instant predilecte va tindre lloc al passeig marítim, on les piscines naturals batallen contra les piscines artificials dels hotels. Fou en aquella platja urbana de sorra negra, mentre dinàvem a un xinés de privilegiades vistes, quan se'm va quedar glaçada la imatge dels xiquets botant pel penya-segat que divideix el port del municipi. Un moment anodí, quotidià, que sintetitzava totes les diferències, tots els descobriments, que un experimenta quan va de viatge i no sempre es conforma amb l'experiència visual, sinó que abasta una dimensió més espiritual. En digerir la bellesa d'aquella postal en moviment vaig saber que no n'escriuria un diari, sinó un conte. El vaig titular <i>Puerto de la Cruz</i> i el compartisc ara que ha estat premiat amb el II Premi de Relats d'El Campello 2015. Una alegria estiuenca que m'ajuda a combatre la calor, tal com el record de les platges volcàniques de l'arxipèlag que tant m'estime. De fet, les fotos amb què il·lustre el text són les mateixes que l'han inspirat ja que la memòria, ja se sap, és tan injusta com oblidadissa. La literatura, al remat, és un conservant molt útil per a aquest tipus de vivències. Amb tot, sempre n'he dubtat, de la distinció entre periodisme i literatura de viatges. Potser hauríem de prescindir d'etiquetes en aquest àmbit ja que la pertinença dels texts és pràcticament insubstancial si el que destil·len és versemblança. Heus ací el tret més valuós en aquest format confessional que realment amaga la literatura de viatges. La vida en estat pur. La puresa de l'instant viscut.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9fVe0_-SYr7G1l-sNvg0lpPaqJ0BuoUNkZO9Ix0xrE7v2glB35Yxk4L0-NI3390pTBgOdrVFzb8PsPvIxpg2IXTxh6CCf-o8O9Sk-6BmGFm5_P812ELX1fHMY0-awmNc50zqF8KmvgO8/s1600/DSC04929.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9fVe0_-SYr7G1l-sNvg0lpPaqJ0BuoUNkZO9Ix0xrE7v2glB35Yxk4L0-NI3390pTBgOdrVFzb8PsPvIxpg2IXTxh6CCf-o8O9Sk-6BmGFm5_P812ELX1fHMY0-awmNc50zqF8KmvgO8/s320/DSC04929.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una de les platges urbanes de Puerto de la Cruz</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: center;">
<br />
PUERTO DE LA CRUZ </div>
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">L’illa em col·lapsa els
narius com si fóra un ofec, com si no hi haguera temps per ensumar-ho tot, des
de l’Orotava cap a Isora, de nou cap a Santa Cruz. D’ençà vaig aterrar a
Tenerife em va colpir el seu cel encotonat, la seua platja de cendra; una
platja que sempre és la mateixa, voltes per on voltes. Santuari de lava amarat
de negror, de fosques onades. I al capdamunt, omnipresent, la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">panza de burro</i>: grisenca i estoposa
nuvolada que giragonsa sobre la capital del nord en una compassada gravitació.
Tan bon punt se n’allunya com retorna per encobrir la vil·la d’una ombra humida
i lleugera, absolutament atlàntica.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">Puerto de la Cruz n’és
el principal testimoni, d’aquest joc de gradacions. Ara, hivern i tardor;
després, l’estiu i la primavera, enjogassats l’un amb l’altra com el vol dels
ocells, els mateixos que planegen sobre la ciutat, a mig camí entre el port i
la muntanya. M’hi vaig instal·lar sense romiar-ho massa, tal vegada enardit
pels consells que recomanaven el sud de l’illa com a epicentre d’un bullici
que, tot i prometedor, mai no és per a mi motiu de disbauxa. Los Cristianos,
Playa de las Américas: dues referències hàbils per a una clientela assedegada
de sol i clor, ingredients que pots gaudir sense eixir del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">resort</i>, sense apartar-te de la piscina i l’hamaca reservada. El
sedàs infal·lible per a russos vulgars que presumeixen de billetera mentre se
sofrimen les galtes en passejar sobre el marbre dels centres comercials oberts 24 hores.
Britànics jubilats que devoren ous amb bacó sobre una terrassa on només es
parla anglés, al costat d’una botiga alemanya on amb prou feines es despatxa la
premsa teutona, les postals carrinclones i un saborós <i style="mso-bidi-font-style: normal;">bretzel</i>. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhyZiSLPkZFGZANrk6O5tEuf_7ZyRqAmkX0G6-ntj7qJtV13aJ7_lvfTftrbIZYodzCVxk7Gm7-nuDPiHoLAyBUnS42SAnAqsn0UefxNYQdyEn3-8nVLMPhZ5rsD3FBw74D7V93OfAn-Q/s1600/DSC04939.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhyZiSLPkZFGZANrk6O5tEuf_7ZyRqAmkX0G6-ntj7qJtV13aJ7_lvfTftrbIZYodzCVxk7Gm7-nuDPiHoLAyBUnS42SAnAqsn0UefxNYQdyEn3-8nVLMPhZ5rsD3FBw74D7V93OfAn-Q/s400/DSC04939.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">El sud. El sud sempre és
el mateix, siga quin siga l’hemisferi. Fins i tot dins l’arxipèlag canari. De
Benidorms n’hi ha pertot arreu, fins i tot on se suposa que hi havia
l’Atlàntida. Paradís perdut sobre el qual no vaig voler especular mentre em
decantava per les fresques valls del nord, ben lluny dels tuguris de disseny,
dels cocktails de saldo que prometen més maldecaps que efervescència, de les
avingudes hiperpoblades on sols regnen els parasols: sobre les voreres,
encastats als jardins o guarnint l’exotisme dels combinats al fons dels gots
com una àncora fondejada a contratemps...</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">A Puerto de la Cruz vaig
trobar un hostal petit, d’estètica tradicional i de tarifes accessibles, just
al centre del municipi. Un allotjament on els finestrals de fusta repintada de
verd i les generoses balconades s’abocaven cap al mar com si volgueren
abeurar-se’n. La direcció: Amèrica. Un enfocament ineludible, inequívoc. El nou
continent on es mimetitzaren unes arquitectures colonials, acolorides i
massisses. Tal com la parla dels canaris, musicalitzada i vívida, com si fóra
la versió desacomplexada d’un mateix idioma. Veneçuela, Cuba, tot el Carib:
peces d’un trencaclosques forjat a l’altra punta de l’oceà. Eixa és la
impressió que m’acompanyava en la davallada cap al passeig marítim de San
Telmo, el vertader nucli del poble. Una avinguda que ensopegava amb les ones i,
aquestes, frisoses, amb les roques. Una badia de banyeres naturals, d’esguits
d'escumera, que delimitaven un trajecte corb, al voltant dels restaurants i les
tendetes que niuaven, tal com podien, entre els esculls.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">El te que vaig demanar a
una cafeteria austríaca –inclosa la bandera i l’aparador de pastissos de
fruites– només va ser l’excusa per seure-hi una estona i gaudir de l’escena. Davant
meu, la costa retallada. La gentada, rondinant pel bulevard escarpat. Alguns,
empunyant un cucurutxo. D’altres, aferrats a un telèfon mòbil que no hauria de
sonar en un indret com aquest. Semblava que no hi havia cobertura, ni tan sols
contaminació electromagnètica; les palmeres, solament els cocoters, haurien de
ser l’únic dispositiu vertical per garantir una comunicació estable i de
qualitat en paratges de tals característiques. Els foranis, de fet, s’estranyen
pel caràcter distés, afable, dels nadius. Famílies humils que s’arromanguen els
pantalons per provar la temperatura de l’aigua. Xiquets en calçotets que corren
cap al penya-segat que es fon cap a l’oest per tal d’encaminar-se costera amunt
i escalar-lo. Després, quan abasten l’altura desitjada, ni tan
sols l’esperada, es llancen a l’aigua. Un capbussó immediat, fervorós. Un xof! addictiu.
Una clapa de bromera en l’opacitat de les aigües i, tot seguit, el cabet de les
criatures ressuscitant des de la fonda obscuritat.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ9phynBLhq5JR0reIrac5UsOa1kHczupHumIXhvResiOL7rCV01iEL_m0Y9dDpR_u6oUl8BP7U00ENHncb7Le72sUBa_X6N2l6m2iIqlp7iOiSRqsNjKmFlNbjZ2FVyZKD2H213OKtbA/s1600/DSC04945.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ9phynBLhq5JR0reIrac5UsOa1kHczupHumIXhvResiOL7rCV01iEL_m0Y9dDpR_u6oUl8BP7U00ENHncb7Le72sUBa_X6N2l6m2iIqlp7iOiSRqsNjKmFlNbjZ2FVyZKD2H213OKtbA/s400/DSC04945.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">És una imatge que se’m
va glaçar, com el te, en delectar-me en la bellesa de l’escena. Els bracets
dels més menuts aferrant-se al roquissam, tot perseverant en l’avanç vertical
malgrat la lliscosa superfície tantes vegades trepitjada. Alguns, evidentment,
s’esvaraven. Un dels més petits, amb l’esquena ensangonada d’una arrapada,
ploricà breument abans d’emprendre una volta més l’ascensió. De lluny, el
precipici atzabeja poblat de moviment. El formigueig dels menors esventrant la
gran roca amb les seues incansables corredisses. Un tràfec que atreia la mirada
dels vianants, pendents de l’espectacle mentre els cambrers paraven les taules
per al sopar i les dependentes de les tendes de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">souvenirs</i> replegaven els tendals, ja innecessaris. La vesprada
s’exhauria amb la intermitència de les pampallugues que deixaven
escapar els primers fanals mentre els encoratjats nadadors
resseguien la proesa quotidiana de llançar-se al blau, ja marí, ja enfosquit.
El sol es ponia de gairó, com un galló de taronja sucat a l’horitzó.</span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">Amb els darrers glops a la infusió m’adonava que el meu viatge començava amb l’entusiasme pueril d’aquella
xicalla aferrada a l’entreteniment més proper. Aferradís també al desig
d’encalmar les meues aclaparadores ànsies de voler aprofitar al màxim l’estada
illenca, em vaig proposar dissoldre, junt al solatge herbori del te, tot
l'estrés previ. Remenar la cullereta de pressa per desfer els grumolls,
per esbandir els dubtes, les recances. L’excés d’expectatives que fa que no
viatgem mai amb la ment i elcos, sinó a través d’un percentatge aproximat de tots
dos. Hi ha penediments que també encabim a la maleta i que ens acompanyen allà
on anem, invisibles i roents.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbytBy0m0tBt1Scc4dAsqgZWf5_yxdqnhgx4C9nPYHHw3e1PGhb1Ir8aYfJY6m8sA14ymeO4IgjwUaVhsfz3WQgXzzqQCRzgiP8WKPWp_c2vYJfqWNtG97Ye-ef5tCsjnYM_jG0rr29QU/s1600/DSC04946.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbytBy0m0tBt1Scc4dAsqgZWf5_yxdqnhgx4C9nPYHHw3e1PGhb1Ir8aYfJY6m8sA14ymeO4IgjwUaVhsfz3WQgXzzqQCRzgiP8WKPWp_c2vYJfqWNtG97Ye-ef5tCsjnYM_jG0rr29QU/s400/DSC04946.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">En aquella nova ciutat,
emperò, jo només volia centrar-me en l’olor dels plataners, la frondositat de
les laurisilves, incloent-hi el tentineig dels lloros sobre els capcirons
dels arbres. Havia percebut la flaire de la neu també, en una ràfega accidental
que potser provenia del Teide, probablement amb la testa enfarinada de glaç.
Entremig, l’aroma de capcioses buguenvíl·lies o d’un succedani de les mateixes
flors, les quals </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">van ser </span><span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">algun dia més exòtiques que les dessaborides deixebles. </span><br />
<br />
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">Cap al tard, Puerto de
la Cruz reviscola de la letargia del dia. Entre els esguits dels xiquets que
continuen xipollejant entre els pedregars, perviu la recerca del bassal més
profund. Me’ls mire amb nostàlgia. Són allà encara i ja els enyore. Voldria ser
un més d’ells, engrescat per culminar el bot més alt, per ser tot jo un
Acapulco més arriscat, més meritori. Ser un d’ells i ser l’arquetipus d’ésser
que sols cobeja grimpar entre les penyes. Cap altra obcecació. Cap altra fita
que no siga aquesta. Cap altre obstacle que puga aigualir, enterbolir, el gaudi
de la vida. El viatge més pur és aquell que no deixa endur-se andròmines
inútils, vestigis d’altres temps i cabòries. Vides encetades que no s’assemblen
a la nova vida que un nou viatge enceta...</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9RtI-2Aun55UPIaLyeLskEFlQtFL0b42K4Y5GOCi6Qo4tYPF7IQ7UMoEuT__uBWZ0bS8Frz2erlz4yVc4CcCnBXrXc-CwlIs_oYqsLixaXSCfbMqMoKBYxP3_mJSz6HJiiacUrNI9C8A/s1600/DSC04958.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9RtI-2Aun55UPIaLyeLskEFlQtFL0b42K4Y5GOCi6Qo4tYPF7IQ7UMoEuT__uBWZ0bS8Frz2erlz4yVc4CcCnBXrXc-CwlIs_oYqsLixaXSCfbMqMoKBYxP3_mJSz6HJiiacUrNI9C8A/s400/DSC04958.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<span lang="CA" style="mso-bidi-font-family: Arial;">Vaig pagar el te tot i deixant-hi una mínima propina. Pocs cèntims, al capdavall. Vaig remuntar cap a la
part alta del passeig. Els venturosos botadors prolongaven en el capvespre les
seues aquàtiques cabrioles. Aleshores vaig sentir que sempre seria feliç sabent
que a San Telmo hi havia xiquets desafiant a tothora l’alçada dels cingles i la
fondària de la cala. Vaig somriure per a mi mateix. Allà lluny, de bell nou, un
altre rebel saltava des de l’estimball cap a l’ancó. Tot d’una, l’esclafit de
la carn contra l’aigua retenia el ressò d’una joventut extraviada.</span></div>
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: justify;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
p.MsoFooter, li.MsoFooter, div.MsoFooter
{mso-style-link:"Pie de página Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
tab-stops:center 212.6pt right 425.2pt;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
span.PiedepginaCar
{mso-style-name:"Pie de página Car";
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Pie de página";
mso-ansi-font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:12.0pt;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:59.55pt 70.9pt 73.7pt 3.0cm;
mso-header-margin:31.2pt;
mso-footer-margin:48.2pt;
mso-page-numbers:0;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
</div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-71415470334333271542015-06-18T10:36:00.002+02:002015-06-18T10:43:53.940+02:00El 20é Festacarrer d'Ondara celebra enguany dues dècades de folk i resistència<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUW2Fs4nIsDTl4GYlafoqQ2ZJlUBxGZMKycx_lQJRjqANJGFXYDJPMsmVCP39fRtqewgFRBoC11k3_TcC6-n081BUfvTvlbFUHbAyDzVsNPncBtFELv2VsgiB2UzVnxH1qqDsqNQeuRY8/s1600/Danses.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUW2Fs4nIsDTl4GYlafoqQ2ZJlUBxGZMKycx_lQJRjqANJGFXYDJPMsmVCP39fRtqewgFRBoC11k3_TcC6-n081BUfvTvlbFUHbAyDzVsNPncBtFELv2VsgiB2UzVnxH1qqDsqNQeuRY8/s400/Danses.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotos realitzades per Eliazar Román al Festacarrer de 2013</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br />
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Qui resisteix, guanya; i damunt, ho canta i balla. Aquesta és la
història del Festacarrer d’Ondara, el qual ha sobreviscut com a iniciativa
cultural malgrat la manca de recolzament de l’Ajuntament d’Ondara –governat pel
PP durant vora quinze anys–, el qual ha menyspreat durant lustres el ressò
d’una cita que en els darrers anys noranta suposava una gran injecció econòmica
i promocional per al municipi. De fet, les primeres edicions del Festacarrer,
amb una programació de tres dies i de fins a deu concerts distints dins cada
edició, suposà una plataforma per a moltes agrupacions musicals emergents que feren
de la música tradicional el seu discurs. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">20 anys després, els circuits de música en la nostra llengua –del rock
al folk passant per mil i un registres– són una realitat inqüestionable tant a
la Marina Alta com a la resta del País Valencià que planteja una clara evolució
cap a una gestió cultural més genuïna, sostenible i, sobretot, autoconscient.
“En aquest llarg camí, doncs, és evident el paper simbòlic del Festacarrer, el
qual planteja des d’enguany un clar optimisme, més encara tenint en compte el
suport del nou govern progressista a Ondara”, resumeix Vicent Ortuño en
representació de l’Associació Cultural Ocell, entitat que n’ha gestionat la
supervivència. Un acte de resistència que suposà trasllats del Festacarrer –a
La Xara–, minves de pressupost i, com no, adaptació a les crues circumstàncies.
“Malgrat els nombrosos entrebancs, el Festacarrer ha sobreviscut com a acte de
resistència, per la qual cosa és un referent no només com a festival musical,
sinó també social i participatiu”, ha afegit Ortuño.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkHTVKW6m8PPn2oURY6PiYzEvPtUsu-l_5NirlLOjbOpXVaJ5U1IJDWK2XzhTiddGU0WP45UpaiPHQ64FqVay66vK00a5GPXEjntG5zV9ODQB3TQ-0A0sjIFQ4DHAMzCE_IO3T_AA4DfY/s1600/Festacarrer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkHTVKW6m8PPn2oURY6PiYzEvPtUsu-l_5NirlLOjbOpXVaJ5U1IJDWK2XzhTiddGU0WP45UpaiPHQ64FqVay66vK00a5GPXEjntG5zV9ODQB3TQ-0A0sjIFQ4DHAMzCE_IO3T_AA4DfY/s400/Festacarrer.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">No debades, i seguint el model modest de les recents convocatòries,
enguany el festival es concentrarà en una única jornada com en les últimes
edicions. La Plaça del Centre Social d’Ondara acollirà una vegada més la
trobada. Serà el proper dissabte dia 4 de juliol. En relació al programa del 20é
Festacarrer, aquest arrancarà a les 19.00 hores amb el taller de balls
tradicionals, avantsala del tradicional sopar de l’Associació Cultural Ocell,
trobada que precedirá la dansà popular i el concert-ball que oferiran després
els<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>músics de l’agrupació Notes
Soltes, vells amics del festival i garantia de festa.</span><br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlFeaXXFrJ-r4Kluy086mxIsHrT6K_PvnTksiiDNpk0khUWBQZXaXzLQA4lcqm3Xhcoppua4WPOYRK1Rpyk1rLhdgNVZoNFHb0ss_ZSEH-TU1l7ABEtPVDapstX3oQbGFKZr8il_1AWaU/s1600/NotesSoltes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlFeaXXFrJ-r4Kluy086mxIsHrT6K_PvnTksiiDNpk0khUWBQZXaXzLQA4lcqm3Xhcoppua4WPOYRK1Rpyk1rLhdgNVZoNFHb0ss_ZSEH-TU1l7ABEtPVDapstX3oQbGFKZr8il_1AWaU/s400/NotesSoltes.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Pel que fa a les dades relatives a l’esdeveniment, pot consultar-se la
informació sobre el festival i els tiquets per al Sopar d’Ocell a <a href="http://www.festacarrer.cat/">www.festacarrer.cat</a> i al correu
electrònic <a href="mailto:associacioculturalocell@gmail.com">associacioculturalocell@gmail.com</a>.
Segons ha matisat Vicent Ortuño, des de les entitats i associacions
organitzadores i col·laboradores es convida “enguany amb especial ànim de
celebració” a tots els amants de la cultura popular per tal que s’apropen a
Ondara durant aquesta assenyalada data per a gaudir de la música i balls que
millor defineixen el nostre folk.</span><br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4jItAzmnwKMwcku4BanIDVgiSg6EvrYM-hAZpdvn0rP_B8pAGAgYVWEhoGnBPKPLzwaPIVbWxEvc61ZDjxeGQKMj32z-eNtlqL6Eu05BbYFxxacrmVXnBtq2w1zLmO1BI-c1UvEU3DU/s1600/festacarrer2015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjI4jItAzmnwKMwcku4BanIDVgiSg6EvrYM-hAZpdvn0rP_B8pAGAgYVWEhoGnBPKPLzwaPIVbWxEvc61ZDjxeGQKMj32z-eNtlqL6Eu05BbYFxxacrmVXnBtq2w1zLmO1BI-c1UvEU3DU/s640/festacarrer2015.jpg" width="448" /></a></div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-52606932676597188942015-06-10T14:53:00.001+02:002015-06-11T13:04:07.656+02:0020 anys de la meua vida: Jo no vull allò que no tinc<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkS3E3o7shilmczEn9Xw8oAhLiWvNlTaG3_fm-K84SwarpR-UX3oaBTuyAMO_COW9BFNz3eCsaAwiL2wshvwxOaD5d-Pht9afwGWOq7xoSE0aZKlBflA8IhV5lgzGNGu8zVFR31dT4vB4/s1600/camps-rita-ferrari.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkS3E3o7shilmczEn9Xw8oAhLiWvNlTaG3_fm-K84SwarpR-UX3oaBTuyAMO_COW9BFNz3eCsaAwiL2wshvwxOaD5d-Pht9afwGWOq7xoSE0aZKlBflA8IhV5lgzGNGu8zVFR31dT4vB4/s400/camps-rita-ferrari.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Hemos puesto a la Comunidad Valenciana en el mapa"<br />
FRANCISCO CAMPS I RITA BARBERÀ, <i>ex aequo</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<b>Fills d’una època</b><br />
<br />
Som fills d’una època,<br />
d’una època política.<br />
Tots els afers,<br />
teus, nostres, vostres,<br />
diürns, nocturns,<br />
tots són afers polítics.<br />
Tant si vols com si no vols,<br />
els teus gens tenen un passat polític,<br />
la teva pell té un pigment polític,<br />
els teus ulls tenen un aspecte polític.<br />
Allò que dius té una ressonància,<br />
allò que calles té una eloqüència,<br />
d’una manera o d’una altra, política.<br />
Fins i tot anant pel bosc,<br />
les teves passes són polítiques<br />
sobre un sòl àdhuc polític.<br />
Fins els versos apolítics són també versos polítics,<br />
mentre a dalt brilla la lluna,<br />
projecte no-lunar.<br />
Ser o no ser, heus aquí el problema.<br />
I, digues: Quin problema, estimat?<br />
Un problema polític.<br />
No cal ser un ésser humà<br />
per adquirir valor polític.<br />
N’hi ha prou de ser petroli.<br />
pinso enriquit o material reciclat.<br />
O bé una taula de sessions, la forma de la qual<br />
ha encès un llarg debat:<br />
si fóra millor quadrada, o bé rodona,<br />
per tractar de la vida i de la mort.<br />
Mentrestant els homes moren,<br />
els animals són escorxats,<br />
les cases són cremades<br />
i els camps abandonats,<br />
com en temps immemorials<br />
i també menys polítics.<br />
<br />
<b>Wislawa Szymborska</b><br />
Traducció de Josep M. de Sagarra<br />
<i>Vista amb un gra de sorra</i>, Columna Edicions<br />
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div style="text-align: center;">
------</div>
<br />
<i>El 15 de gener de 2007 l'escuderia Vodafone McLaren Mercedes va presentar a València el monoplaça MP4/22 amb el qual el pilot espanyol i doble campió del món
Fernando Alonso competiria en la pròxima temporada de Fórmula 1. En
els carrers pròxims a les Ciutat de les Arts i les Ciències, on es van congregar més de 200.000 persones, l'escuderia anglo-germana va presentar un prototipus amb el qual pretenia tornar a
ser campiona del món després de vuit anys sense aconseguir-ho...</i><br />
<br />
Recorde la data perfectament perquè durant aquells mesos acompanyàvem diàriament mon pare a l'hospital de la Ribera on rebia tractament de radiologia. Feia just un any ell mateix s'havia autodiagnosticat un càncer després de gestionar-se per compte propi totes les proves i biòpsies que no li van realitzar a l'hospital La Pedrera de Dénia abans de donar-li l'alta l'estiu de 2005 tot i al·legant una simple infecció d'orina. Després d'un munt de negligències –tant administratives com tècniques dins d'una xarxa sanitària col·lapsada–, el segon hospital privat que li havia comunicat el veredicte decidí derivar el seu expedient a l'hospital d'Alzira. En pocs dies, doncs, inicià el tractament. Un procés llarg d'analítiques i consultes que implicava molts viatges, a més d'un concís exercici d'introspecció per poder digerir tot allò que mon pare absorvia per mitjà del degoteig del sèrum i que somatitzadament jo també rebia, a glops imaginaris, en el decurs d'una profunda crisi personal.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Als hospitals, com a qualsevol cosa, un s'hi acostuma. Malgrat tot, l'assiduïtat és esgotadora; més encara si cada paraula de l'oncòleg assumeix l'agudesa i la intensitat d'una fiblada. Per això, tot i que ma mare l'acompanyava sempre, algunes vegades féiem el seu torn la meua germana o jo. Cal dir que la radiació se li aplicava a un tumor secundari que li havia brollat a la mandíbula i que la teràpia havia de ser constant –dosi cada vint-i-quatre hores– durant l'esmentat període. Aquella planta inferior del centre hospitalari, pràcticament un soterrani, esdevingué aleshores un espai familiar. Una sala d'espera on les angoixes dels uns se solapaven amb els ànims dels altres fins a confegir una estranya aliança sentimental. A mig camí entre la lluita i la deserció, jo esperava que mon pare acomplira el protocol diari mentre escoltava els comentaris de les dones que m'envoltaven; algunes amb perruca, altres amb modestos mocadors. Esgrogueïts al seu seient, pacients de dolences hepàtiques palesaven un altre tipus de desencís mentre els acompanyants eixien fora per rebre la cobertura del mòbil. En el gest de tots, però, la immensa nostàlgia per la salut perduda, una expressió que li vaig escoltar una vegada a l'escriptora Esther Tusquets i que pervivia en el rostre de tots els que compartíem cambra i inquietud dins d'aquell departament. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLMOKBuw52yJju4v6Ut2fYpRhs-Jzg1_QJkS1hdkAu0D9BKf1pf_hr64H7T8vWcFwn5fbTmn-Km8Qjh7I9FJZ5LbXO_-K_ZGJPtiRIiXvVATAO1GeQ6ni3wZ8SWzE3L49UpQ-DmfXaBFM/s1600/HospitalRibera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLMOKBuw52yJju4v6Ut2fYpRhs-Jzg1_QJkS1hdkAu0D9BKf1pf_hr64H7T8vWcFwn5fbTmn-Km8Qjh7I9FJZ5LbXO_-K_ZGJPtiRIiXvVATAO1GeQ6ni3wZ8SWzE3L49UpQ-DmfXaBFM/s400/HospitalRibera.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'Hospital de la Ribera: el primer hospital públic espanyol de gestió privada, inaugurat el 1999</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recuperar l'alé de l'esperança no era, a la fi, tan complicat atesa la llarga durada dels tractaments i l'estudiada ambivalència dels especialistes; de fet, en una d'aquelles jornades, tal com he dit a l'encapçalament, a mon pare li feia il·lusió pujar a València per veure la presentació del nou model de Fernando Alonso. No en sabíem l'hora concreta, ni tan sols la ubicació exacta, però calia aprofitar el dia i almenys satisfer el desig del pare, amant de les curses de cotxes i de les marques automobilístiques de renom. En vespres de la construcció del circuit urbà, la ciutat alenava expectació i entusiasme. Se'n parlava a tothora. Especialment Canal 9, amb el seu discurs incessant de paraules tan buides com grandiloqüents. Mal pronunciades, també. Detestava i deteste més encara ara, si cal, la solemnitat amb què els mitjans de comunicació recreen aurèoles de prestigi selectiu quan pretenen entronitzar alguna cosa. L'agenda mediàtica de l'aleshores president de la Generalitat, Francisco Camps, reforçava en tot moment aquelles cares intervencions que <i>pretenien situar València en un plànol privilegiat</i>. Una salmòdia que RTVV repetia per via catòdica i hertziana fins a assaciar la supèrbia dels més indecisos. Me'n feia creus –i no deixaré mai de fer-me'n–, més encara si recordava la impotència que em va fer abandonar pocs anys abans les pràctiques formatives dins Ràdio 9 precisament quan aquella era la parcel·la professional que més ansiejava trepitjar. En comptes d'una factoria de somnis, un calaix de malsons. Un Amityville del que calia escapar i que capgirava les meues aspiracions professionals. Canticeles que li contava a mon pare mentre discutíem sobre política, sobre les intencions manipuladores del govern valencià; una qüestió que no li havia interessat mai i de la qual volia allunyar-me'n. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Temes que m'encenien i que coincidien, moltes vegades, amb retards en els torns de quimioteràpia de l'hospital alzirenc: sens dubte, un dels grans emblemes i herències del senyor Camps. Un excés d'ús i d'agenda que podia intuir-se quan el temps d'espera per rebre la substància es demorava més de l'habitual. Un tipus de notícies que la poderosa gerència del centre emmascarava, però que actualment poden llegir-se tal com en aquest <a href="http://www.levante-emv.com/comarcas/2011/12/17/hospital-alzira-retrasa-tratamiento-quimioterapia-quedarse-medicacion/865927.html" target="_blank">article</a> publicat pel diari Levante el 17 de desembre de 2011. Jo me n'assabentava pel comentari graciós d'una d'aquelles dones amb perruca que tenia a la vora. <i>La màquina</i>, en deien. <i>La màquina es veu que s'ha trencat</i>. I aleshores imaginava un enorme artefacte fumejant i llançant guspires pertot arreu. D'això, i de tantes coses més, xarrava amb mon pare el dia que preteníem assistir a la demostració de Fernando Alonso. Que si era una vergonya el tracte que s'oferia als hospitals valencians –heus ací un altre <a href="http://www.levante-emv.com/portada/2008/08/19/hospital-peset-tabica-ventanas-sala-tratamientos-quimioterapia/485032.html" target="_blank">testimoni</a> periodístic de la (mal)intencionada precarietat–, que si els gestors del PP valencià eren simplement uns balafiadors sense escrúpols i tantes conjectures més que comentàvem distesament quan encara no havia arrancat la investigació del cas Gürtel ni la consegüent traca d'escàndols inassumibles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquell migdia, quan acabàrem la visita, deixàrem Alzira per apropar-nos a la capital. No recorde exactament si el torn de mon pare va ser puntual o no aquell dia, però el que sí que havíem comentat era que si no eixíem enjorn de l'hospital, no veuríem res. Tant se val: tampoc no sabíem l'hora ni l'emplaçament concret de l'esdeveniment. Ens guiaven altres criteris, un altre tipus de fe. En arribar a la ciutat, la successiva acumulació d'embussos preveia esdevenidors aldarulls. L'entrada de València, de fet, resistia un fluxe dens de vehicles mentre els agents del trànsit desviaven els cotxes cap a altres direccions. <i>No es ahora, es por la noche</i>, escoltàrem que indicava un dels policies al cotxe de davant. Mentrestant, en comptes d'adreçar-nos en direcció al Grau, les ordres dels agents ens escopien de nou cap als afores de la ciutat, en una enrevessada madeixa de rutes que finalment ens féu desistir. Era tard, a més. Teníem fam. Mon pare no perdé mai la fam, per més tòxiques que foren les injeccions. Jo també tenia fam en aquell moment, a més de mala llet. Mala hòstia, fins i tot. Emprenyat per l'organització d'<i>allò</i>, per la magnitud d'un acte que potser la ciutat no podia digerir i que ens rebotava cap a la perifèria. Pocs quilòmetres després, vam decidir aturar-nos al polígon d'Alfafar per dinar al Vip's de davant l'MN4. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Entre mos i mos, comentàvem l'errònia jugada. <i>Massa gent: per què hem vingut?</i> Damunt, l'acte es retardaria fins a la nit. No pagava la pena quedar-s'hi. <i>Veritat?</i> En el pensament, dansaires, col·lidien les imatges de la Fórmula 1 valenciana amb l'aparell avariat de l'hospital. L'Scalextric urbà contra el servei ciutadà. Una gota en l'oceà de la immoralitat, en la mateixa mar on es desplegarien pròximament les veles de futures competicions nàutiques... Tot d'una, em venien a la ment els anys universitaris viscuts a la capital, mentre acabaven d'erigir-se els grans <a href="http://calcetinsdesparellats.blogspot.com.es/2014/05/el-regne-dels-elefants-blancs.html" target="_blank">elefants blancs de Calatrava</a>, potenciats per aquell emergent –i progressivament bronzejat– Eduardo Zaplana que des de 1995 es proposà convertir el País Valencià en un parc temàtic global/disfuncional de luxe. Dotze anys després, mentre mon pare i jo dinàvem sandvitxos de pollastre a aquella franquícia <i>pija</i>, m'adonava que l'objectiu de la Generalitat passava per no abandonar mai el concepte –i la finalitat– d'esdevindre una gran escenografia i, de refilada, fer negoci. Un escenari buit on abocar hologrames exagerats d'allò que no som per tal de projectar l'ombra d'allò que voldríem ser i essencialment no som. Un desgavell conceptual que em recordava el mític disc i tema de la cantant irlandesa Sinéad O'Connor, <i>I don't want what I haven't got</i>; és a dir, <i>jo no vull allò que no tinc</i>. Un lema que era utòpic en la València bulímica de l'any 2007, però que finalment ha quallat huit anys després. Vint anys de la meua vida, deduesc. Vint anys sota el parasol il·lusori d'un frau institucional que en qualsevol país europeu, fins i tot a Itàlia, hauria estat dissolt i que a casa nostra coeja sota l'excusa de la refundació. Beneïts eufemismes per perpetuar l'evolució obscura i fosca d'una espècie inextingible que es disfressa de diplomàcia per encobrir l'afany pel delicte...</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhjuYfeot2zFImEp2VpT0dR9puTw8itN_R_qk-DWypxhr8Ff1ZOiURn_d3bhK2mT-4grnQoUzM1wm0zhRPg4m4jf0KOqtz_oR9rDHaVbTNuQxRm6uIZr1PLsr5Sg4kT64GRvHkusgkEy4/s1600/1996_ciencias-tif_.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhhjuYfeot2zFImEp2VpT0dR9puTw8itN_R_qk-DWypxhr8Ff1ZOiURn_d3bhK2mT-4grnQoUzM1wm0zhRPg4m4jf0KOqtz_oR9rDHaVbTNuQxRm6uIZr1PLsr5Sg4kT64GRvHkusgkEy4/s400/1996_ciencias-tif_.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Santiago Calatrava, Eduardo Zaplana i Rita Barberà (1996) davant la maqueta de la Ciutat de les Arts i les Ciències</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Aquell dia, però, mon pare i jo tornàrem a casa per l'AP-7, com de costum. Entre rialles i algun que altre acudit ens havíem acostumat a traçar plans de futur que no podien decebre'ns ni a llarg ni a curt termini. Perquè ell tenia en ment enregistrar un disc i ja li quedaven pocs mesos per enllestir-lo. El disc se l'havia fet ell, al seu estudi, durant hores i hores de polir gravacions, d'assajar peces, malgrat tindre la boca seca, a pesar del to de veu minvat... En resum, la política de grans esdeveniments ens venia grans, sobretot a mi, que havia perdut vora deu quilos des que mon pare emmalaltí i ja em venia gran fins el més ample dels meus pul·lòvers. Si més no, els quilos que no li arrabassava el càncer a ell, me'ls arrabassava la malaltia a mi. Els nostres esdeveniments, per contra, eren petits, gairebé domèstics, allunyats de les grans ambicions i molt a prop de la terra que xafàvem. En definitiva, com els de tothom. <i>Jo no vull allò que no tinc</i>, cantava la polèmica cantautora calba. La mateixa que li emprà a Prince una de les seues millors cançons, <i>Nothing compares to you</i>. Jo també pense, tal com tots pensem dels nostres pares, que <i>res és comparable a ells</i>. Sinéad s'afaità el cap per clamar contra l'Església i, vés per on, a mon pare no li afectà la quimioteràpia en aquest sentit perquè ja era calb. Tots volem allò que no tenim –i no reincidiré en l'exemple explicitat de les dues dècades de desgovern popular–, però la vida ens demostra que podem viure amb molt poques coses. L'escriptora romanesa Herta Müller sintetitzà el dolor i la superació de l'ésser humà en el títol d'una de les seues novel·les més celebrades, <i>Tot el que tinc, ho duc al damunt</i>. Just això és el que pensava i celebrava jo mentre conduïa cap a casa aquell dia tot sabent que tenia a mon pare al costat. Un copilot de veres, res a veure amb l'espectacularitat patrocinada de Fernando Alonso. Parle de mon pare. Ell i jo junts en qualsevol dels quilòmetres que separen València d'Ondara: el prestigi inviolable d'un instant que només ens pertanyia a nosaltres. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI1tx-hgLQAqmIXZVwO7SrkPWPdSNhzZkJZXfRQxqU1yhxwHUao1TB5tfAwoShh4g7kbwwzqVIcncHsid19qqesrbKiamAAHtDySXCWEzpVQ_oDU8s7F_o-jxIrz_1gF4JtePamsk0SWw/s1600/ap-7-km403-6---area-de-la-ribera_46574186.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiI1tx-hgLQAqmIXZVwO7SrkPWPdSNhzZkJZXfRQxqU1yhxwHUao1TB5tfAwoShh4g7kbwwzqVIcncHsid19qqesrbKiamAAHtDySXCWEzpVQ_oDU8s7F_o-jxIrz_1gF4JtePamsk0SWw/s400/ap-7-km403-6---area-de-la-ribera_46574186.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Les frases vertaderes estan sempre relacionades amb una ferida profunda"<br />
HERTA MÜLLER</td></tr>
</tbody></table>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-39677186315489878732015-05-06T12:17:00.002+02:002015-05-06T12:25:29.476+02:00La gramàtica de les botifarres<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<style><!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;} </style><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx-sQ6CIUUZLadd0RLfy42Sh6uR4UXLlT234j17nFb6kNH60jdaiY1w_RZmv8fSbeLz4UpbqEOl7atUuTjJQDHcEWWgOCUNdHfsU_aQm2nvrJcn8vTXzPeUaScWxfxVBH5DhC3AJNdSGo/s1600/8533_es--xl.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjx-sQ6CIUUZLadd0RLfy42Sh6uR4UXLlT234j17nFb6kNH60jdaiY1w_RZmv8fSbeLz4UpbqEOl7atUuTjJQDHcEWWgOCUNdHfsU_aQm2nvrJcn8vTXzPeUaScWxfxVBH5DhC3AJNdSGo/s1600/8533_es--xl.jpg" height="266" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Times;
panose-1:2 0 5 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:"\0022Times New Roman\0022";
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-alt:Cambria;
mso-font-charset:77;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:auto;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
p
{margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Times;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Times;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<div align="center" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: center;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "\0022Times New Roman\0022"; mso-ansi-language: CA;">EMBOTIT</span></b></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-family: "\0022Times New Roman\0022"; mso-ansi-language: CA;">1 </span></i><span lang="CA" style="font-family: "\0022Times New Roman\0022"; mso-ansi-language: CA;">m.
Acció d’embotir; l’efecte.</span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .1pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: .1pt; text-align: center;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">2 </i>m.
Budell, bufeta o embolcall sintètic, farcit de carn, generalment de porc,
capolada.</div>
</td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Per motius de feina o per raons personals, quan he hagut de rebre a casa visites d’amics forasters, aquests sempre s’han entossudit a tastar la indefugible essència de l’embotit valencià. Es tracta d’un estímul gastronòmic del qual no som del tot conscients i que, malgrat la feble empremta de les nostres denominacions d’origen, assoleix més ressò enllà de les nostres fronteres que a casa nostra, just on naixen aquestes delícies saturades de greix i alhora de felicitat. Perquè l’embotit no és un àpat senzill, ni de lluny fàcilment digerible, per més que ens entestem a donar-li un protagonisme indiscutible en lúdiques torrades que no són més que una excusa per reunir-nos i fer suar la cansalada, ja siga sobre les brases o sota el caliu d’una revetlla musical.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tan mediterranis com som, no és d’estranyar que l’abast popular d’un menjar tan preuat s’encomanara a altres àmbits, sobretot els lingüístics, per tal de demostrar que l’expertesa de fer quallar dins d’un budell tota una bomba calòrica pot entendre’s alhora com el sucós sinònim d’altres disciplines prou menys meritòries. I és que en l’art de l’embotit queda evidenciada la nostra destresa i giny estalviador, encara que també despunta el nostre costat més ensarronador; més que més quan compensem amb l’arròs i la ceba tot allò que no aconseguim ataquinar de carn. Heus ací un motiu per dubtar de la versatilitat d’un producte que també ens ven fum, entre d’altres benzopirens que no s’evaporen dins la foguera.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I amb això tornem al principi, al gust dels foranis per descobrir els nostres reclams càrnics, tot i acompanyant el prec de saborosos acudits. L’actualitat, com la dieta, sol condemnar-nos a ser la diana d’humorades acidíssimes com un rot de llonganissa roja. Entre d’altres salmòdies, les xarxes socials han aprofitat la conjuntura d’aquests penosos darrers anys per esbombar irònics arguments. Que si els millors xoriços, com les millors paelles, són sempre valencians... Construccions entre la comèdia i l’exorcisme que alcen més polseguera que els fets que les han suscitades i que ens situen en la complexa postura d’optar pel descrèdit o l’esbufec. El caràcter valencianet, si més no, es decanta per una barreja d’ambdós conceptes mentre s’aparca indefinidament un esperit de revolta que ens sembla alié, immerescut, fins i tot desagradable.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La gramàtica llevantina de les botifarres, així doncs, no comprén una lectura mordaç, ni tan sols balsàmica, de les tèrboles fenomenologies polítiques que ens assetgen. La nostra teràpia, mentrestant, és seguir gaudint de l’únic llenguatge que ens interessa de l’embotit: el festiu, el socarrat, el conciliador. La resta d’interpretacions, assaonades o no, ja planteja més dubtes, i no solament pel que fa al companatge. No debades, entre el tràfic d’influències i el trànsit de ramaderies, caldrà que ens conformem sempre amb la dignitat del porc. Amb el que no duu esmòquing, però.</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilf-hWRHAlUrSR5Vzf3s5TX5_dHZzUMRbO3XUpno5KmhMVXkhVrEr5NEAiMCY9Y4lVTWUdhsjtIbYQXdWZWyPfLo6w1xje72UQJ1at3ho_AU9eBsvKADN1OT2GxpYv-f6vABfoZ1QPJ_Q/s1600/El_cerdo_bailarin_C-572212089-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilf-hWRHAlUrSR5Vzf3s5TX5_dHZzUMRbO3XUpno5KmhMVXkhVrEr5NEAiMCY9Y4lVTWUdhsjtIbYQXdWZWyPfLo6w1xje72UQJ1at3ho_AU9eBsvKADN1OT2GxpYv-f6vABfoZ1QPJ_Q/s1600/El_cerdo_bailarin_C-572212089-large.jpg" height="293" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge del film francés de 1907, <i>Le cochon danseur</i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"> </span></i><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman";"><i>Nota: Article publicat al Calendari dels Brillants 2015 </i></span></div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-56152037185572978142015-04-29T11:53:00.002+02:002015-04-29T12:27:25.364+02:00De premis, alegries i no-discursos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizbAiIMklmw36e6lZWiwsiQnpIb6NxdVxRvkesZhTw1D8iEPHYjF3SMpyfG4Q1uwpf1XX8Q2idxzQtO2eVpm8D4_yRc_nGOshsXpa7J_9ec_UHeFtfTXicKbsipSuX7_oCD2YVg_VfM0Q/s1600/11154978_961482630551182_2818726450751595908_o.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizbAiIMklmw36e6lZWiwsiQnpIb6NxdVxRvkesZhTw1D8iEPHYjF3SMpyfG4Q1uwpf1XX8Q2idxzQtO2eVpm8D4_yRc_nGOshsXpa7J_9ec_UHeFtfTXicKbsipSuX7_oCD2YVg_VfM0Q/s1600/11154978_961482630551182_2818726450751595908_o.jpg" height="225" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La vida et dóna sorpreses. Coces també, i més d'una vegada, encara que sempre paga la pena resistir els embats per assaborir de tant en tant el tast de les bones notícies. Dilluns passat vaig esbombar, en conéixer el veredicte dels Premis Vila de Lloseta 2015, que la meua nova novel·la havia guanyat en la modalitat de narrativa d'aquests guardons mallorquins. A l'acte de lliurament, però, no hi vaig poder assistir ja que tenia compromisos previs que m'impedien viatjar a l'illa la mateixa setmana. L'acte es realitzà el passat dijous, tal com anunciaren alguns mitjans; a casa nostra en parlaren, per exemple, els amics de <a href="http://lamarinaplaza.com/2015/04/22/jovi-lozano-seser-guanya-el-premi-de-narrativa-vila-de-lloseta-de-mallorca/" target="_blank">La Marina Plaza</a>, mentre que des de ses illes n'informaren els companys de l'<a href="http://www.arabalears.cat/premium/cultura/Antoni-Riera-homenatja-Montserrat-Casas_0_1345665630.html" target="_blank">Ara</a>. Per als que no hi esteu subscrits, afegiré les paraules que dedicaren a <i>El traductor</i> els membres del jurat: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span class="st">«</span>Pel que fa a la novel·la, el jurat en destacà l’alta dosi d’ironia i
humor i la frescor i l’originalitat, tal com indicà l’escriptor i membre
del jurat Bernat Nadal. La narració s’inicia amb la història d’un home
peculiar, un traductor, que un dia va a fer una feina. A partir
d’aquesta situació, aprofundeix en diversos aspectes de l’ànima humana,
amb un estil àgil<span class="st">»</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkD1qSe3cF3C664DxY09s2iwAIPQR7Y1G21Mwe7xqZhzmG5-QvwAYkBUELBlqKjpXf5cdOzCXRUd8t14c8Jo98EKcOh8KR_SH3CjuRIBKdtcsaXF9aRnFCjOhjnqwFrEKreie1-7hC4hI/s1600/que-Casas-del-Lloseta-Bernat_ARAIMA20150425_0143_1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkD1qSe3cF3C664DxY09s2iwAIPQR7Y1G21Mwe7xqZhzmG5-QvwAYkBUELBlqKjpXf5cdOzCXRUd8t14c8Jo98EKcOh8KR_SH3CjuRIBKdtcsaXF9aRnFCjOhjnqwFrEKreie1-7hC4hI/s1600/que-Casas-del-Lloseta-Bernat_ARAIMA20150425_0143_1.jpg" height="300" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antoni Riera, guardonat en poesia, junt a Bernat Nadal, a l'acte de lliurament</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Unes paraules que, tal com el premi, m'afalaguen i també li aporten un poc de màrqueting a la futura publicació. No debades, en una escena literària tan particular com la nostra, l'agenda dels guardons literaris és una eina necessària per atorgar-li a la indústria cultural en llengua catalana els estímuls i glamours pertinents. Ens cal guanyar autoestima com a creadors i també com a poble, per descomptat, per damunt de vanitats i altres fenomenologies pròpies del sector. Si més no, el meu objectiu, quan vaig escriure aquesta novel·la, passava per recuperar (almenys per a mi mateix) el sedàs d'una narrativa lúdica i desenfadada que em reconciliara amb tots els gèneres que m'estime i que condueixen a un únic punt de fuga: escapar de la solemnitat. La jugada comporta certs riscs, però cal aventurar-s'hi, de totes totes, per després no penedir-se'n. Del text en parlaré pròximament, per suposat; de moment, reincidiré en l'alegria d'haver rebut el premi. Encara que alguns amics se'n riuen –asseguren que només em falta guanyar el premi al millor llançador de pinyols d'oliva de Pixarroglets–, s'ha de dir que, tret d'algunes excepcions en narrativa curta, aquest és el primer premi de novel·la que guanye des del Ciutat de València de 2011, tot i atorgat el 2012. És a dir, que tampoc guanye tantes coses, tot i que si em forceu a fer una declaració de béns he de dir que vaig guanyar l'estiu passat un litre d'orxata de la Gelateria Verdú de Dénia a un concurs de Facebook i també una promoció online de Puleva que ara no recorde ben bé en què consistia. Menudeses, tot plegat, al cap de tres anys de suar la ploma i la cansalada. En resum, aquesta entrada no és una excusa per traure a passejar l'ego, sinó un motiu d'agraïment a tots aquells que m'heu felicitat de mil i una maneres amb motiu del premi. Al remat, els trofeus no pinten fava si no hi ha un caliu humà que els justifique. La vostra estima, una vegada més, és l'únic que compensa la feinada. I per això, i per fer-ho tot un poc més oficial, compartiré el discurs –o no discurs– que van llegir per boca meua durant el lliurament del premi. Unes paraules amb què no només agraïsc el guardó i la perseverança dels seus organitzadors, sinó una vegada més el suport d'aquells que t'estimen i, damunt, et lligen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span lang="CA">Benvolguts
amics, benvolgudes companyes de Lloseta, en primer lloc disculpeu la meua
absència en aquest lliurament, però per compromisos literaris prèviament
coordinats, m’era impossible acudir a l’acte de hui. Voldria manifestar-vos el
meu entusiasme pel guardó rebut ja que tinc especial estima per les vostres balears, de fet he presentat llibres meus a les tres illes i recorde
molt especialment la darrera presentació a la Llibreria Lluna de Palma junt a
l’admirada escriptora Antònia Vicens el juny de 2013.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span lang="CA">L’estima
per les illes, i especialment per Mallorca, no és un fet anodí. Sóc nascut a la
Marina Alta, una comarca repoblada per mallorquins el segle XVII on el dialecte
valencià pren curioses i evocadores formes. A l’interior del nostre territori, per
exemple, alguns pobles mantenen l’article salat i, pel que fa a les
comunicacions, com estem a vora 100 quilòmetres de València i a Alacant, sense
tren –el que hi ha entre Dénia i Alacant és més bé un tren de la bruixa, però sense granera, ni gràcia– i amb una autopista de pagament, podem dir que som una illa balear més. Si
més no, si feu una ullada al mapa, els de la Marina som just aquell nas capritxós que
sobresurt al sud del País Valencià.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span lang="CA">La
novel·la que m’heu guardonat –i ací voldria agrair-li als membres del jurat el
fet que l’hagen entesa i gaudida– reflecteix en certa mesura el caràcter
cosmopolita del meu territori vital: un paradís relativament ataquinat de
referències on els guiris conviuen
amb les nostres mitologies particulars sense escarotar-se massa. A través del
text, volia fer relluir precisament totes aquelles sinergies, totes aquelles
bogeries, que naixen de la convivència de dues cultures tan oposades. M’alegra
saber que aquesta visió àcida, irònica i desenfadada d’allò que som ha quallat en una terra
tan semblant a la meua.</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<i><span lang="CA">Només voldria reiterar l’agraïment i l’estoïcisme del vostre ajuntament per continuar
defenent la nostra llengua, les nostres lletres, en una època d’especial
complexitat econòmica, política i cultural. En parlarem, de tot plegat, quan
torne a Lloseta per compartir el goig, l’alegria, del premi de hui. Vos estime,
vos estim! Una aferrada pes coll. </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span lang="CA"> Jovi Lozano-Seser</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 150%; text-align: center;">
<i><span lang="CA"> Ondara, a 23 d’abril de
2015</span></i></div>
<i><span class="st"></span></i><br />
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>
<br />
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Cambria;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:Cambria;
mso-fareast-font-family:Cambria;
mso-hansi-font-family:Cambria;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
@page Section1
{size:595.0pt 842.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
-->
</style>Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5380331709408516414.post-86154708497905879172015-03-17T13:33:00.001+01:002016-12-01T19:30:10.319+01:00Falles & follies: Una visió necessària sobre la festa<div style="text-align: justify;">
I arriba març, peta l'hivern amb l'enèsima ràfega de trons i tot seguit ens esguita la primavera amb els primers, i desficaciats, dies d'entretemps. Les falles sempre han fet olor a pólvora i a bon oratge tot i que el que acabe de dir no és un lloc comú, ni de lluny, sinó un indret ben conegut: el d'una festa en constant evolució que precisament en els darrers anys ha sabut situar-se on li pertocava, al costat de la cultura i de les visions rebordonides d'una societat amb afany iconoclasta. Les falles, no ens n'oblidem, sempre han estat esperant-nos. No debades, en visionar fa dos anys el recomanable curtmetratge documental <i>Fallas 37: El arte en guerra</i> d'Óscar Martín –guardonat al Festival Curt al Pap de Parcent l'any passat– em vaig adonar de la necessitat d'actualitzar conceptes per tal de no fer tard als propis complexos. Aquest grandíssim treball –en compartisc ací baix el tràiler–, que evoca com les falles de la capital del Túria desafiaven Franco i fins i tot Hitler en vespres dels pitjors conflictes que veuria mai el nostre continent, és l'antídot ideal contra l'autocomplaença d'aquells que han renunciat a les falles abans d'aprofundir en el pòsit transgressor que les va bressolar des dels seus orígens.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://ytimg.googleusercontent.com/vi/nby_UGTCyB0/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/nby_UGTCyB0?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Del contacte de les falles amb el món de la cultura, hi ha indicis tan valuosos com ineludibles. Simplement cal decodificar-los per tal d'accedir al seu valor real. Últimament, tal com deia, hi ha manifestacions que mereixen una ullada tan atenta com reposada; per exemple, la idònia i pertinent valoració i darrera <a href="http://passalavidapassa.blogspot.com.es/2015/03/dones-com-jo-la-visita-ca-lartista.html" target="_blank">entrada</a> de Maria Josep Escrivà al seu Passa la vida, o el blog –reactiveu-lo ja, <i>please</i>– del moviment iconoclasta <a href="http://intifalla.blogspot.com.es/" target="_blank">Intifalla</a>, per no parlar d'aquest bonic <a href="http://lamarinaplaza.com/2015/03/09/baix-la-mar-proyecta-ocho-miradas-diferentes-sobre-la-pansa/" target="_blank">article</a> que li dedicaren els amics de La Marina Plaza al llibret d'enguany de la Falla Baix La Mar de Dénia, amb el qual he col·laborat amb un escrit que du per títol <i>De pansa i enyor</i>. He de dir, atés aquest últim exemple, que enguany he tingut un any inesperadament faller: el passat mes de setembre vaig tindre l'honor de ser l'exaltador de les Falleres Majors de Dénia i, a més, he participat als guardonats llibrets de la Falla Malva d'Alzira –amb l'article sobre Santiago Calatrava, <i>De panem et circenses</i>, que va instigar el sempre infal·lible i incomparable amic Salvador Bolufer– i de la Falla Prado de Gandia, amb la peça <i>A la taula i al llit el primer kitsch</i>. Com a súmmum, aquesta última aportació, inclosa dins d'un monogràfic dedicat a la coentor, va ser distingida amb el primer premi que l'Ajuntament de Benirredrà atorga als millors articles fallers.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSPuNFxNsGeJY4Q8_tHdc5nxr-9Uy0NVqmEdxib6i2ioqZAU4fCH3ReYP3RMdZ_LwNe4fVGk_S4uHFU6vyglQ6-jNVJdT30T-vjkW0CIR33hV2UElvdAa3Gf_lX4oEvTXoDs9FbXmaFV8/s1600/Exaltacio%CC%81n-FFMM-20152.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSPuNFxNsGeJY4Q8_tHdc5nxr-9Uy0NVqmEdxib6i2ioqZAU4fCH3ReYP3RMdZ_LwNe4fVGk_S4uHFU6vyglQ6-jNVJdT30T-vjkW0CIR33hV2UElvdAa3Gf_lX4oEvTXoDs9FbXmaFV8/s1600/Exaltacio%CC%81n-FFMM-20152.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Rebent el pergamí com a exaltador de les Falleres Majors de Dénia 2015</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_sGHPzI6nuEPKIgWbKReGe2rUFR4MeXDYtn9j0-ksEX_MXql-YLmikD8NlBtnrRoJ1Vrkuanu1vf1CRZjUU4cxcrA4vK2xBkkDw0xyEA-yYXx4xI1ykCGVPWqWIPcRyP5t4YtXkzG3yo/s1600/30664-63238-21831924.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="375" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_sGHPzI6nuEPKIgWbKReGe2rUFR4MeXDYtn9j0-ksEX_MXql-YLmikD8NlBtnrRoJ1Vrkuanu1vf1CRZjUU4cxcrA4vK2xBkkDw0xyEA-yYXx4xI1ykCGVPWqWIPcRyP5t4YtXkzG3yo/s1600/30664-63238-21831924.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coberta del llibret de la Falla malva d'Alzira, d'inspiració romana</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOrWOb_GeWh_fAXshFeXQKpQDdmzGUsduh_NJNSu_L_W5oal6AhcxsASeEqaKwUbhjl-Y0e6Q-OphthWZNinFYesYmh4Fm18_Nq0B9c6JfwQCAZPKKMPpdICA1sMimj2JqTgfwhaQnd88/s1600/portada-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOrWOb_GeWh_fAXshFeXQKpQDdmzGUsduh_NJNSu_L_W5oal6AhcxsASeEqaKwUbhjl-Y0e6Q-OphthWZNinFYesYmh4Fm18_Nq0B9c6JfwQCAZPKKMPpdICA1sMimj2JqTgfwhaQnd88/s1600/portada-2.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coberta del llibret de la Falla Baix la Mar de Dénia 2015, dedicat a l'herència de la pansa</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyhqKHOOY3acLTeN64q03NY-J7tsoTuXgURat4Ba9_bnJq1eRSfg3MNGLoeonW0hR6mIJUnCuVgMyhO8EbLMtz7tUg_u3I6GQ_3-JH4_kXy_TgGV7owS23ebwhtTu8fPaBvn8FYhlBbIU/s1600/DfoH2yZ0_400x400.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Coberta del llibret de la Falla Prado, de Gandia, un homenatge a la coentor</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAsXUEONerxXc-P2umed6HZYWRcSOPfchjNV3A151Gsd2-LG4ZUKNSmDHpI7wu-A43lsBSa6N4jbbjocXK-rGB2fjTp8aQhe6A2_JURjgrY7hmBAKsmzG2YF93ZIvjbnNTZBPFucOuoak/s1600/11051905_933077083391737_3472796782640341939_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAsXUEONerxXc-P2umed6HZYWRcSOPfchjNV3A151Gsd2-LG4ZUKNSmDHpI7wu-A43lsBSa6N4jbbjocXK-rGB2fjTp8aQhe6A2_JURjgrY7hmBAKsmzG2YF93ZIvjbnNTZBPFucOuoak/s1600/11051905_933077083391737_3472796782640341939_n.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">A la Casa de Cultura de Gandia, al lliurament del premi al millor article de llibret faller</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Al remat, i sense parafrasejar Raymond Carver, de què parlem quan parlem de falles? Doncs, d'un munt de coses, que no necessàriament acaben abrasides entre els encenalls de la foguera. Parlem d'una veu contestatària que ni tan sols els anys més desesperants, quant a desesperació cívica i moral davant el (des)govern valencià, han aconseguit silenciar. Una veu que pren múltiples formes i que demostra que el poble valencià té talent i perseverança, a més d'un conreat esperit de supervivència que despunta per damunt d'etiquetes i barroeres denominacions. Les falles, en aquest sentit, són ambaixadores d'un particular nihilisme mediterrani, d'un <i>carpe diem</i> de cartró i fusta que sap celebrar la nostra transitorietat sense caure en dramatismes (tret dels inevitables i protocol·laris plors & sanglots de les falleres). En aquest sentit, m'agradaria reivindicar des d'aquesta entrada el paper simbòlic dels monuments fallers i dels artistes que els fan possibles. Un model de creador perspicaç i artesà que sap que la seua creació és tan efímera com l'actualitat. Des d'aquesta perspectiva, els nostres artistes fallers tracen una estreta concordança amb artistes contemporanis d'abast internacional com Jeff Koons o Damien Hirst, per als quals la creació amaga sempre una crítica impostada, ostensiblement postissa. Caldria conéixer més a fons la seua labor, tot i que tenim testimonis i trajectòries de primera mà, com ara l'artista de Llíria Josep Manuel Martínez Izquierdo (Poeta del foc, com escaientment du per sobrenom), qui des de les xarxes socials difon –i alhora dignifica– la seua obra, el seu treball, al temps que contextualitza l'amplitud de l'agenda fallera; un seguit d'esforços, de cites, que pràcticament abraça tot l'any.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqmxGazMwcpx4aFkqEEuyqo4zMR8pFS3eHZc2GNTXpHISSeYv27HyvNSQIpBkB6_8JkknQFlcJ4gOqIwcRuF65sXcQ8L5g4zcVvCUHmNDIh5KgRc-aAq4QAFlN-zgI_LKtIeg8HpBM17w/s1600/1016844_10205204426341618_5881444129162418440_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqmxGazMwcpx4aFkqEEuyqo4zMR8pFS3eHZc2GNTXpHISSeYv27HyvNSQIpBkB6_8JkknQFlcJ4gOqIwcRuF65sXcQ8L5g4zcVvCUHmNDIh5KgRc-aAq4QAFlN-zgI_LKtIeg8HpBM17w/s1600/1016844_10205204426341618_5881444129162418440_n.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'artista Josep Manuel Martínez Izquierdo, amb el darrer reconeixement rebut</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Així doncs, necessitem més actituds, alhora inquietuds, com les de l'amic Josep Manuel, com les dels companys i companyes que citava al primer paràgraf d'aquesta entrada, per tal de refermar l'autèntic discurs de les falles. Un discurs que no acaba necessàriament a març. Per als foranis que ens visiten, de fet, les falles són una autèntica bogeria a la qual assisteixen bocabadats. Entre l'excés i la disbauxa, més enllà de la hipèrbole i l'olor a bunyols fregits, els estrangers no entenen el fet que es cremen tals construccions modelades, que la seua vida siga tan curta com la mateixa setmana de Sant Josep. Una inconcreció que tal vegada es veuria esmenada si la nostra festa més internacional fóra reconeguda o distingida oficialment per la institució pertinent (Unesco, <i>here we are</i>...) per tal de segellar l'esperit genuí d'una celebració tan arrelada com esbojarrada. Falles que són follies, curiosament una paraula que en anglés –<i>folly/follies</i>– s'escriu i es concep de la mateixa manera. Una insensatesa, tot plegat, per socarrar la seriositat de l'existència i apropar-la, ara sí, al goig immediat de la flama.</div>
Jovi Lozano-Seserhttp://www.blogger.com/profile/05002831473225458030noreply@blogger.com0